lo carrer del riu

lo carrer del riu

06 d’octubre, 2008

Fets del sis d'octubre

Els fets del sis d'octubre COMr Els fets del sis d'octubre va ser el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

A les vuit del vespre, Lluís Companys apareix al balcó de la Generalitat acompanyat dels consellers i proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola.

Vídeo sobre els fets del Sis d'Octubre de 1934

Els 'totxos tòxics', veritable perill per a les entitats financeres catalanes

Lehman Brothers, Wachovia, Fortis, Bradford & Bingley, Hypo Real State... La llista de defuncions bancàries comença a ser llarga i les desconfiances creixen dia rere dia. Com si es tractés d'una malaltia infecciosa, els bancs oculten informació sobre la possibilitat d'estar empestats pels actius tòxics de les subprime. Aparentment, tothom està net, però la fallida de grans entitats demostra que els tentacles de la crisi arriben a tot arreu.

I què passa amb les nostres caixes d'estalvi? Estan tan blindades com asseguren els dirigents polítics espanyols i catalans? El catedràtic d'Economia de la UB Joan Tugores adverteix que en el cas de les entitats petites i mitjanes, “ningú no sap exactament quin és el seu grau d'exposició a actius tòxics”, i a més, “hi ha l'element específic espanyol que genera un gran risc, i és que bona part d'aquestes entitats van apostar massivament per rendiments elevats en el sector immobiliari, i ara hi tenen invertits diners que potser no podran recuperar”.

Bono: "qui té més, paga més"

José Bono 061008 RAC1 "Pagar més impostos no dóna més drets. Vostè s'imagina que anéssim a operar-nos d'una apendicitis amb la declaració de la renda i pretenguéssim que ens operin millor si hem pagat més impostos? Doncs igual que això no pot ser per a un ciutadà, tampoc no pot ser per a un barri o una comunitat autònoma". Aquesta és la resposta del president del Congrés espanyol, José Bono, quan se li demana què opina del front comú català per un millor finançament. Ho ha dit aquest dilluns en una entrevista al programa de ràdio El món a RAC 1.

Tampoc ha tingut cap inconvenient a defensar el concepte de solidaritat respecte al sistema de finançament, en relació a les reivindicacions catalanes i al dèficit fiscal de Catalunya. "Qui més té paga més. Vostè s'imagina que un treballador hagués de pagar més que un potentat milionari? Qui més té, paga més. Ara bé, els serveis que dóna l'Estat han de ser iguals per a tothom." Bono creu que la Constitució és el que marca aquest criteri i, tot i admetre que la llei marc espanyola "no és eterna", ha advertit que ell no estarà "mai" a favor de modificar-ne l'aspecte que estableix la "solidaritat".

En les seves respostes durant l'entrevista ha aprofitat per proclamar-se contrari als nacionalismes. "Jo no sóc nacionalista. Imagino que el nacionalisme espanyol també deu existir, perquè hi ha gent que tot ho basa en la nació. Però els que som internacionalistes ho veiem diferent", ha afirmat. Però ha fet una puntualització: "Jo no sóc apàtrida. Sóc espanyol, tinc pàtria, que és Espanya, i crec que el món estaria incomplet sense Espanya, sense 400 milions de persones parlant castellà, sense Miró, sense el Quixot", ha conclòs.

directe.cat: Bono afirma que Catalunya vol fer un 'corralet a banda' per viure millor

El documental sobre la repressió franquista a València, enllestit

Al documental 'El genocidi franquista a València', hi surt gent com Vicente Muñiz (els franquistes li van afusellar pare i mare el 1941, quan tenia sis anys); o com Pepita Chofre, néta del batlle republicà de Riola, apallissat a mort a la presó de València. El documental, promogut pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, s'ha enllestit després de gairebé un any de feina, i avui es presenta a la Facultat de Comunicació de Blanquerna, que l'ha editat.

A la presentació, hi intervindran Vicente Muñiz i Pepita Chofre, que explicaran els fets viscuts quan eren infants; també el director del documental, Daniel López, el productor, Enric Calpena, i la presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, Empar Salvador.

'El genocidi franquista a València' narra en 45 minuts l'horror viscut a València i en algunes poblacions més del País Valencià (per exemple, Paterna) durant la repressió franquista, que va ser especialment cruel en aquesta part del nostre país. Hi apareixen testimonis de familiars desapareguts, testimonis presencials dels afusellaments i tortures que van viure molts valencians del 1939 a mitjan dècada dels quaranta. Presentat a València el juny proppassat, encara inacabat, el documental es projecta avui a Barcelona en versió definitiva.

El punt de partença de la història són les fosses comunes que l'any 2006 es van descobrir al cementiri de València, on ja s'han identificat uns 26.000 cadàvers d'assassinats per la dictadura franquista, que constaven com a desapareguts.

El Fòrum del País Valencià ha presentat una denúncia a l'Audiència Nacional espanyola pels crims contra la humanitat perpetrats per les autoritats franquistes a València entre l'1 d'abril de 1939 i el 31 de desembre de 1945. Ara caldrà veure si el jutge Baltasar Garzón accepta la denúncia i obre un procés judicial.

Els Mossos commemoren els 25 anys de la seva recuperació

els Mossos 061008 a l'oracle CATr Els Mossos d'Esquadra segueixen amb la commemoració dels 25 anys de l'aprovació de la llei de recuperació del Cos i avui han realitzat un acte institucional per homenatjar els agents de la primera promoció. L'acte ha estat presidit pel president de la Generalitat, José Montilla, i el conseller d'Interior, Joan Saura, i ha comptat amb gairebé tots els agents que van entrar a la policia catalana el 1983. El Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat s'ha omplert amb els agents d'aquella promoció, de 268 membres, i els comandaments del Cos, a més de representants d'altres cossos policials i dels responsables polítics de la policia catalana en aquests 25 anys.

Catalunya, campiona mundial de futbol sala femení

La selecció catalana ha guanyat el I Campionat del Món femení de futbol sala que s'ha disputat a Reus. Les catalanes han derrotat a la selecció de Galícia per 4 gols a 0, mostra del domini que han tingut tot el partit. Maria Àngels Navarro del Penya Esplugues (Baix Llobregat) ha estat la protagonista dels dos primers gols, el primer en rematar una assistència de Laura Rodríguez del Futbol Sala Femení de Castelldefels (Baix Llobregat) i el segon en culminar un contraatac. A la segona part dos gols més de les mateixes protagonistes però en aquest cas ha estat Laura Rodríguez qui ha aconseguit els gols a passada de Maria Àngels Navarro.

La selecció de la Federació Catalana de Futbol Sala va passar a quarts de final en quedar segona de grup per darrera de la selecció colombiana, després va derrotar Austràlia a quarts, una de les seleccions favorites i Rússia a la semifinal. La selecció de Galícia també va quedar segona en el seu grup darrera Rússia i posteriorment va derrotar les seleccions d'Argentina i Colòmbia.