La manifestació del 10-J, a punt

1460 entitats, 250 metres de senyera i 500 autocars. Són algunes de les xifres de la manifestació que aquest dissabte recorrerà el centre de Barcelona contra la sentència del TC sobre l'Estatut i a favor del dret de decidir. És previst que desenes de milers de persones de tots els racons del país es desplacin fins a la capital catalana per tal de sumar-se a la convocatòria d'Òmnium Cultural que portarà per lema 'Som una nació. Nosaltres decidim'. Precisament aquest tema, el del lema que ha d'encapçalar la protesta, ha estat el que ha portat més polèmica al llarg d'aquesta setmana entre la classe política, que volia que la senyera encapçalés la manifestació, i les entitats, que volien que ho fes el lema principal. Finalment, lema i senyera compartiran capçalera.

10-J: lema sobiranista i senyera (Avui)

La senyera que encapçalarà la manifestació tindrà 250 metres quadrats i la portaran 30 sindicalistes de la UGT i CCOO

Jordi Menéndez, secretari general adjunt de la Presidència, ha presentat aquest divendres al vespre la senyera que encapçalarà la manifestació de dissabte. Menéndez ha explicat que han volgut ensenyar-la per expressar el desig de què la manifestació sigui un èxit, ordenada, tranquil·la però 'exigent'. Menéndez ha dit que la senyera s'ha fet per a mida per l'ocasió i fa 10 metres per vint-i-cinc metres, un total de 250 metres quadrats. El representant de la Generalitat ha dit que la senyera la portaran 15 militants de la UGT i uns altres 15 de CCOO, que formaran part del servei d'ordre de la manifestació. Menéndez ha recordat que la manifestació ha de servir per defensar la 'dignitat' del país.

Més de 600 autocars a punt per al 10-J

Entre els que han organitzat els partits polítics i els que es preparen al voltant d'Òmnium Cultural hi ha uns 700 autocars –el càlcul és difícil perquè molts dels que han encarregat els partits s'han gestionat a través de l'entitat i són a les dues llites– preparats per portar ciutadans d'arreu del territori a la manifestació que se celebra aquest dissabte a Barcelona contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut.

Conscients de la importància que la convocatòria sigui massiva, només els partits polítics han organitzat gairebé 500 autocars per mobilitzar la seva militància i omplir el passeig de Gràcia. Una xifra a la qual cal sumar els 110 autocars que prepara Òmnium Cultural i d'altres de llogats per altres entitats o col·lectius, que també utilitzen la web de l'entitat per organitzar-se.

Més de 1.160 entitats de tota mena de tot el país s'han adherit oficialment a la marxa.

La reivindicació catalana del 10-J s'estén arreu del món

La manifestació de dissabte pels carrer de Barcelona traspassa fronteres. D’aquesta manera, els catalans que viuen a l’estranger demostraran el seu rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) mobilitzant-se en llocs significatius de diverses ciutats d’Europa i Amèrica. Londres, Berlín o Nova York són algunes de les ciutats on es manifestaran molts catalans que no poden assistir a la manifestació convocada per Òmnium Cultural. Al País Basc, l'esquerra abertzale Eusko Alkartasuna i Alternatiba es manifestaran pels carrers de Sant Sebastià per solidaritzar-se amb Catalunya. Per la seva banda els partits polítics han organitzat mig miler d’autocars que arribaran a Barcelona per mobilitzar-se en contra de la sentència de l’Estatut.

VilaWEb: Les convocatòries de protesta s'estenen per la UE i Amèrica

Puigcercós lamenta que la sentència deixi Catalunya 'pitjor' que en l'anterior Estatut i fa una crida a la independència

Joan Puigcercós ERC 090710 COMr

'La sentència és demolidora, afecta tots els drets dels ciutadans' i deixa Catalunya 'en una situació de dependència pitjor que la del 1979', quan es va aprovar l'anterior Estatut. Amb aquestes paraules, el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha carregat contra la interpretació de la sentència de l'Estatut que el Tribunal Constitucional (TC) ha fet pública aquest divendres. El líder republicà ha fet una crida a lluitar per la independència 'a partir de demà', coincidint amb la manifestació del 10 de juliol. Pel que fa a la llei de vegueries, Puigcercós ha reiterat que es portarà al Parlament com estava previst i ha lamentat que la sentència faci donar 'un pas enrere a les Terres de l'Ebre'.

Avui: Puigcercós creu que la sentència deixa Catalunya 'pitjor' que el 1979

Mas acusa el TC de voler convertir Catalunya en una 'regió folklòrica' i de 'provocar' els catalans

El president de CiU, Artur Mas, ha acusat el Tribunal Constitucional (TC) de pretendre convertir Catalunya en una 'regió floklòrica' o 'igualar-la a qualsevol autonomia'. A més, ha titllat de 'provocació en tota regla' que els magistrats hagin decidit fer públic el contingut de la sentència 24 hores abans de la manifestació unitària que s'ha de celebrar als carrers de Barcelona contra la sentència. Per Mas, aquesta actitud és 'per ignorància' del sentiment del poble de Catalunya o per 'mala fe'. El líder de la federació nacionalista ha afegit que les interpretacions de la sentència tenen els 'drets d'autor' del PSOE, perquè 'coincideixen' amb les al·legacions que va fer l'Advocat de l'Estat.

Mas: “el TC vol convertir Catalunya en una regió folklòrica” (Avui)

Herrera assegura que la concreció de la sentència 'fa encara més necessària' la mobilització de dissabte

El secretari general d'Iniciativa, Joan Herrera, creu que la concreció de la sentència contra l'Estatut per part del Tribunal Constitucional 'fa encara més necessària' la mobilització d'aquest dissabte. La sentència 'ho ha canviat tot' i obliga 'a les forces polítiques catalanes a oblidar els càlculs electorals i mantenir-se unides per defensar la totalitat de l'Estatut', ha afirmat. Per a Herrera, ara el que cal 'és una mobilització per defensar la dignitat del país i demanar que es respecti la voluntat dels catalans'. Herrera ha anunciat que el líder d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, també participarà dissabte en la manifestació i ho farà al cantó dels militants d'Iniciativa.

Els alcaldes de l'Ebre es mostren dividits pel que fa a l'aprovació de la llei de vegueries

Bel i Ferré s'oposen al projecte després del dictamen, però els batlles de Móra d'Ebre i Gandesa no farien marxa enrere L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va advertir ahir que el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries és «extremadament contundent» a l'hora de desautoritzar la creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre. De fet, per primer cop es va mostrar clarament partidari d'un ajornament de la llei en tràmit al Parlament. Bel va insistir que la vegueria és contrària a l'Estatut quan encara no havia estat «retallat» pel Tribunal Constitucional, i es va preguntar quin sentit té aprovar la llei de vegueries si no se'n poden crear de noves. «Mentre no ens deixin crear la vegueria de l'Ebre, m'oposo al fet que les quatre províncies catalanes es diguen vegueries», va dir. A banda, l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), va reclamar una reunió per consensuar una reacció unitària.

No cal que patiu, el TC ja ho ha aclarit avui !!!

El TC tomba la immersió lingüística

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) determina que el català no pot ser l'única llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya. Així ho deixa clar en la sentència sobre l'Estatut, en la interpretació de l'article 35 sobre els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament i en l'anàlisi del 6.1. 'El castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament', s'assegura en la resolució. El Constitucional constata que l'Estatut 'omet en la seva literalitat tota referència al castellà com a llengua docent', però deixa clar que 'amb la menció del català no es priva el castellà de la condició de la llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament'. Avui: El Constitucional fa trontollar la immersió lingüística a l'escola

El govern espanyol aprova la nova llei de caixes, que obre la porta a la privatització

El consell de ministres del govern espanyol ha aprovat avui la Lorca, la polèmica nova llei de caixes. El principal canvi respecte la legislació actual és la capacitat d'entrada de capital privat a les caixes, que passa d'un màxim del 5% a un màxim del 50%, obrint la porta així a la privatització de les caixes i a la seva conversió en bancs. La llei tal com havia demanat el president del PP espanyol, Mariano Rajoy, es tramitarà com a decret per la via d'urgència i previsiblement no toparà amb cap obstacle. De fet, per primer cop, el PSOE ja tenia garantida, abans de la redacció del decret, la convalidació al Congrés espanyol. L'ascens del president de la Caixa, Isidre Fainé, al capdavant de la patronal de les caixes, la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA), ha propiciat una insòlita entesa antre PSOE i PP, que ja van votar conjuntament en la convalidació del decret que creava el FROB, en l'anomenada Loapa financera.