Patxi López, lehendakari constitucionalista

El socialista Patxi López ha estat triat avui lehendakari del govern basc, el primer constitucionalista, amb el suport del seu grup, del PP i UPiD. López ha sumat 39 dels 75 vots del Parlament Basc i Ibarretxe, 35, ja que ha obtingut els vots del seu grup, quatre d'Aralar i un d'EA. Ezker Batua s'ha abstingut.

Ibarretxe diu "agur"

El lehendakari en funcions, Juan José Ibarretxe, ha anunciat que comença una etapa nova i que deixa la vida política, encara que no ha concretat res més sobre el seu futur. "En aquest Parlament, vaig començar a fer política i aquí també deixaré de fer política", ha dit.

Ibarretxe, en el torn de rèplica del debat d'investidura, ha conclòs la seva última intervenció acomiadant-se i agraint el suport rebut. Ha dit que creu que no li resultarà difícil perquè "no se m'ha oblidat mai que als lehendakaris ens escalfa el mateix sol i ens plou la mateixa pluja que a la resta d'homes i dones del país".

Abans de tancar la intervenció a la tribuna d'oradors amb un "agur", el candidat a la reelecció ha demanat al seu partit que "lideri aquest país" des de les diputacions forals -governa les tres-, els ajuntaments i "des d'aquest Parlament".

En acabar, ha estat acomiadat amb un fort aplaudiment pels parlamentaris del seu grup, el PNB, que s'han posat dempeus.

Joan Ridao creu que el pacte entre els socialistes i el PP a Euskadi dóna raons a qui legitima la violència

Joan Ridao 050509 CATr

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, creu que el pacte entre els socialistes i el PP a Euskadi dóna raons a qui legitima la violència. En declaracions al programa L'Oracle de Catalunya Ràdio, Ridao ha dit que l'acord per facilitar la investidura del socialista Patxi López tindrà conseqüències negatives per al País Basc. “Tinc la impressió que aquest és un acord que aprofundeix la fractura social i política i en el frontisme. Crec que serà la constant de tota la legislatura i que, desgraciadament, això carrega de raons aquells que legitimen l’ús de la violència”.

Per Ridao, l’acord que s’ha fet al País Basc és possible perquè el sistema polític i electoral a Euskadi “és anòmal i s’ha vist adulterat”. Pel secretari general d'ERC, “un sistema electoral que prima els territoris i els partits espanyolistes i una llei de partits dubtosament democràtica i antinacionalista que deixa orfe de referent polític com a mínim el 10% del cens electoral no són normals”.

L'entesa del PSE amb el PP a Euskadi, segons el punt de vista del republicà, no durarà i és “un error de càlcul profund del PSOE”, i concretament de José Luis Rodríguez Zapatero, perquè el deixa els socialistes en una “precarietat absoluta” a Madrid.

Comença a caminar la campanya pel referèndum d'autodeterminació

Les entitats Catalunya Estat Lliure i 10Mil en Marxa per l'Autodeterminació lliuraran aquest dimecres a la tarda al registre d'entrada del Parlament de Catalunya la iniciativa legislativa popular (ILP) que demana una proposició de llei per la qual es convoqui un referèndum d'autodeterminació el dia 12 de setembre del 2010.

El text de la proposta de llei considera que atès que el Parlament de Catalunya ja ha reconegut històricament que el poble català no renuncia al dret a l'autodeterminació, ara ha arribat l'hora d'exercir-lo i proposa com a pregunta pel referèndum la següent: "Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea? L'acte d'aquest dimecres és l'entrada a registre de la ILP, acte previ a la recollida de signatures. De moment, l'entrada a registre arriba avalada a per les 9.950 persones que formen part de la Comissió Promotora. Un cop presentada la petició, serà la Mesa del Parlament la que, en un termini de 14 dies, haurà de pronunciar-se sobre si admet a tràmit o no la ILP per, en cas positiu, engegar la campanya de recollida d'un mínim de 50 signatures vàlides en un període de 120 dies hàbils.

El govern acorda iniciar el procés per declarar la sardana com a dansa nacional de Catalunya

D'això parlavem!!! El govern ha acordat aquest dimarts encarregar al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació que iniciï el procés que permeti declarar la sardana com a dansa nacional de Catalunya en el marc de la regulació del patrimoni cultural intangible.

La sardana és una de les expressions més rellevants de la cultura popular i tradicional catalana i és considerada per bona part de la ciutadania de Catalunya com a dansa nacional. Aquest reconeixement, però, no s'ha efectuat de manera oficial. Des del 2008 la Federació Sardanista de Catalunya ha impulsat una campanya per tal que els ajuntaments del país es manifestin a favor de declarar la sardana dansa nacional de Catalunya, que ja ha rebut 194 adhesions.

Avui es calcula que es fan, al cap de l'any, més de 3.500 ballades o audicions a Catalunya. Així mateix, arreu dels Països Catalans i fins i tot en ciutats estrangeres se celebren més de dos-cents aplecs. Aquest fet posa de manifest que la sardana és una dansa present en la quotidianitat i en les festes i celebracions de molts municipis.