lo carrer del riu

lo carrer del riu

27 de maig, 2011

26 de maig, 2011

25 de maig, 2011

Pròxima acció: Atents a l'atac que s'està preparant.

Idees concretes per a objectius concrets:

Ja tenim preparada la primera acció no violenta de lluita massiva i conjunta. Ajuda'ns a difondre-la, participa-hi allà on et trobis!!!

Els bancs i els especuladors han estat els principals causants de la crisi de manera que ells seran l'objectiu del nostre primer atac no violent.

El proper dia 30 de maig anem a manifestar la nostra indignació en contra de l'abús que practiquen els bancs no només contra els ciutadans de forma independent sinó també contra els estats.

Fem una crida a totes aquelles persones que estiguin d'acord amb les nostres reivindicacions, a participar en una retirada massiva de capital de les entitats bancàries el proper dia 30 de maig. Si ho estàs, et proposem treure en un sol moviment bancari la quantitat de 150 € del teu compte corrent. L'operació es pot fer al llarg de tot el dia, preferiblement acudint a les sucursals o utilitzant els caixers automàtics (amb múltiples de 10 -> 150).

El motiu d'escollir aquesta quantitat concreta, és perquè havíem de triar una xifra apreciable i simbòlica amb la força suficient per demostrar als bancs que aquests moviments són motivats des de la mateixa indignació que ens va fer mobilitzar el 15 de maig.

Pel que fa al dia 30 de maig, és perquè entenem que és un termini raonable perquè el missatge pugui difondre's adequadament i arribi al major nombre de persones que ens ajudin a ser el més efectius en el nostre atac no violent en contra de la voracitat dels bancs, en contra del sistema econòmic instaurat, en contra dels paradisos fiscals, en contra de l'especulació i a favor de l'interès general, de la solidaritat, en definitiva de les persones. A més, en aquesta data hi haurà transcorregut 15 dies des de l'inici de la mobilització, i serà un altre bon moment simbòlic per recordar que el nostre moviment només acaba de començar. El proper dia 30 de maig, es sentiran totes les veus cridant a l'uníson que un altre món és possible.

El proper dia 30 de maig es sentirà la veu del poble amb més força que la dels partits polítics.

El proper dia 30 de maig, es podrà explicar la indignació del poble, la reivindicació activa d'una democràcia real, en la qual es té en compte a les persones per sobre dels interessos econòmics, financers, especulatius ... les persones per sobre dels mercats.

El proper dia 30 de maig donarem un pas més cap a un món millor.

Comptem amb tu, divulga el missatge. Participa. Ens seguim veient cada dia a les places. "

23 de maig, 2011

Mor la creadora de la casa de maternitat d'Elna

Ha mort un àngel. Elizabeth Eidenbenz va traspassar ahir a l'edat de 97 anys a Zuric, a la seva Suïssa natal. Desapareix la dona que va escriure una de les pàgines més boniques i tendres de la història recent d'aquest país quan, acabada la Guerra Civil espanyola, va convertir un vell i atrotinat palau d'Elna, al mig de la plana del Rosselló, en una blanca i lluminosa casa de maternitat on va donar acolliment i recer a les dones que, atrapades als camps de concentració francesos, anaven de part. La seva dedicació i la gran humanitat desplegada mentre va mantenir oberta la instal·lació, entre el novembre del 1939 i principi del 1944, li van valdre el reconeixement de la Generalitat, que el 2006 li va concedir la Creu de Sant Jordi.

A Eidenbenz li deuen la vida els sis-cents nens que van venir al món en aquell refugi. La majoria dels naixements, quatre-cents, van ser de dones espanyoles que havien passat la frontera fugint de l'avenç implacable de l'exèrcit franquista. La resta van ser jueus, fills de dones a qui Eidenbenz va acollir a partir de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Precisament va ser la pressió dels alemanys sobre el govern col·laboracionista de Vichy el que va forçar el tancament de la casa de maternitat, un any abans de la fi del gran conflicte bèl·lic.

De Madrid al Rosselló

El primer contacte de l'Elizabeth amb la guerra espanyola es va produir el 1937, quan es va traslladar a Madrid i va estar treballant-hi com a infermera durant un any i hi va aprendre l'idioma. Va tornar a Suïssa i dos anys després va ser elegida per la Creu Roja per encapçalar una acció humanitària als camps de refugiats que França havia obert a les platges del Rosselló.

Allí les dones hi parien en condicions de gran insalubritat, en barracots infectes, damunt la sorra, exposant la seva vida i la dels fills que venien al món. Eidenbenz va veure clar que calia treure les dones dels camps i va localitzar l'edifici d'Elna. Se'n va reformar el sostre i la instal·lació elèctrica i ja va estar a punt.

A principi de desembre del 1939 hi va néixer el primer infant, i així es van anar succeint els parts de manera ininterrompuda. A les dones els semblava passar de l'infern al cel, encara més per les condicions de la casa triada; àmplia, banyada per la llum del Rosselló, amb un gran jardí al seu voltant. Un espai de pau. Les mares feien estada a l'edifici des d'uns dies abans de l'infantament i fins passat el temps suficient que garantís el retorn en condicions als camps de concentració.

L'edifici encara s'alça avui en un paratge especialment reposat, als afores d'Elna. Es dreça mirant, fit a fit, el Canigó; un gegant que fa honor a la ingent tasca duta a terme per Eidenbenz.

SÀPIENS: Mor la infermera de la maternitat d’Elna

Vespres Literaris:Elisabeth Eidenbenz

laVanguardia: La madre del oasis de vida en el exilio

22 de maig, 2011

4 anys més al servei d'aquest poble !!!

Pele, Àlex, Isa, Sàez, Toni, Imma, Marta, Anton, Josep, Maria del Mar, David, Anna, Vicenç i Jacob. Felicitats i gràcies !!!

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."
(Salvador Espriu)

17 de maig, 2011

Romanç contra Camps

perdonau, però només se escriure mallorqui (si necessitau traductor, potser google o internostrum vos poden ajudar) jo soc de mallorca i entenc el valencià sense haver-lo estudiat

com s'ha produït el miracle?

a vosaltres vos passa el mateix?

no serà que català, valencià i mallorqui s'assemblen tant, tant, tant, que d'alguna manera son la mateixa cosa?