lo carrer del riu

lo carrer del riu

19 de maig, 2010

Cinquanta anys dels 'Fets del Palau'

Jordi Pujol 190510 CATr

Cinquanta anys després dels 'Fets del Palau', prop de dues mil persones han recordat aquest episodi de la resistència franquista amb un emotiu acte al Palau de la Música. L'acte, que ha començat amb la projecció d'un documental sobre els fets, s'ha centrat en una tertúlia entre l'ex-president Jordi Pujol, l'advocat i polític Josep Espar i Ticó, i l'historiador Josep M. Solé i Sabaté. L'actriu Carme Sansa ha llegit el poema 'El cant espiritual', de Joan Maragall, i Lluís Millet ha glosat el significat d'El cant de la senyera, entonat pels cantaires de l'Orfeó Català i el públic.

El 19 de maig de 1960 l'Orfeó Català va organitzar un concert coral al Palau de la Música per homenatjar el poeta Joan Maragall, coincidint amb el centenari del seu naixement. Desafiant la censura del govern franquista i davant la presència de diversos ministres del règim, el públic va cantar 'El Cant de la Senyera' durant l'acte, fet que va provocar la intervenció d'agents camuflats i la detenció de diferents activistes nacionalistes com Jordi Pujol, Jaume Casajoana i Francesc Pizón. Després de les detencions, un consell de guerra va condemnar Pujol a set anys de presó i a Pizón a tres, i va desencadenar una onada de protestes tant a Catalunya a com l'exili. Per exemple, l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, es va dirigir per telegrama a Franco demanant l'alliberament dels empresonats.

L'homenatge a Joan Maragall va tenir lloc poc després d'una visita a Franco a Barcelona, en el marc de l'anomenada 'Operación Cataluña' que pretenia contrarestar la victòria simbòlica de l'oposició catalana al franquisme en el 'cas Galinsoga'. Una campanya cívica va aconseguir la destitució del director de 'La Vanguardia', Luis de Galinsoga, després que aquest afirmés que 'tots els catalans són una merda'. El fulletó amb l'himne del 'Cant de la Senyera' va ser escrit per Jordi Pujol i trobada per la policia a casa de Jaume Casajoana. Després d'una sessió de tortures i vexacions, Pujol va confessar que l'impressor del fulletó era Francesc Pizón. Tots ells estaven liderats pel grup CC, creat el 1954 amb l'objectiu de 'fer país'. No hi ha consens entre els historiadors sobre el significat de les sigles, si 'Cristians Catalans' o 'Crist Catalunya'. Les manifestacions populars de resistència antifranquista i afirmació catalanista s'anirien estenent anys després, sota el lideratge d'una nova generació de joves. La figura política de Jordi Pujol es va començar a popularitzar a partir dels 'Fets de Palau'.

directe.cat: Un acte emotiu commemora els 50 anys dels fets del Palau de la Música