lo carrer del riu

lo carrer del riu

16 de juliol, 2008

Josep-Maria Terricabras: Els diners dels catalans

L’interès dels catalans per l’economia ha estat objecte de moltes bromes i acudits. Tothom sabia, però, que el tema era seriós. I ho continua essent. Per això molts ara diuen que el punt central del nou Estatut de Catalunya és el finançament. Vist com ha quedat de malament l’Estatut, segurament tenen raó. La crisi econòmica a Catalunya és greu no solament perquè ho és arreu, sinó també perquè el nostre govern no té ni recursos ni poder suficients per incentivar l’economia de les empreses, per millorar substancialment les infraestructures, per compensar amb més obra pública la reculada de la construcció privada, per apostar per grans projectes d’innovació tecnològica o per invertir decisivament en recerca universitària.

Això és el que fan tots els països, sobretot en moments de crisi. A Catalunya ja sabem que no ho podem fer. D’aquí a no gaire també sabrem -encara hi ha ànimes càndides- que no ho podrem fer en el futur. I és que les previsions de finançament de l’Estatut no es compliran, per moltes raons.

En primer lloc -i això ja és greu- perquè no se sap quines són aquestes previsions; la barreja d’un suposat acord bilateral amb l’Estat amb l’obligada participació a l’hora del cafè autonòmic, fa que ningú pugui saber què en sortirà i que cada expert proposi desigs i xifres diferents. En segon lloc, és clar que no en sortirà res en la data prevista, tot i que aquesta sí que està clarament fixada a l’Estatut: el proper 9 d’agost. Amb un president espanyol que no ha complert ni una data de les que ell mateix ha posat lliurement (arribada del TGV, traspàs de rodalies, publicació de balances fiscals), no es pot pas esperar el miracle d’un compliment sobtat en plenes vacances. En tercer lloc, el mateix president Montilla, tot i ser president de la Catalunya optimista, ja ha anunciat que no hi haurà encara nou model sinó només “el principi d’un model de finançament”. Jo penso que aquest serà el principi de la fi.

La Catalunya espoliada i marginada s’ho haurà de replantejar tot, si no vol passar de ser una nació a ser només una noció.

Cap comentari: