El cava, definit també com "beguda nacional catalana, ha estat distribuït per l'empresa XECNA de Sant Feliu de Codines que actualment comercialitza ja altres productes de caire similar com la Coca Cola catalana-Cola Lliure, la beguda isotònica Desperta Ferro, o el whisky Jaume I-El nostre Rei , "el primer whisky de la història etiquetat en català". El president de l'empresa, Ramon Carner, ja va manifestar temps enrera que “les nostres begudes han d’ajudar a enfortir la personalitat de Catalunya. Avui en dia, tothom sap que la globalització sense enfortiment de les identitats nacionals no és possible”.
27 de desembre, 2007
Cava 2014 perquè "amb 300 anys ja n'hi ha prou"
Plataformes i ecologistes exigeixen a Medi Ambient que aturi la central eòlica dels Pesells per raons ambientals i paisatgístiques
Una comissió de ciutadans proposa un conjunt d'actes per celebrar el centenari de la creació de la senyera estelada
Ballester pensava que la senyera tradicional quedava curta, hissada al costat d'una bandera espanyola que la neutralitzava. Així, l'estelada era un símbol d'insurrecció, però transitori. De fet, Ballester va escriure que quan Catalunya fos independent retornaria «de bell nou la bandera de les quatre barres, la bandera catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors: ben alta, ben dreta i ben sola!» La majoria de testimonis gràfics de la nova bandera, sobretot durant els primers anys, provenen de casals i agrupacions catalanes a l'estranger. De popularitzar-la a casa nostra, però, se'n va encarregar Estat Català als anys vint. Més tard, també fou protagonista durant la proclamació de la república catalana, el 14 d'abril del 1931, i de l'Estat Català, el 6 d'octubre de 1934. Amb l'arribada del franquisme, l'estelada va restar condemnada a l'ús clandestí, a recer d'organitzacions com el Front Nacional de Catalunya (FNC). A la dècada dels seixanta, una escissió marxista del FNC va donar lloc al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), l'any 1968. Aquesta formació, que aquest 2008 celebrarà el seu 40è aniversari, va adaptar la bandera als colors revolucionaris. I d'aquí que l'estel es tenyís de vermell i el fons del triangle restés groc. Posteriorment, altres partits, com ara ERC, de manera informal, l'any 1987, i les CUP, que són les úniques que l'empren com a bandera oficial, també han assumit l'estelada del PSAN. I, encara que pugui semblar contradictori amb l'orientació socialcristiana, també les joventuts d'Unió, potser per diferenciar-se de la JNC, que majoritàriament es decanta per l'ús de la tradicional.
A Macià li van exigir que retornés el símbol
Iceta, portaveu del PSC, reconeix que Zapatero no és federalista
Concretament, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Iceta ha dit: "Zapatero té una idea més moderna d'Estat. No li fa por la idea que en un Estat es comparteixin identitats nacionals diferents. Ara, d'aquí a dir que és un federalista amb tots els ets i uts, home, doncs encara li queda molt camí per recórrer en aquest sentit".
Iceta, que acaba de publicar un llibre sobre l'ideari federalista del Partit Socialista de Catalunya (PSC), reconeix que hi ha molt pocs federalistes a Espanya.
Respecte a la polèmica sobre els mitjans de comunicació, Iceta ha dit que no comparteix l'expressió encunyada pel portaveu adjunt del seu partit al Parlament, Joan Ferran, quan va parlar de la "crosta nacionalista" dels mitjans públics. Així, el portaveu del PSC defensa la "llibertat d'expressió i la independència dels mitjans públics", així com la potestat dels diputats "per criticar el que considerin".
No obstant això, considera que "és cert que en determinats moments els mitjans de la Generalitat han fet prevaler algunes visions del catalanisme i no altres", i que el PSC "troba a faltar la visió federal" en aquests mitjans.