lo carrer del riu

lo carrer del riu

07 d’abril, 2010

«Ocàs: més nuclears que del Barça»

Aeditors publica «Cementiri nuclear», una novel·la satírica sobre l'MTC Ocàs és un poble imaginari de les Terres de l'Ebre que, igual que Ascó a la realitat, decideix presentar candidatura al magatzem temporal centralitzat (MTC) dels residus nuclears de tot l'Estat. Aquest és el punt de partida de Cementiri nuclear, la novel·la d'humor que acaba de publicar Aeditors, una editorial petita amb seu al Perelló. L'obra està signada per Anton Dorca, un «pastor lletraferit» que viu reclòs als Ports i que ara ha estat «descobert» i avalat pels escriptors Andreu Carranza i Toni Orensanz.

«A Ocàs som més nuclears que del Barça, i gosaria dir que fins i tot som més nuclears que vostè», afirma Ismaelet Pidal, l'alcalde del poble fictici d'Ocàs, quan parla per telèfon amb el president d'Enreda. Això passa a les primeres pàgines de Cementiri nuclear, la novel·la satírica que acaba de publicar Aeditors. Una obra que ara veu la llum gràcies a l'aval d'Andreu Carranza i Toni Orensanz. La història comença quan Ocàs –un poble imaginari de la Ribera d'Ebre que té les mateixes lletres que Ascó, però desordenades– rep l'ordre de celebrar un ple extraordinari per presentar la seua candidatura a l'MTC, i acaba amb una paròdia del ple que Ascó va celebrar el 26 de gener. De fet, el seu alcalde és una «caricatura» del convergent Rafael Vidal. A més, també hi ha paròdies d'altres polítics riberencs, com Gastanza o Parici, l'alcalde del poble imaginari de Ribablava. A banda d'això, Enresa és Enreda, i l'AMAC és la MAC. A més, la novel·la també ridiculitza la dèria dels seus protagonistes per canviar el nom de les coses. Així, tot i que els dirigents d'Ocàs volen fer un «cementiri nuclear», un tècnic «molt independent» d'Enreda els convenç que han de dir «MTC», i que els residus de les centrals atòmiques són un «combustible» gastat que gràcies a la ciència tindrà una nova vida. L'autor de Cementiri nuclear exagera aquesta pràctica fins a l'extrem i explica que Barandes –el malnom amb què s'anomena l'alcalde d'Ocàs a tota la novel·la– ha decidit canviar el nom del cementiri del poble pel de Magatzem Eterno de Muertos (MEMU).

«El més interessant de la novel·la és que ha sabut captar l'humor propi de les Terres de l'Ebre», va destacar ahir l'escriptor riberenc Andreu Carranza. De fet, va remarcar que Cementiri nuclear és una obra «fresca i molt actual», escrita al mateix temps que es coneixien els fets i els detalls sobre la candidatura asconenca a l'MTC. «Per tant, s'ha de llegir com si fos fruita madura», va afegir-hi l'autor d'Impremta Babel. «Carranza també va dir que Dorca –un hipotètic pastor lletraferit que viu aïllat voluntàriament a les muntanyes dels Ports– és un personatge esquerp i poc amic de les entrevistes, una mena de «Salinger de les lletres ebrenques» que surt a la llum per primer cop. De fet, Carranza va assegurar que ell mateix i Orensanz són els seus representants literaris i que ja tenen l'encàrrec de fer les presentacions de la novel·la.

«El valor que té Cementiri nuclear és aquest punt en calent, com una escopinada, i això fa que la novel·la siga molt viva i que funcioni», va valorar ahir Orensanz. «Està inspirada en el que ha passat a Ascó, però tot plegat és una caricatura; més que retratar el que ha passat, se'n fot», va precisar. Però l'escriptor, que acaba de publicar El falsari, va assenyalar que la realitat de la candidatura d'Ascó a l'MTC també té un vessant còmic, que ha fet més fàcil la «inspiració caricaturesca», ja que «un poble petit ha decidit una cosa molt important, sense tenir-ne ni idea».

El Punt: El discurs de l'alcalde Pidal al ple d'Ocàs

Carod afirma que el català és 'la principal anomalia lingüística' a la UE

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha afirmat aquest dimecres que el català és 'la principal anomalia lingüística' a la Unió Europea. 'No hi ha cap altra llengua que tingui el nombre de parlants, la tradició i el pes cultural que té el català i que no sigui idioma de ple dret oficial en el marc de la UE', ha dit Carod en una conferència a la universitat Pompeu Fabra. El vicepresident ha destacat que el català encara té 'àmbits durs on està lluny de la normalitat, com a l'Administració de Justícia i en el cinema'. 'No té sentit que només tres de cada cent pel·lícules s'exhibeixin en català', ha dit, i ha aplaudit la nova llei del cinema que corregirà aquesta situació.

Carlos Jiménez Villarejo: "El TC ha perdut qualsevol autoritat moral i legitimitat per decidir el futur i l'autogovern de Catalunya"

Carlos Jiménez Villarejo 070410 CATr

"El Tribunal Constitucional ha perdut qualsevol autoritat moral i legitimitat per decidir el futur i l'autogovern de Catalunya". Són les paraules de l'excap de la Fiscalia Anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, sobre el retard del TC, "que ja va camí dels quatre anys" en emetre una sentència sobre un Estatut "aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat pel poble català".

De fet, en declaracions a El matí de Catalunya Ràdio, Jiménez Villarejo no ha dubtat a qualificar aquesta situació de "vergonyosa", i ha considerat que és "paradigmàtica de la crisi que viuen les institucions democràtiques" de l'Estat.

A més, l'excap de la fiscalia s'ha referit a la petició de nul·litat del judici a l'expresident de la Generalitat Lluís Companys, "que va ser un procés especialment bàrbar".

Al seu entendre, "les lleis estan per aplicar-les, i no per fer jocs de mans", i per això argumenta que l'únic estament legitimat per dictaminar la nul·litat d'una sentència és el Tribunal Suprem. "Cal un mínim de respecte per les institucions", ha afirmat.

eldebat.cat: Villarejo considera que el finançament irregular dels partits “hauria d’estar perfectament definit i tipificat” com a delicte

El Fiscal General de l'Estat decreta 'nul·la de ple dret' la sentència de mort contra Companys

El Fiscal General de l'Estat, Cándido Comte-Pumpido, ha resolt per decret que la sentència que va condemnar a mort el president de la Generalitat, Lluís Companys, és 'inexistent i nul·la de ple dret'. Comte-Pumpido considera que la llei de la Memòria Històrica del 2007 declara ja la 'il·legitimitat' d'aquesta i totes les sentències que van vulnerar 'per vicis de forma i fons' el dret a tenir un judici just i afegeix que aquesta il·legimitat 'per llei' de les sentències i, per tant també, dels processos judicials, fa 'legalment improcedent' la revisió judicial. D'aquesta manera, i com fa uns dies apuntava la Junta de Fiscals del Tribunal Suprem espanyol, denega la petició que va fer la Generalitat per revisar la sentència i anul·lar el judici sumaríssim a l'expresident. El Punt: Conde-Pumpido formalitza per decret que la sentència contra Companys és «nul·la»