lo carrer del riu

lo carrer del riu

28 de desembre, 2009

El llegat d'Agustí Centelles arriba a l'Arxiu de Salamanca

Els fills del fotoperiodista Agustí Centelles, Octavi i Sergi Centelles, han dipositat aquest dilluns al matí el llegat del seu pare al Centre Documental de la Memòria Històrica, el conegut com a Arxiu de Salamanca. Ara, els 12.000 negatius de fotos que han venut al Ministeri de Cultura per 700.000 euros es documentaran i es catalogaran amb l'objectiu que en un any puguin ser exposats, segons ha confirmat Octavi Centelles a l'ACN. Els fills del fotoperiodista conegut com el 'Capa català' hauran de fer diversos viatges a Salamanca per col·laborar en les tasques de catalogació, tot i que Centelles ho va deixar tot classificat a través d'un llibret escrit a mà. Sergi Centelles ha explicat en declaracions a l'ACN que, de moment, descarten autoritzar el Ministeri de Cultura a fer una còpia de l'arxiu Centelles per a la Generalitat de Catalunya. Tot i així, afirma que quan 'el tema es refredi', ho estudiaran. Avui: El llegat de Centelles arriba al Centre de la Memòria Històrica de Salamanca

El Punt: Centelles ja és a Salamanca

El Triangle: L'arxiu fotogràfic d'Agustí Centelles ja és a Salamanca

En català, senyoria, si li plau

Marc Belzunces va decidir lliurement no presentar-se a la mesa electoral a la qual havia estat destinat en les últimes eleccions per elegir el president del govern central. En Marc milita en l’independentisme, es considera aliè a aquesta votació i per això va decidir objectar i no anar-hi. La conseqüència legal a aquest comportament va ser l’obertura d’un procés penal en contra seva.

La tramitació del procediment, d’una gran simplicitat processal al costat d’altres que discorren pels jutjats d’instrucció, s’ha vist absurdament complicada per l’obstinada actitud dels diversos jutjats que hi han intervingut de no fer cas a la petició d’en Marc perquè tota la documentació del procediment li sigui notificada en català. Aquesta no és una petició capritxosa de l’advocada d’en Marc, Marta Clapés, sinó que és una possibilitat prevista per diverses normes legals, totes elles pensades per fer possible que els ciutadans exercitin el dret a l’opció lingüística davant els tribunals de justícia. Tant al jutjat d’instrucció 19 de Barcelona, com després al jutjat penal número 9 –on el cas va anar a parar per error–, com ara a la secció 5a de l’Audiència, la lletrada ha hagut de batallar, i encara ho fa, per aconseguir que la justícia es relacioni amb el seu client en la llengua que aquest ha triat i que expressament ha fet constar als papers entregats als jutges. L’última petició feta per Clapés ha tingut en la secció de l’Audiència una resposta que equival a donar al català la categoria de llengua de segona, és a dir, accepten lliurar-li els documents en català però, això sí, un cop s’ha fet la corresponent traducció de “les resolucions que es dictin en la causa”.

El dèficit de l'Estat es quintuplica en un any

Qui ho pagarà? Ai, mare !!*!! L'Estat ha registrat un dèficit de 71.524 milions d'euros fins al mes de novembre en termes de comptabilitat nacional, el 6,79% del PIB, davant el dèficit de 13.967 milions d'euros del mateix període de l'any anterior, fet que suposa que s'ha multiplicat per cinc en un any, segons les dades presentades aquest dilluns pel secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña.

Aquest resultat ha estat conseqüència d'uns pagaments que s'han situat en 168.718 milions d'euros, un 21,5% més, mentre que els ingressos han sumat 97.194 milions d'euros, un 22,2% menys.

En termes de caixa, que computa els ingressos i les despeses que efectivament s'han fet durant aquest període, l'Estat ha acumulat un dèficit de 68.508 milions d'euros, davant el dèficit d'11.038 milions registrat entre el gener i el novembre de l'any passat.

elPeriódico: El dèficit de l'Estat es multiplica per cinc en només un any

La manifestació de la Diada de Mallorca se centrarà enguany en el dret de decidir

Els col·lectius i entitats integrants de la plataforma 31-D han presentat avui la manifestació reivindicativa de dimecres 30, per la Diada de Mallorca, que enguany duu per lema 'Espanya i França són crisi. Decidim Països Catalans'. Un any més, i ja fa més de vint que es manifesten, els organitzadors reivindiquen la identitat nacional de Mallorca i la pertinença de l'illa als Països Catalans. La manifestació sortirà dimecres a les sis de la tarda del passeig del Born, i en acabar, es llegirà un manifest i hi haurà els concerts d'Eixut i de Brams, que tornen als escenaris.

La manifestació de dimecres s'emmarca dins de la festa de l'Estendard, que commemora la conquesta catalana de Jaume I el 1229. Celebrada ininterrompudament des del segle XIII, la festa de l'Estendard també serveix per retre homenatge a les quatre barres. En aquest sentit, l'Obra Cultural Balear (OCB) organitza el Protocol Estendard, un espectacle musical escrit i dirigit per Francesc Ribera, Titot. Serà demà a les nou del vespre al Teatre Principal de Palma.

A banda, la plataforma 31-D, juntament amb l'OCB, han organitzat tot d'actes durant el desembre i el gener a diversos municipis de Mallorca, on s'hi pengen senyeres, s'hi llegeix el manifest, escrit enguany per Biel Florit, i es canta l'himne mallorquí, la Balanguera.

A Tivissa, els pastors inunden la Casa de les Monges

La Casa de les Monges de Tivissa s'ha tornat a transformar per a la dissetena edició del pessebre vivent. Després d'un parell de mesos de treballs, el que durant tot l'any és la seu del Grup Esforç ha obert portes totalment transformada per portar els visitants a l'antiga Palestina, on Josep i Maria i també Lluquet i Rovelló són els protagonistes.

Es mor l'actor i cantant Joan Monleón

Joan Monleón ha mort aquest matí a l'hospital 9 d'Octubre de València, on era ingressat després d'haver patit els darrers mesos insuficiències respiratòries i cardíaques. Joan Monleón va liderar als anys seixanta el grup 'Els Pavesos', una de les propostes més renovadors de la música popular valenciana. 'Els Pavesos' van saber assumir la tradició fallera valenciana i unir-la als moviments de renovació democràtica del país amb un repertori que combinava els temes més populars amb celebrades picades d'ullet sociològiques. Anys després en l'inici de Canal 9 com a televisió Monleón n'esdevingué una de les cares més popular gràcies a 'El Show de Monleón', on una celebrada paella feia de ruleta de la sort.

L'any 2008, el Festival de cinema valencià, L'Inquiet, de Picassent li va retre un homenatge com un dels primers actors a fer cinema en català durant la transició i una de les persones més importants per a la recuperació cultural del País Valencià, a través de la música i l'humor.

Moleón també va participar en una vintena de films, amb realitzadors com ara Carles Mira, Escrivá, Luis García Berlanga, Colomo, Ventura Pons o Canet. Tenia 73 anys d'edat. Avui: L'actor valencià Joan Monleon mor als 73 anys d'una afecció cardíaca

VilaWeb: Comiat a l'actor i humorista Joan Monleón

Viquipèdia: Joan Monleon

Sí, jo també vull un megacementiri nuclear!!!

Se'ls ha de reconèixer els mèrits que fan!!!

BLOC DE MARIÀ: Els residus nuclears a Flix

Alego: INNOCENTADES RIBERENQUES