lo carrer del riu

lo carrer del riu

12 de març, 2009

eMaragall assegura davant la ministra Cabrera que no aplicarà la tercera hora de castellà

'les protestes gairebé acrediten la legitimitat de la reforma' eMaragall 120309 RAC1

19M-VAGA. El conseller d'Educació, eMaragall, ha reiterat que l'executiu català no aplicarà la tercera hora de castellà a les escoles, en una conferència a Madrid en presència de la ministra d'Educació, Mercedes Cabrera. El conseller ha explicat que no la considera necessària i ha exigit a la ministra que es defineixin les competències bàsiques i els nivells de coneixement i, a partir d'aquí ha demanat: 'Deixin que governem això des de l'autonomia i avaluïn-nos'. eMaragall també s'ha referit a la vaga que els sindicats han convocat per al 19 de març que considera que es fa per corporativisme. El conseller considera que aquesta 'resistència al canvi' és 'legítima' i es dóna en uns sindicats que representen un factor 'corporatiu' d'una part de la professió que 'veu alterades les bases del seu exercici diari com la formulació de futur'. Segons eMaragall, aquestes protestes 'gairebé acrediten la legitimitat de la reforma'. Si no hi hagués aquesta resistència, ha dit, voldria dir que el Govern estaria 'guepardejant la qüestió' i gestionant 'un pseudocanvi' amb 'uns quants pedaços i unes gotes d'innovació'. El model que el govern vol impulsar, ha assegurat, 'no és aquest', sinó un 'canvi' 'amb, i no contra'. El conseller també ha reiterat que l'executiu català no considera necessari aplicar la tercera hora de castellà. Davant la ministra, eMaragall ha assegurat que la Generalitat 'treballarà sempre en l'àmbit de la normativa' però alhora 'defensarà amb totes les conseqüències els seus plantejaments en aquest terreny'. El conseller ha recordat l'oposició de la Generalitat al decret i ha apuntat que 'una de les qüestions de fons de la nova Llei d'Educació és la legítima interpretació competencial que ens donarà més camp d'actuació'.

Col·lectius antimonàrquics inicien una campanya contra la Fundació Príncep de Girona

L'anunci de la creació d'una fundació que durà el nom del Príncep Felip de Borbó no ha agradat als col·lectius antimonàrquics, que han decidit iniciar una campanya a través d'Internet per mostrar el seu rebuig a la iniciativa. Els descontents han iniciat una campanya a la xarxa per demanar a qui que no estiguin d'acord amb la creació d'aquesta fundació que enviï un correu electrònic a les quatre entitats impulsores per fer-ho saber. Sota el lema 'No volem la Fundació Príncep de Girona', suggereixen l'enviament massiu de correus electrònics a les quatre entitats impulsores de l'entitat monàrquica: La Cambra de Comerç, la Fundació Gala-Dalí, Caixa Girona i La Caixa, i fins i tot amenacen ambdues entitats financeres amb la retirada dels estalvis. eldebat.cat: ERC veu en la Fundació Príncep de Girona “un rentat de cara” de la monarquia

Andorra deixarà de ser paradís fiscal

L'escàndol al voltant de l'evasió d'impostos a Liechtenstein ha tornat a posar en qüestió els paradisos fiscals a Europa. I entre els que figuren a les llistes negres hi ha Andorra. El govern del Principat vol desmarcar-se de la polèmica i s'ha fixat l'objectiu de treure's l'etiqueta de paradís fiscal com més aviat millor. L'OCDE manté Andorra a la llista negra de paradisos fiscals, amb Liechtenstein i Mònaco. El govern del Principat vol sortir-ne aquest any mateix amb el compromís de donar informació sobre fraus i delictes si hi ha un requeriment judicial per part del país perjudicat. Però això no serà suficient per convèncer Espanya i França; per fer-ho, Andorra haurà de muntar el seu propi sistema fiscal i cobrar impostos, com ara el de societats. Per poder preservar el secret bancari sense represàlies internacionals, Andorra ja aplica una retenció del 15% als rendiments dels estalvis dels estrangers amb diners al país. L'any passat va recaptar uns 20 milions d'euros; la majoria es retorna als països d'aquests clients, sobretot Espanya.

Els manifestants anti Bolonya ocupen el campus de la Ciutadella de la Pompeu Fabra

Prop de 6.000 estudiants universitaris s'han manifestat aquest dijous a Barcelona contra l'aplicació del pla de Bolonya, convocats per la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. Els manifestants han acabat el recorregut a dos quarts de dues i unes 2.000 persones han ocupat per sorpresa el campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

Un portaveu de la Coordinadora de l'Assemblea d'Estudiantes (CAE) ha explicat que la intenció és ocupar aquest recinte, almenys fins al cap de setmana, per celebrar-hi debats sobre el futur de la universitat i el calendari de mobilitzacions en contra de Bolonya. Amb crits "d'Ocupació, no a la privatització", han entrat al pati de l'edifici Roger de Llúria, on han coincidit amb els estudiants que no s'han sumat a la vaga i han llegit un manifest contra Bolonya. Ha estat la mobilització central d'una jornada de protesta que s'ha saldat amb els únics incidents protagonitzats per encaputxats de la CNT que han llençat pots de pintura contra dues seus bancàries i l'antiga seu de La vanguardia. Els organitzadors han dit que hi havia 15.000 participants però altres fonts els quantifiquen en no més de 3.000.

Un portaveu d'aquesta coordinadora ha indicat als periodistes poc abans de l'inici de la marxa que la vaga convocada per avui a les universitats públiques catalanes té un seguiment "massiu", especialment a les facultats de lletres i ciències de la UAB i al campus de la UB al barri del Raval de Barcelona.

Carme Capdevila afirma que el 30% dels aturats catalans han deixat de rebre la prestació d'atur

Un 30 per cent dels aturats a Catalunya "han deixat de rebre la prestació de l'atur", segons ha afirmat aquest dijous la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, que ha considerat que es tracta "d'un percentatge alt". Capdevila ha fet aquestes declaracions al programa Actualitat Viva de Comunicàlia. Així mateix, Capdevila ha demanat una rectificació de la Llei de la Dependència, tot recordant que cal simplificar els processos per acollir-s'hi. A tall d'exemple, Capdevila ha assegurat que "des que una persona fa la sol·licitud fins que nosaltres ressolem el PIA [Programa individual d'atenció] hi ha 25 passos administratius". La consellera també ha demanat que el seu finançament es desvinculi del Pressupostos Generals de l'Estat.

La Consellera també ha demanat que "s'obri el debat de la sanitat" i que s'hi apliquin reformes, entre les quals hi ha la proposta d'aplicar el model de copagament dels serveis socials a la sanitat pública.

Isabel-Clara Simó: Prou d'Espanya!

En el mateix dia -7 de març- m'assabento de dues notícies en aquest diari (Avui), que sumades, posades així, juntetes, fan molt d'efecte; un efecte així com el d'una puntada de peu a l'orella dreta. La primera la reporta Toni Cruanyes, director en funcions, i diu que hi ha independentistes a tot arreu: òbviament a Esquerra i també a Convergència (que em penso que estatutàriament no és independentista), i també al PSC (jo en conec uns quants), i, oh, meravella!, al PP, sense comptar els molts independentistes que no voten, com ha passat ara mateix al País Basc. L'increment de l'independentisme català és innegable, i és fruit de dues causes: la primera, el menyspreu explícit de governs espanyols que anaven de "sobrados" i va resultar que qui sobraven eren ells; aquest poble s'ha sentit humiliat i gent que mai no ho hauries dit exclamen que amb Espanya no es pot continuar; la segona, la difusió del coneixement de la gravetat de l'espoli fiscal (gràcies, amics economistes, per haver-nos-en informat!), i, a sobre, que la nostra solidaritat a la força serveix per a funcions que aquí fan molta falta, i que ha provocat el retrocés greu de la nostra economia; és a dir, que amb Espanya no sols perdem tota la sobirania, sinó una part essencial dels nostres estalvis i de la nostra producció. Doncs d'això va la segona notícia, que reporta Sandra Arenas sobre declaracions de Puigcercós: cada ciutadà de Catalunya va rebre, el 2006, 295 euros menys que cada ciutadà de Castella-Lleó pels mateixos serveis públics. Si ho multipliqueu per set milions de catalans sabreu la magnitud de la injustícia. I és que Espanya no ens vol, però s'ofèn mortalment quan diem que nosaltres tampoc la volem a ella.

Avui: Independentistes que no voten (Toni Cruanyes)

Avui: Un dels perquès del nou finançament (Sandra Arenas)