L'activista Aminatu Haidar ha assegurat avui que el seu retorn a Aaiun és una "victòria per a la causa sahrauí", després de 32 dies en vaga de fam a l'aeroport de Lanzarote i després de ser expulsada i el seu passaport retingut per les autoritats marroquines. "Això és una victòria per al dret internacional, per a la justícia internacional i per a la causa sahrauí", ha explicat Haidar, que ha sortit en cadira de rodes de l'habitació a l'hospital de Lanzarote. Haidar ha atès els mitjans de comunicació a les 21.25 hores al mateix Hospital General de Lanzarote, abans de sortir en direcció a l'aeroport de l'illa de Lanzarote. Haidar ha dit als periodistes que, si li torna a passar el mateix que fa 15 dies quan no li van permetre el trasllat quan ja era a l'interior de l'avió, seguirà la vaga de fam.
17 de desembre, 2009
Haidar ja vola amb destinació a Aaiun entre aclamacions i aplaudiments
Una altra alternativa independentista proposa una "gran coalició" per al 2010
Sota el títol Manifest de suport a Suma Independència, el text demana: "Ara cal que tots aquells que tenim l'objectiu que la nostra nació formi part del concert de les nacions lliures del món deixem provisionalment de banda les nostres diferències i ens unim superant les nostres diferències polítiques, culturals i socials per aconseguir una majoria parlamentària per proclamar la independència de la nostra nació."
Per tant, conviden tots els sobiranistes a sumar-se al manifest de suport a la "constitució d'un moviment unitari per a la creació d'una alternativa electoral independentista per tal d'assolir un Estat català independent".
D'entre els promotors del manifest, quatre s'han assegut aquest dijous a la taula de la sala d'actes del Col·legi de Periodistes per fer-lo públic: mossèn Josep Dalmau, el president de Catalunya Acció, Santiago Espot, el catedràtic i membre de Deumil.cat Enric Canela i el representant d'Acte de Sobirania Enric Fontanals. Tots han assegurat que no tenen cap intenció de crear la seva pròpia marca electoral, però que ho hauran de fer si ningú no els segueix. "Si ningú comparteix aquest esperit, haurem de crear una alternativa", ha admès Espot.
L'exalcalde de Badalona Joan Blanch (PSC) vol una consulta sobiranista a la seva ciutat
La premsa internacional s'aboca per seguir si Catalunya es declara antitaurina
Entre els mitjans que s'han acreditat per seguir la sessió hi ha el diari anglès The Times, les agències Associated Press, Reuters i France Presse, i la televisió francesa FranceTV, que té dues cadenes. A banda d'aquests periodistes, que podran seguir el debat des del legislatiu, s'han interessat per la qüestió des d'Al Jazzera fins a la RAI italiana passant pel rotatiu alemany Süddeutsche Zeitung. Mai un debat al legislatiu català havia despertat tanta expectació internacional. La ILP tirarà endavant si queden derrotades les esmenes a la totalitat que han presentat el PSC, el PP i Ciutadans. Socialistes i CiU han decretat llibertat de vot, mentre que ERC i ICV han anunciat que s'oposaran a les esmenes.
Després del polèmic episodi de les fotografies a SMS de diputats, els serveis del Parlament han preparat una manera de votar que garantirà totalment l'anonimat del vot, que serà secret a petició del PSC. Segons fonts del legislatiu, ni tan sols els companys d'escó podran saber el que vota un diputat.
El Congrés aprova la reforma de la Llei de l'avortament
El PP ha mantingut la seva posició inicial i el seu nou portaveu, Santiago Cervera, ha assegurat que el govern espanyol no ha buscat el consens i la reforma intenta "dividir i crispar".
Les modificacions de la nova Llei suposaran que les noies d'entre 16 i 17 anys hagin d'informar els pares si volen interrompre el seu embaràs, amb excepcions, inclou l'objecció de consciència del personal sanitari directament implicat en la intervenció i l'educació sexual.
El ministeri de Cultura compra 10 imatges de Centelles en una subhasta a Barcelona
Entre les imatges subhastades hi ha dues de les més conegudes de Centelles; la dels guàrdies d'assalt amagats darrere dels seus cavalls, de 1936, i la del bombardeig de Lleida de 1937, en què una mare plora la mort del seu fill. Van arribar a un preu de 3.500 i 1.600 euros, respectivament.
A partir d'ara el ministeri de Cultura decidirà a qui atorga aquestes 10 fotografies, d'entre totes les institucions interessades.
Aragó aprova la llei de llengües que protegirà el català però sense fer-lo cooficial
La llei d'ús, protecció i promoció de les llengües o modalitats lingüístiques pròpies, tanmateix, deixa clar que el castellà és l'única llengua oficial d'Aragó i relega el català i l'aragonès a llengües "pròpies, originals i històriques" que, dins d'aquesta definició, "han de ser conservades".
Durant el debat parlamentari, el socialista Carlos Álvarez, ha defensat la creació de dues acadèmies lingüístiques, de català i d'aragonès, i ha subratllat que "científicament" està comprovat que les parles locals de la Franja formen part del català, "la paraula maleïda".