lo carrer del riu

lo carrer del riu

18 de març, 2008

Carod demana aparcar personalismes i avisa que "no és moment de conspiracions"

El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha demanat aquest dimarts que el debat per dirigir el partit es porti a terme parlant d'idees, de projectes de futur, "aparcant personalismes i sent molt generosos", i ha avisat que "no és moment de conspiracions".

En un escrit al seu blog d'internet i sota el títol Debat ric, joc net, Carod considera que el fet que hi hagi diverses candidatures és una "bona notícia", un símptoma de la "vitalitat" del partit i una garantia que el projecte independentista té futur.

"El drama seria que ningú tingués ganes de posar-s’hi al davant", ha argumentat el també vicepresident del govern, que ha afegit que només els partits vius tenen debats interns.

"Malgrat la crisi conjuntural de resultats que patim, hi ha homes i dones disposats a renovar el projecte, a aportar-hi el millor de si mateixos. I això és bo", insisteix. Carod ha reclamat que ERC sàpiga fer un "bon debat" entre tots basat en el "joc net", per això demana que totes les candidatures tinguin les mateixes oportunitats d'explicar-se davant la militància.

Com a president d'ERC, s'ha compromès a treballar perquè en la futura comissió organitzadora del congrés hi hagi "la pluralitat suficient per tal que tothom s’hi senti representat".

Les altres Semanasantes: "Las Turbas" de Cuenca.

La processó de Las Turbas de Cuenca és, segurament, la més sorollosa, la més multitudinària, la més irreverent i la més caòtica però, potser, també és la més sentida i la que més posa la pell de gallina de les que se celebren per Setmana Santa. Divendres Sant. Dues forces se contraposen a la sortida del Cristo de las seis (que surt a les 5:30), els cofrares dels passos que han de fer la seva estació de penitència camí del calvari i els "turbos" que, davant de la processó, gairebé no la deixen avançar. El soroll dels turbos és ensordidor. Amb els seus timbals destemplats i els clarins desafinats rememoren els improperis dels jueus cap a Jesús quan el portaven al calvari (diuen). Però la veritat és que l'alcohol de la nit abans també hi ajuda. Un consell: baixeu el volum de l'altaveu si voleu veure els vídeos.

Hi ha un corrent revisionista que vol evitar la mala imatge que dóna el mal vi de segons quí i per això proposen que els turbos s'inscriguin abans de la processó. Vaja, que els volen tenir controlats. En això ens vam quedar l'any passat. A veure enguany com anirà! Un vídeo promocional dels bons costums ha aixecat opinions a favor i en contra. Però, si les turbes son això, turbes, qui les pot controlar ?

Fiestas: Cuenca. Las Turbas.

TURBAS.

Turbas. Cuenca.

El PSC està "desencantat i preocupat" amb el PSOE

El PSC està "desencantat i preocupat" amb el PSOE, a més de molest, atès que consideren que la direcció estatal del partit va estar poc agraïda amb els 25 diputats catalans que ha obtingut la formació. Segons informa El Periódico "els dirigents del PSC que dissabte van assistir al comitè federal del PSOE van sortir desencantats i preocupats. José Luis Rodríguez Zapatero, en el seu discurs inicial, ni va esmentar la contribució del PSC, que, amb 25 diputats, li ha permès revalidar la victòria. Tampoc la majoria de barons territorials la van citar. De fet, en referència a Catalunya el que va fer més d'un dirigent va ser avisar que el nou model de finançament no ha de suposar "que uns guanyin perquè altres perdin". Posteriorment, Zapatero es va limitar a afirmar que "Catalunya estima els socialistes", perquè ho va notar al míting del Sant Jordi".

-I la Chacón, ben "optimista". En què quedem ?

e-Noticies: El PSOE culpa al PSC de l'avenç del PP a Espanya

Puigcercós assumeix la presidència del grup parlamentari d'ERC amb voluntat de consens i estabilitat amb els socis de Govern

La marxa de Joan Ridao a Madrid ha facilitat una reestructuració de la direcció del grup, que es completa amb el nomenament d'Anna Simó com a portaveu i de Patrícia Gomà com a portaveu adjunta. Tot i remarcar que fins ara la coordinació amb el Govern ha estat "bona", Puigcercós ha apostat per millorar-ho i creu que la seva experiència com a conseller hi pot ajudar.

El nou president del grup d'ERC al Parlament ha mostrat la seva voluntat que les votacions per separat segueixin sent "excepcions", i "no la tònica", i reforçar "els mecanismes interns de debat, d'acord i de consens" amb els socis de Govern.

D'aquesta manera s'ha escenificat al Parlament el traspàs de la direcció del grup, amb una roda de premsa amb Puigcercós, Simó i Gomà, però també amb la participació de Joan Ridao en la que previsiblement ha estat l'última roda de premsa que fa al Parlament, si més no com a portaveu, després que aquest mateix dimarts hagi renunciat formalment a la seva condició de diputat. Ridao ha reconegut començar a tenir certa 'nostàlgia' a l'abandonar una casa en la qual ha estat diputat durant tretze anys.

La reunió del grup parlamentari ha tingut algunes absències destacades, com ara la del president d'ERC i vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira. Cal tenir en compte que Carod participava aquest dimarts al matí a l'habitual reunió del Consell de Govern. Tampoc hi eren ni el president del Parlament, Ernest Benach, ni el diputat i líder del corrent intern Esquerra Independentista (EI), Uriel Bertran.

Catalunya recorda els tràgics bombardejos del 1938

Des que el 1979 el polític, advocat i historiador Josep Benet va començar a reclamar que s’erigís a Barcelona un monument a les víctimes dels bombardejos feixistes fins que aquest es va erigir ara fa 5 anys, el març del 2003, en van passar 17 d’ajuntaments democràtics desmemoriats. El mateix Josep Benet, que està en un delicat estat de salut, relata aquest oblit al primer volum de les seves memòries, Temps d’esperança i d’aprenentatge (1920-1936), que la setmana que ve serà a les llibreries amb el segell d’Edicions 62.

I si Barcelona només molt recentment ha començat a fer memòria de les víctimes de la guerra, el mateix ha passat amb Catalunya. “Tenim un dèficit històric i un deute pendent”, va reconèixer ahir el conseller d’Interior, Joan Saura, impulsor del Memorial Democràtic, en un acte al Palau de la Generalitat amb testimonis dels bombardejos i alcaldes de ciutats atacades per l’aviació feixista italiana i alemanya durant la Guerra Civil. Si l’acte arriba a trigar uns anys més, haurien estat molts menys els avis –nens i joves en els moments dels fets– que ahir omplien de gom a gom l’auditori i una sala annexa.

El més citat de l’acte va ser el polític conservador Winston Churchill; en concret, les paraules que va adreçar als seus conciutadans durant els blits aeris nazis sobre Anglaterra: “No vull menysvalorar la severitat del càstig que cau sobre vosaltres, però confio que els nostres ciutadans seran capaços de resistir com ho va fer el valent poble de Barcelona”, uns mots que no van quedar registrats al diari de sessions dels Comuns per pressions diplomàtiques espanyoles, però de les quals n’ha quedat constància oral. I unes paraules que Josep Benet havia demanat que quedessin gravades al monument, on efectivament... no hi són! Per cert, ¿algú sap on és l’escultura feta per l’artista Margarida Andreu? Doncs davant del cinema Coliseum, allí on el 17 de març de 1938 una de les bombes llançades des dels Savoia S-79 italians va fer esclatar un camió carregat de trilita i va provocar una massacre. El lloc és tan simbòlic com inadequat: ningú no hi para atenció. Tan poc conegut és, que ahir l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ni tan sols el va esmentar. Tampoc no ho van fer Joan Saura ni l’historiador Joan Villarroya, autor de l’estudi més detallat sobre els bombardejos de la ciutat. “Barcelona i Catalunya vam ser banc de proves de la guerra total”, va dir Hereu, que, com Saura, va vincular el record dels bombardejos amb el desig d’una ciutat i un país que volen ser emblema de la pau al món. Idèntic desig va expressar, en nom de les víctimes, Núria Pi i Sunyer, filla del qui va ser alcalde de Barcelona i conseller de Cultura de la Generalitat republicana. Núria Pi i Sunyer, que, a l’exili, també va viure els atacs aeris sobre Londres, va demanar que cap carrer o plaça recordi els qui van portar el terror sobre Catalunya. A l’acte també hi van intervenir els alcaldes de Flix, Pere Muñoz, i de Figueres, Santi Vila, dues de les més de 140 poblacions catalanes bombardejades durant la guerra.

Bloc de Pere Muñoz: EL DIA 17 VAIG AL PALAU DE LA GENERALITAT

Bloc de Pere Muñoz: RECORD DEL 17 DE MARÇ DEL 1938

Barcelona, monument a las víctimes del terrorisme franquista davant del Cinema Coliseum.

Joaquim Nadal admet que es podria fer una "captació d'aigua temporal i d'emergència" al Segre

No hi haurà transvasament del Segre cap a la conca Ter-Llobregat, però no es pot descartar una "captació d'aigua temporal d'emergència" si calgués. És el que ha assegurat aquest dimarts el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, que avui actuava com a portaveu del govern després de la reunió setmanal de l'executiu català.

Després de dies de polèmica per l'aparició d'unes estaques a Prats i Sansor (Cerdanya) que semblaven indicar l'inici d'unes obres i pels advertiments de CiU sobre un possible transvasament del Segre cap a l'àrea de Barcelona, el govern ha reiterat avui que no prepara cap transvasament. És a dir: no es construirà una canalització, però sí que es podria arribar a fer una "captació d'aigua temporal d'emergència". Nadal no ha concretat, però, amb quin sistema es faria aquesta captació i el transport de l'aigua, i ha insistit que en tot cas aquesta possibilitat estaria en fase d'estudi.

Nadal ha repetit diverses vegades que el govern garantirà "l'aigua de boca a tots els ciutadans".

La plataforma de la Terra Alta demana que més pobles de la Terra Alta facin consultes sobre els parcs eòlics

La plataforma de la Terra Alta va tornar ahir a agrair l'alta participació, de fins a un 81%, en la consulta popular de diumenge a Horta de Sant Joan, en què el 77,6% de la població va votar en contra de la central eòlica dels Pesells. Pel col·lectiu, la gent d'Horta va voler sortir de casa per dir «un no rotund» al parc eòlic, «tot i les controvèrsies, les polèmiques i la falta d'informació rebuda en tot aquest procés per part de l'Ajuntament». Així, la plataforma va recordar el compromís adquirit ara pel govern municipal, que ha de respectar el resultat de les votacions. «Per tant, en cap moment, l'Ajuntament podrà procedir a atorgar cap llicència ambiental ni permisos d'obres a l'empresa Fercom», hi afegeix la nota. A més, els proteccionistes tornen a demanar a la Generalitat que vetlli pel compliment de la normativa europea i que inclogui els Pesells dins de la Xarxa Natura 2000, ja que la serra va quedar exclosa de l'última revisió per ampliar la zona protegida. Però, sobretot, la plataforma també demana a la resta d'ajuntaments de la Terra Alta i al Consell Comarcal que obrin un debat públic sobre el model eòlic, amb dotze parcs i uns 150 molins. «Els resultats del sondeig han posat de manifest que el tema eòlic preocupa, i que la gent, quan té l'oportunitat, mostra la seua disconformitat amb la implantació eòlica a la Terra Alta», afirma la plataforma, que també acusa els representants polítics de gestionar el procés d'acord amb les empreses i d'esquena a la població.

Alerta a la PDE pels indicis que podria haver-hi transvasaments d'emergència

A la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) s'han encès totes les alarmes. El moviment social té cada cop més clar que la intenció del govern català és tirar endavant una interconnexió de xarxes, amb l'objectiu de fer arribar l'aigua de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, el tripartit ha vulnerat el seu compromís amb les Terres de l'Ebre, ja que està dient «de totes les maneres possibles» que portarà aigua des del Segre o fent la interconnexió de xarxes. En la mateixa línia, CiU va tornar ahir a reclamar més transparència en la gestió de la sequera, i va insistir a demanar un transvasament del Roine. La PDE no tenia previst tornar a reunir-se fins després de les vacances de Setmana Santa. Amb tot, aquests dies el moviment social ha hagut de tornar a la feina, després de les últimes notícies sobre la preparació d'un transvasament urgent des del Segre, així com per la possible interconnexió entre la xarxa del minitransvasament de l'Ebre, que acaba a Cunit, i la xarxa d'Aigües Ter-Llobregat (ATL), que ara s'acaba a Vilanova i la Geltrú. «El govern català està actuant amb massa prepotència, amb falta de respecte i amb deslleialtat cap a les Terres de l'Ebre», va lamentar ahir Manolo Tomàs. El portaveu de la PDE va recordar que ja els van posar en alerta les últimes declaracions de l'exalcalde de Tarragona, que va assegurar que la interconnexió entre Cunit i Vilanova ja estava en funcionament. «Nosaltres també teníem rumors que ens indicaven que aquesta canonada ja estava en marxa, però vam decidir esperar-nos una setmana per no interferir en les eleccions», va dir. Segons Tomàs, a la PDE estan convençuts que la intenció del govern català és tirar endavant el projecte de la interconnexió de xarxes, que va quedar expressament exclòs del Compromís per l'Ebre, el document que el PSC, ERC i ICV van signar amb el moviment social l'octubre del 2003. «Estan dient de totes les maneres possibles que volen portar l'aigua a Barcelona, i volen aprofitar la situació de sequera per plasmar-ho amb actuacions concretes», va denunciar. Així, Tomàs va reclamar més transparència al govern català, i va anunciar que en la pròxima reunió de la PDE decidiran si cal reactivar les mobilitzacions. De la mateixa manera, el col·lectiu també dirà si donarà suport a les reivindicacions de la nova plataforma L'Aigua No ens la Prendran, que dissabte es presentava a Tarragona, contra la cessió a Barcelona de l'aigua dels aqüífers. «Sembla que el tripartit no vol solucionar el problema de la sequera, sinó aprofitar la situació per fer una sèrie d'obres polèmiques», va advertir Tomàs. El portaveu de la PDE va insistir que la Generalitat evita parlar del transvasament de l'Ebre, però que pretén agafar aigua del Segre i aprofitar les concessions actuals de l'Ebre, per així fer arribar l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.