lo carrer del riu

lo carrer del riu

17 de desembre, 2009

Haidar ja vola amb destinació a Aaiun entre aclamacions i aplaudiments

Més de 300 persones han acomiadat amb aclamacions i aplaudiments l'activista sahrauí Aminatu Haidar a l'aeroport de Guacimeta, on ha arribat la defensora dels drets humans en una ambulància medicalitzada escortada per la Guàrdia Civil per pujar a l'avió amb destinació a casa seva, a Aaiun, sense passaport marroquí ni espanyol i amb un salconduit d'Espanya per sortir del país. L'avió ha sortit a les 22.23 hora local. Membres de la comunitat sahrauí han expressat la seva alegria a les instal·lacions aeroportuàries amb crits de "victòria" i "el Sàhara lliure vencerà" per acomiadar Haidar, acompanyats per membres de la Plataforma de Solidaritat que han estat amb ella durant aquests 32 dies en vaga de fam, la representant del Centre Robert Kennedy de Justícia i Drets Humans, Marcela Gonzalves, i la dona de l'escriptor José Saramago, Pilar del Río, entre altres.

L'activista Aminatu Haidar ha assegurat avui que el seu retorn a Aaiun és una "victòria per a la causa sahrauí", després de 32 dies en vaga de fam a l'aeroport de Lanzarote i després de ser expulsada i el seu passaport retingut per les autoritats marroquines. "Això és una victòria per al dret internacional, per a la justícia internacional i per a la causa sahrauí", ha explicat Haidar, que ha sortit en cadira de rodes de l'habitació a l'hospital de Lanzarote. Haidar ha atès els mitjans de comunicació a les 21.25 hores al mateix Hospital General de Lanzarote, abans de sortir en direcció a l'aeroport de l'illa de Lanzarote. Haidar ha dit als periodistes que, si li torna a passar el mateix que fa 15 dies quan no li van permetre el trasllat quan ja era a l'interior de l'avió, seguirà la vaga de fam.

Una altra alternativa independentista proposa una "gran coalició" per al 2010

Com si fos Reagrupament per sense ser-ho. "Per anar cap al mateix lloc no cal anar-hi agafats de la mà. Hi podem anar un al costat de l'altre", argumentava un dels promotors del manifest després la presentació.

Sota el títol Manifest de suport a Suma Independència, el text demana: "Ara cal que tots aquells que tenim l'objectiu que la nostra nació formi part del concert de les nacions lliures del món deixem provisionalment de banda les nostres diferències i ens unim superant les nostres diferències polítiques, culturals i socials per aconseguir una majoria parlamentària per proclamar la independència de la nostra nació."

Per tant, conviden tots els sobiranistes a sumar-se al manifest de suport a la "constitució d'un moviment unitari per a la creació d'una alternativa electoral independentista per tal d'assolir un Estat català independent".

D'entre els promotors del manifest, quatre s'han assegut aquest dijous a la taula de la sala d'actes del Col·legi de Periodistes per fer-lo públic: mossèn Josep Dalmau, el president de Catalunya Acció, Santiago Espot, el catedràtic i membre de Deumil.cat Enric Canela i el representant d'Acte de Sobirania Enric Fontanals. Tots han assegurat que no tenen cap intenció de crear la seva pròpia marca electoral, però que ho hauran de fer si ningú no els segueix. "Si ningú comparteix aquest esperit, haurem de crear una alternativa", ha admès Espot.

Manifest de suport a Suma Independència

L'exalcalde de Badalona Joan Blanch (PSC) vol una consulta sobiranista a la seva ciutat

Qui va ser alcalde de Badalona entre 1983 i 1999, el socialista Joan Blanch, anima la societat civil badalonina a què celebri una consulta independentista com les que van tenir lloc diumenge a 166 poblacions d'arreu del país. Ho va fer ahir en el transcurs d'un acte públic organitzat per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Badalona al Casal Antoni Sala i Pont, amb la finalitat de valorar les consultes del 13-D i d'estudiar la possibilitat d'impulsar un referèndum similar a la ciutat de Badalona.

La premsa internacional s'aboca per seguir si Catalunya es declara antitaurina

La premsa internacional s'ha abocat per seguir demà el debat de la iniciativa legislativa popular (ILP) al Parlament que proposa prohibir a Catalunya les corrides de toros, però en canvi mantenir els correbous típics de les Terres de l'Ebre. Hores d'ara hi ha 130 periodistes acreditats, quasi el doble del que és habitual al plens. La forta presència de mitjans ha obligat a ampliar els llocs per treballar a la sala de premsa del legislatiu català.

Entre els mitjans que s'han acreditat per seguir la sessió hi ha el diari anglès The Times, les agències Associated Press, Reuters i France Presse, i la televisió francesa FranceTV, que té dues cadenes. A banda d'aquests periodistes, que podran seguir el debat des del legislatiu, s'han interessat per la qüestió des d'Al Jazzera fins a la RAI italiana passant pel rotatiu alemany Süddeutsche Zeitung. Mai un debat al legislatiu català havia despertat tanta expectació internacional. La ILP tirarà endavant si queden derrotades les esmenes a la totalitat que han presentat el PSC, el PP i Ciutadans. Socialistes i CiU han decretat llibertat de vot, mentre que ERC i ICV han anunciat que s'oposaran a les esmenes.

Després del polèmic episodi de les fotografies a SMS de diputats, els serveis del Parlament han preparat una manera de votar que garantirà totalment l'anonimat del vot, que serà secret a petició del PSC. Segons fonts del legislatiu, ni tan sols els companys d'escó podran saber el que vota un diputat.

El Congrés aprova la reforma de la Llei de l'avortament

El Congrés ha aprovat la nova Llei de l'avortament gràcies als vots de PSOE, PNB, ERC, BNG, IU, ICV, NaBai i dos diputats de Convergència. En contra dels vots d'una part de CiU, UPN i UpyD.

El PP ha mantingut la seva posició inicial i el seu nou portaveu, Santiago Cervera, ha assegurat que el govern espanyol no ha buscat el consens i la reforma intenta "dividir i crispar".

Les modificacions de la nova Llei suposaran que les noies d'entre 16 i 17 anys hagin d'informar els pares si volen interrompre el seu embaràs, amb excepcions, inclou l'objecció de consciència del personal sanitari directament implicat en la intervenció i l'educació sexual.

El ministeri de Cultura compra 10 imatges de Centelles en una subhasta a Barcelona

El ministeri de Cultura va adquirir ahir 10 fotografies d'Agustí Centelles per 12.300 euros, en una subhasta celebrada a la sala Soler i Llach de Barcelona. També va comprar 80 lots d'altres fotògrafs que van arribar a un valor de 90.000 euros.

Entre les imatges subhastades hi ha dues de les més conegudes de Centelles; la dels guàrdies d'assalt amagats darrere dels seus cavalls, de 1936, i la del bombardeig de Lleida de 1937, en què una mare plora la mort del seu fill. Van arribar a un preu de 3.500 i 1.600 euros, respectivament.

A partir d'ara el ministeri de Cultura decidirà a qui atorga aquestes 10 fotografies, d'entre totes les institucions interessades.

Aragó aprova la llei de llengües que protegirà el català però sense fer-lo cooficial

Les Corts d'Aragó han aprovat aquest dimecres l'anomenada llei de llengües, que reconeix la pluralitat lingüística de la comunitat i el dret dels ciutadans de les zones on es parla castellà, aragonès o català a adreçar-se a l'administració en la seva llengua, a més de garantir-ne l'ensenyament.

La llei d'ús, protecció i promoció de les llengües o modalitats lingüístiques pròpies, tanmateix, deixa clar que el castellà és l'única llengua oficial d'Aragó i relega el català i l'aragonès a llengües "pròpies, originals i històriques" que, dins d'aquesta definició, "han de ser conservades".

Durant el debat parlamentari, el socialista Carlos Álvarez, ha defensat la creació de dues acadèmies lingüístiques, de català i d'aragonès, i ha subratllat que "científicament" està comprovat que les parles locals de la Franja formen part del català, "la paraula maleïda".