lo carrer del riu

lo carrer del riu

19 de maig, 2010

La CANC denuncia que l'Ajuntament d'Ascó li posa entrebancs per fer un acte reivindicatiu al municipi

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha denunciat que l'Ajuntament d'Ascó li està posant tots els entrebancs possibles per evitar que divendres organitze un acte reivindicatiu a la plaça del Casal. En aquest sentit, l'Ajuntament va enviar un informe a la direcció general de la policia en què demanava que es denegués el permís a la CANC per ocupar la plaça del Casal, ja que la brigada municipal hi havia de treballar. Finalment, però, la CANC ha aconseguit el permís.

«L'Ajuntament volia que l'acte reivindicatiu tingués lloc al camp de futbol, però hem aconseguit el permís d'Interior per concentrar-nos a la plaça del Casal», ha explicat el portaveu de la CANC, Sergi Saladié. L'Ajuntament va informar els Mossos d'Esquadra que l'endemà dissabte organitza un mercat medieval, raó per la qual la brigada municipal havia de treure material del magatzem que està situat a la plaça del Casal, una feina que no podria dur a terme si es fes la concentració. «S'ha comprovat que l'accés al magatzem és per un altre carrer, per la qual no cosa no hi ha problema», ha assenyalat Saladié.

Tot i això, la CANC encara té problemes logístics per celebrar l'acte de divendres en què estan previstes diverses actuacions musicals. «Encara no ens han donat el permís per instal·lar l'equip de so», ha dit el portaveu de la CANC. L'acte reivindicatiu començarà a les set de la tarda amb les actuacions musicals i és previst que a les vuit del vespre es facin els parlaments. Hi intervindrà Carlos Bravo, responsable d'energia nuclear de Greenpeace; l'enginyer Marcel Coderch, l'escriptor Xavier Garcia i el portaveu de la CANC, Sergi Saladié. La concentració és el segon acte de protesta que organitza la CANC a Ascó, després que a principi d'any milers de persones sortissin al carrer per rebutjar el cementiri nuclear.

'La Vanguardia' valida les dades de la UOC: l'independentisme és a punt de ser majoritari

La macroenquesta de la UOC realitzada al desembre sota la direcció de Miquel Strubell ja va apuntar uns resultats demolidors: el 50,3% de la societat catalana votaria Sí en un referèndum d'autodeterminació. Aquest dimecres La Vanguardia confirma aquests números, situant el suport de la ciutadania catalana a un Estat propi en un 37%, mentre que els partidaris de preservar la unió amb Espanya 'cau' fins el 41%: 'Només quatre punts de diferència i una evolució cridanera si es té en compte que el novembre del 2008 l'avantatge dels que rebutjaven la secessió era de 14 punts i, l'octubre del 2009, d'11'.

El Triangle: Empat tècnic entre l'independentisme i l'unionisme a Catalunya

LaVanguardia: La independencia logra su mayor cota mientras cae el rechazo a la secesión

Miquel Roca demana la dimissió del TC per respecte a la voluntat popular i a l'esperit de la Constitució

L'exdirigent de CDC i ponent de la Constitució Miquel Roca ha demanat aquest dimarts al Tribunal Constitucional espanyol espanyol (TC) que dimiteixi 'per respecte a la voluntat popular i l'esperit de la Constitució'. 'Sempre he cregut que hi haurà un últim registre de dignitat i penso que el TC, abans de dictar sentència, dimitirà, que és el que ha de fer'. Ha subratllat que dels dotze membres inicials d'aquest tribunal ja només queden deu per dictar sentència, i quatre 'no és que estiguin en precari sinó en precaríssim'. Roca ha posat en valor el fet que l'Estatut hagi estat referendat pel poble, cosa que li ha de donar 'un plus de garantia d'estabilitat i de respecte'.

No saben com trinxar-lo

L'agonia de l'Estatut continuarà unes setmanes més. El ponent de la darrera ponència de l'Estatut, Guillermo Jiménez, ha retirat el seu text sense sotmetre'l a votació en veure que no podia aconseguir els vots necessaris per fer-lo prosperar. Ara la presidenta del Tribunal Constitucional espanyol, María Emilia Casas, ha decidit assumir la redacció d'un nou esborrany de sentència. 'En la major brevetat', ha assegurat la presidenta, es presentarà un nou text. El d'aquest dimecres és el sisè fracàs del tribunal en intentar dictar una sentència sobre l'Estatut. Una mica menys de quatre hores de debat han servit per escenificar la falta d'acord respecte la ponència del conservador, que no ha aconseguit apropar a les seves tesis una majoria suficient de magistrats. VilaWeb: S'acaba el ple del TC novament sense sentència

Avui: Casas farà l’última proposta de sentència de l’actual TC

Cinquanta anys dels 'Fets del Palau'

Jordi Pujol 190510 CATr

Cinquanta anys després dels 'Fets del Palau', prop de dues mil persones han recordat aquest episodi de la resistència franquista amb un emotiu acte al Palau de la Música. L'acte, que ha començat amb la projecció d'un documental sobre els fets, s'ha centrat en una tertúlia entre l'ex-president Jordi Pujol, l'advocat i polític Josep Espar i Ticó, i l'historiador Josep M. Solé i Sabaté. L'actriu Carme Sansa ha llegit el poema 'El cant espiritual', de Joan Maragall, i Lluís Millet ha glosat el significat d'El cant de la senyera, entonat pels cantaires de l'Orfeó Català i el públic.

El 19 de maig de 1960 l'Orfeó Català va organitzar un concert coral al Palau de la Música per homenatjar el poeta Joan Maragall, coincidint amb el centenari del seu naixement. Desafiant la censura del govern franquista i davant la presència de diversos ministres del règim, el públic va cantar 'El Cant de la Senyera' durant l'acte, fet que va provocar la intervenció d'agents camuflats i la detenció de diferents activistes nacionalistes com Jordi Pujol, Jaume Casajoana i Francesc Pizón. Després de les detencions, un consell de guerra va condemnar Pujol a set anys de presó i a Pizón a tres, i va desencadenar una onada de protestes tant a Catalunya a com l'exili. Per exemple, l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, es va dirigir per telegrama a Franco demanant l'alliberament dels empresonats.

L'homenatge a Joan Maragall va tenir lloc poc després d'una visita a Franco a Barcelona, en el marc de l'anomenada 'Operación Cataluña' que pretenia contrarestar la victòria simbòlica de l'oposició catalana al franquisme en el 'cas Galinsoga'. Una campanya cívica va aconseguir la destitució del director de 'La Vanguardia', Luis de Galinsoga, després que aquest afirmés que 'tots els catalans són una merda'. El fulletó amb l'himne del 'Cant de la Senyera' va ser escrit per Jordi Pujol i trobada per la policia a casa de Jaume Casajoana. Després d'una sessió de tortures i vexacions, Pujol va confessar que l'impressor del fulletó era Francesc Pizón. Tots ells estaven liderats pel grup CC, creat el 1954 amb l'objectiu de 'fer país'. No hi ha consens entre els historiadors sobre el significat de les sigles, si 'Cristians Catalans' o 'Crist Catalunya'. Les manifestacions populars de resistència antifranquista i afirmació catalanista s'anirien estenent anys després, sota el lideratge d'una nova generació de joves. La figura política de Jordi Pujol es va començar a popularitzar a partir dels 'Fets de Palau'.

directe.cat: Un acte emotiu commemora els 50 anys dels fets del Palau de la Música

L'Estat espanyol vulnera la Llei d'Exportacions d'Armes i continua venent material de guerra a països en conflicte

A l'Estat espanyol hi ha sectors que no pateixen la crisi. Un d'aquests és la indústria armamentística, que en el període 2000-2008 va multiplicar per 7 les xifres d'exportacions. Segons l'informe 'Exportacions espanyoles d'armament 1999-2008', l'Estat és el sisè exportador d'armes mundial, només superat pels EUA, Rússia, Alemanya, França i el Regne Unit, i les vendes d'armes ja suposen el 0,5% de la balança comercial espanyola. L'informe denuncia que tot i l'entrada en vigor la Llei de Comerç Exterior de Material de Defensa, les vendes a països que vulneren els drets humans i mantenen conflictes armats van continuar. L'any 2008, es van vendre armes secretament a 17 països malgrat que la Llei prohibeix fer-hi negocis.

El procés de regressió del Delta

El riu Ebre té una conca hidrogràfica superior als 83.000 quilòmetres quadrats i el 80% de la seva conca està controlada per embassaments –com ara el de Riba-Roja o el de Mequinensa–, que provoquen que només hi arribi un 5% dels sediments que abans hi arribaven de manera natural «i per tant, la progressió del Delta es veu fortament disminuïda». Joaquim Roset, enginyer geòleg de la URV, explica el procés de formació dels deltes: l'aigua de la pluja que no s'escola al subsòl produeix que es dreni cap al riu, i arrossega els materials que hi ha a la seva conca. Els sediments, doncs, són transportats per l'aigua i es dipositen al llarg del riu formant dipòsits de graves, sorres, llims i argiles, i «en rius amb cabals constants la velocitat de l'aigua va disminuint en apropar-se a la zona de la desembocadura i els sediments més fins són els que es dipositen als trams finals de rius o torrents fins a formar els deltes». Per tant, el que passa no és que el mar guanyi espai sobre el Delta, sinó que els sediments que hi fan cap no són suficients. Una solució seria que el procés s'invertís, i que els sediments que reomplen els embassaments hi fossin transportats, ja que llavors es podria alentir el procés de regressió del Delta «atès que aquest buscaria un nou estat d'equilibri entre la dinàmica fluvial i la dinàmica marina», concloïa Roset.

El Punt: Tarragona és un dels territoris amb més riscos comptant-hi els naturals i els industrials

Endesa farà aquest dijous un desembassament controlat de l'Ebre a Flix per netejar el riu d'algues

La companyia elèctrica Endesa durà a terme aquest dijous un desembassament controlat al tram final del riu Ebre, aigües avall del pantà de Flix (Ribera d'Ebre), amb l'objectiu de frenar-hi la proliferació d'algues i macròfits. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), òrgan gestor de la conca ebrenca, ha autoritzat aquest desembassament, que es durà a terme entre les nou del matí i les onze de la nit, i que assolirà un cabal màxim de 1.350 metres cúbics per segon. Aquestes crescudes programades del riu es duen a terme dues vegades a l'any, a la tardor i la primavera, des que es va acordar l'any 2004 per reduir la presència i proliferació d'algues en aquest tram del riu.

La crescuda del riu es notarà principalment al meandre de Flix, a Ascó (Ribera d'Ebre) i a Vinebre (Ribera d'Ebre), mentre que a partir de Móra d'Ebre el seu efecte disminuirà. La proliferació de macròfits en aquest tram de l'Ebre ha afectat fins i tot els mesuraments de cabals a les estacions d'aforaments que la CHE té a Ascó i Tortosa. De fet, el desenvolupament d'aquesta vegetació modifica la velocitat de l'aigua i l'altura i els càlculs que es fan per obtenir la xifra de cabal. Per això, la CHE ha utilitzat durant el 2009 un nou mètode basat en l'ús d'ultrasons per adaptar la nova realitat del riu als càlculs de cabal.La CHE, Endesa i un grup d'experts de la Universitat de Lleida i de la Universitat de Girona participen en un grup de treball que estudia el problema de l'avenç dels macròfits en el tram baix de l'Ebre i l'efecte sobre aquests dels desembassaments controlats.