lo carrer del riu

lo carrer del riu

11 de juliol, 2008

Oriol Junqueras: Els esperons d'or

Pocs dies després de l'extermini del seu exèrcit a la batalla del coll de Panissars (1285), Felip III l'Ardit mor i deixa el tron de França al seu fill, Felip IV el Bell.

L'any 1300, incapaç de derrotar els catalans al Mediterrani, aquest monarca envia un exèrcit a Flandes per assegurar-se el domini d'aquesta regió tan rica. La revolta no es fa esperar pas gaire. S'inicia amb l'extermini de la guarnició francesa de Bruges i s'estén ràpidament per les terres de parla flamenca. Les ciutats flamenques reuneixen uns 11.000 homes (fonamentalment piquers). L'11 de juliol de 1302, prop de Courtrai, ocupen una posició defensiva entre dos rius i darrere dos canals excavats a propòsit per dificultar els moviments de la cavalleria francesa. Així, els 3.000 cavallers francesos s'estavellen contra les grans llances flamenques, i el seu intent de retirar-se, tot creuant novament els canals, es converteix en un autèntic caos que la infanteria flamenca aprofita per dur a terme un veritable extermini en què s'apropia de centenars d'esperons d'or, amb els quals, els arrogants nobles de França, entraven en combat. Pocs anys després, a Grècia, els francesos tasten el mateix xarop de bastó, aquest cop receptat pels catalans. En concret, el 13 de març de 1311, a la batalla del riu Cefís, una vegada i una altra, els almogàvers havien llaurat la terra que es va convertir en un pantà gràcies a l'aigua del riu. Aquell dia, en bona mesura a causa del pes de les seves armadures, els cavallers francesos queden empantanegats en el fang i són exterminats un per un, mentre la cavalleria catalana s'abraona sobre la desconcertada infanteria enemiga.

Durant gairebé un segle, les quatre barres onejaran a l'Acròpoli d'Atenes.

Escriptors catalans, gallecs i bascos rebutgen l'intent d"exclusió" del manifest per la llengua comuna

La Federació d’Associacions d’Escriptors Galeusca -que aplega escriptors en èuscar, gallec i català- ha difós un comunicat sobre el “Manifiesto por la lengua común” en el que recorda que aquests idiomes "no són 'invents'", sinó "llengües oficials en els seus territoris" i denuncia que "la visió anul·ladora" del Manifiesto que "ens fa pensar en la similitud de tesis de l’etapa franquista; un estat, una llengua". "El Manifiesto -insisteix- parteix d’una premissa que no es correspon amb la realitat, ja que en cap cas el castellà no corre cap perill en tot el territori de l’estat".

El 'contramanifest- considera també que "l’aprenentatge de les llengües, a més de la pròpia, ha de ser entès sempre en sentit positiu", recorda que "per tal de garantir aquesta utilització lliure de les llengües calen mesures sorgides d’una política lingüística adequada" i es queixa de "tots els intents d’exclusió que col·legues escriptors espanyols fan de les nostres llengües" alhora que lamenta que "en lloc de preocupar-se per la salut de l’espanyol a Puerto Rico, Costa Rica o els EUA, es dediquin a combatre el més pròxim i asimètricament discriminat".

Puigcercós rebutja Niubò com a president del consell nacional

La intenció dels president d’Esquerra Republicana, Joan Puigcercós i el seu segon, Joan Ridao, era fer bandera de la integració dels diferents sectors d’ERC en el nomenament de la mesa i el president del consell nacional, el màxim òrgan de direcció entre congressos.

Els crítics van rebutjar d’entrada formar-ne part però la inclusió del sector carodista semblava possible. Totes les pretensions es van trencar, però, quan Benach va proposar com a president Rafel Niubò, candidatura que va rebre la negativa immediata de Puigcercós. De fet, en el pacte global,que finalment no es implementar, pensat pel congrés d’ERC del passat 14 de juny, Puigcercós tenia previst oferir a Niubò la presidència del consell nacional.

Davant aquest rebuig, tot sembla indicar que, si no hi ha cap altra oferta més, Puigcercós i Ridao nomenin com a president del consell nacional una persona de la seva confiança que no generi gaire rebuig entre les altres famílies republicanes. El sector del president d’ERC té majoria a l’òrgan de direcció, pel que no li preocupa que els altres tres sectors facin un front comú en contra.

Generalitat i govern espanyol es reuneixen per validar els papers que s'han de restituir

La comissió mixta, formada per representants de la Generalitat de Catalunya i del govern espanyol, es reuneix avui al Ministeri de Cultura espanyol, per avalar els documents espoliats que s'han de restituir. El ministre César Antonio Molina va dir fa unes quantes setmanes que avui hi hauria un debat tècnic 'per a justificar si cada paper surt o no'. I la Generalitat confia que la reunió serveixi perquè torni una segona remesa de papers.

A més a més, la reunió d'avui també ha d'establir el calendari de les pròximes actuacions per a complir la llei de devolució, aprovada el 2005.

L'octubre del 2006 un grup d'experts designats per la Generalitat va identificar els documents que s'havien de tornar i que ara la comissió mixta ha de validar. Un tràmit que s'ha de complir per llei. Va costar dinou mesos desencallar el procés, perquè fins el mes passat no hi va haver la primera reunió oficial entre Generalitat i govern espanyol. D'aquella reunió, Tresserras en va sortir prou satisfet, perquè Molina s'havia compromès a convocar la comissió mixta.

La pretensió de la Generalitat és que es compleixi la llei i que tornin les mil cinc-centes caixes amb documents de particulars i ajuntaments que encara hi ha a l'Arxiu de Salamanca.

Després de la reunió, s'hauran de digitalitzar els documents abans de tornar-los a Catalunya, i se'n conservarà una còpia a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca i una altra a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Llista provisional de particulars, entitats i partits amb documentació confiscada pendent de tornar de Salamanca.

Quinze mesos de presó o multa de 2.700 euros per la crema de fotos del rei

Segon judici, mateixa condemna. La discussió sobre el dret dels acusats a declarar en català va obligar l'Audiència Nacional a repetir el judici a Jaume Roura i Enric Stern, els primers gironins acusats i jutjats per la crema de fotos del rei, però la condemna ha sigut la mateixa després de la segona vista: quinze mesos de presó o, com a alternativa, 2.700 euros de multa per cap.

El jutge considera provat, ja que ells mateixos ho admeten, que Roura i Stern van ser els dos encaputxats que van cremar fotos del rei el 13 de setembre de l'any passat, en què el monarca dels espanyols visitava Girona. I el fet que es tapessin la cara per a la protesta ha sigut vist per l'Audiència Nacional com un agreujant de disfressa que indica que els joves sabien que l'acte era "il·lícit". "En un Estat democràtic, en el qual els drets fonamentals dels ciutadans estan plenament garantits, ningú no necessita cobrir-se la cara per exercir els drets que consideren legítims", afegeix el titular del jutjat central penal de l'Audiència Nacional, José Luis de Castro Antonio.

Pel magistrat, els dos acusats van superar els límits de la llibertat d'expressió i van menysprear "la dignitat de la Corona", ja que van cremar una foto dels reis "després d'una manifestació i de posar-la cap per avall", fet que segons el jutge resta "tota espontaneïtat" a la protesta i en mostra l'ànim injuriós. "El fet que sa majestat el rei se sentís o no ofès pels actes enjudiciats és irrellevant", matisa la sentència coneguda aquest dijous.

En resposta als arguments de la defensa, que va al·legar que la llibertat d'expressió emparava Roura i Stern, De Castro recorre a una sentència de 1988 per indicar que "en cas d'invocació de la llibertat d'expressió, la concessió de l'empara depèn del fet que en la manifestació de la idea o l'opinió s'hi hagin afegit o no expressions injurioses sense interès públic i innecessàries per mostrar l'essència del pensament que es vol expressar". Com a conclusió, el jutge puntualitza que "és obvi que per manifestar el rebuig a la monarquia no és necessari menystenir i vilipendiar ses majestats els reis cremant-ne la fotografia posada de cap per avall".

L'advocat dels dos joves, Benet Salellas, estudia si presenta un recurs contra la sentència, però l'última paraula la tenen els dos implicats.

Cofrents en pre-alerta durant una hora i mitja

La central nuclear de Cofrents declarà la nit passada la pre-alerta d'emergència per l'obertura d'una vàlvula del circuit primari. Una hora i mitja més tard, després de reduir la potència del reactor, tornava a la normalitat després . Segons el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) espanyol, no causà impacte en els treballadors ni el medi ambient. L'incident es va produir ahir a quarts de deu de la nit, però fins avui no ha transcendit.

El CSN explica a través d'un comunicat que tots els sistemes de seguretat de la instal·lació van funcionar correctament i ara investigarà les causes de l'incident.

Aquest és el quart incident que hi ha a la central nuclear en les darreres setmanes. El 26 de juny, Cofrents va fer una aturada no programada per l'alta pressió del reactor. L'1 de juliol, hi hagué una variació de la potència i el dia 5 es detectà material radioactiu fora de la zona de control radiològic.