El president de la república d'Itàlia atura el decret que pretenia frenar la mort d'Eluana

El president de la república Italiana, Giorgio Napolitano, no firmarà el decret-llei urgent aprovat pel govern de Silvio Berlusconi, que pretenia impedir la mort d'Eluana Englaro, la dona que està en estat vegetatiu des que va tenir un accident de trànsit l'any 1992. Napolitano al·lega que el decret podria ser inconstitucional, per la qual cosa considera que no l'ha de ratificar, segons informa un comunicat de la presidència de la República. Sense la signatura de Napolitano, el decret no es pot aplicar, i la clínica on ha ingressat Eluana podrà continuar amb la retirada de l'alimentació artificial fins que la noia mori, un procés que durarà uns quinze dies. Eluana Englaro 060209 RAC1

Click To Play

VilaWeb/ElPunt: El president de la república d'Itàlia atura el decret que pretenia frenar la mort d'Eluana

Avui: i... Berlusconi insisteix en impedir la mort d'Eluana

Benach multimèdia

Ernest Benach, president del Parlament i membre de l'executiva nacional d'ERC, estrena aquest divendres la seva nova web, que incorpora totes les eines 2.0 que utilitza reunides en un mateix portal.

Aquesta nova pàgina conté enllaços a les aplicacions del blog institucional, el blog personal, el Twitter, el Twitxr, el Flickr i el YouTube.

Ernest Benach explica la filosofia d'aquest nou projecte en aquest videobloc. VilaWeb/ElPunt: Ernest Benach estrena web

www.ernestbenach.cat

La llei catalana de consultes, a punt

Està previst que el govern aprovi la normativa en les pròximes setmanes Fa mesos que alguns partits catalans plantegen com a pla B la possibilitat de convocar un referèndum si finalment el Tribunal Constitucional es carrega l’Estatut. O de sotmetre a consulta de la ciutadania, per exemple, la conveniència o no de posar damunt la taula el concert econòmic. Però primer cal que hi hagi l’instrument. I, si no hi ha canvis d’última hora, el govern aprovarà en les pròximes setmanes l’avantprojecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya, que permet a l’executiu –però també al Parlament, si ho demanen un mínim de dos grups, i als municipis– promoure un consulta popular. La llei és fruit del desplegament de l’Estatut, que en l’article 29 reconeix el dret de participació i de promoure consultes, i és una de les normatives insígnia d’Esquerra, que després de mesos de negociacions amb els socis del PSC –que han reconegut públicament que no tenien pressa per tirar endavant la llei– veurà com un dels projectes estrella de la conselleria de Governació veu la llum. Jordi Ausàs, que va agafar el relleu de Joan Puigcercós al capdavant del departament, ha manifestat en diverses ocasions que la llei ha de ser un “instrument per a l’aprofundiment de la democràcia i que promou el dret a decidir”. El conseller ha mantingut nombroses reunions al si del govern, amb els grups parlamentaris i en l’àmbit local perquè la norma arribi al Parlament amb consens. Un cop entri a la cambra, s’iniciarà el debat d’esmenes.

El govern espanyol dóna per fet que no hi haurà acord de finançament abans de l'1 de març

Aquest mateix dilluns es compleixen sis mesos des que s'esgotés el termini que marcava l'Estatut per modificar el sistema. La vicepresidenta de l'executiu de Zapatero, María Teresa Fernández de la Vega ha reconegut aquest divendres "cert retard" respecte la data marcada per l'Estatut de Catalunya en la negociació del finançament, però manté que "no hi ha cap problema" i que només queden alguns serrells. "No hi ha problemes, hi ha els passos i les negociacions que calen, que a vegades avancen i a vegades s'aturen, com en tots els temes complexos com aquest. Hi ha cert retard respecte la data de l'Estatut, però continuem treballant. Les negociacions han avançat molt, falten tancar serrells i el tema està molt, molt avançat", ha assegurat De la Vega en la compareixença posterior al consell de ministres.

Dilluns farà mig any que es va superar la data límit marcada per l'Estatut per a l'aplicació del nou model de finançament establert per la llei catalana, aprovada a les Corts espanyoles com a llei orgànica. El 9 d'agost de 2008, quan es complien dos anys de l'entrada en vigor de l'Estatut, s'acabava el termini. Posteriorment, Joan Saura, com a president d'ICV, va pactar amb De la Vega una moratòria que s'acabava a final d'any. El termini del pacte de Vilanova tampoc s'ha respectat.

El president del PNB diu que no li agrada que la bandera espanyola onegi al Parlament basc

Iñigo Urkullu assegura que "només se sent basc" i no espanyol El president del PNB, Iñigo Urkullu, ha assegurat que no li agrada ni se sent orgullós que la bandera espanyola onegi des d'aquest dijous a l'exterior del Parlament basc perquè "només se sent basc" i ha demanat que la insígnia no s'utilitzi com a símbol per ferir sentiments.

En un esmorzar informatiu a Madrid i responent a la pregunta de si estaria content davant una possible retirada de la bandera després de les eleccions del pròxim 1 de març, Urkullu ha respost: "Per descomptat".

"Jo em sento només basc, respecto aquells que senten una altra cosa, aquells que a Euskadi se senten espanyols", ha remarcat el dirigent del PNB, que ha explicat que al País Basc "hi ha un sentiment majoritari que és la suma dels que se senten només bascos o bascos més que espanyols". El president del PNB ha dit que al seu partit estan "farts de complir amb la legalitat, la mateixa legalitat que d'altres no compleixen en relació a l'Estatut o a la Constitució".

"Imposar un emblema per sobre dels sentiments i en base a la legalitat", ha afegit Urkullu, no aconseguirà "en absolut" una més gran acceptació dels emblemes estatals, sinó "ferir les sensibilitats", i s'ha preguntat si no seria millor "deixar les coses com estan".

El Parlament basc va acatar ahir una sentència del Tribunal Suprem que obligava la cambra a hissar la bandera espanyola de "forma permanent" a l'exterior de l'edifici i al costat de la ikurriña i la bandera europea.

La Federació Nord-americana de Natació suspèn Michael Phelps durant tres mesos per haver fumat marihuana

L'última gran estrella de la història olímpica, Michael Phelps, ha estat sancionat amb tres mesos d'inhabilitació per fumar marihuana. Phelps ha acceptat la sanció i ha assegurat que no ho tornarà a fer.

La Federació Nord-americana de Natació ha castigat així el plusmarquista mundial, guanyador de vuit medalles en els Jocs de Pequín de l'estiu passat, després de la difusió d'una fotografia on apareixia fumant amb una pipa de vidre.

A més de la sanció, Phelps també ha perdut el suport de diversos patrocinadors, a més del finançament econòmic de la mateixa Federació.