lo carrer del riu

lo carrer del riu

25 d’abril, 2010

Milers de persones es concentren a Barcelona per dir no al magatzem nuclear d'Ascó

La quinzena edició de la Festa de la Terra ha acollit una concentració contra la instal·lació del magatzem nuclear a Ascó.

A la una del migdia, al passatge dels Til·lers del parc de la Ciutadella de Barcelona, ha sonat una sirena d'emergència que ha servit perquè els milers de visitants de la fira i els concentrats contra el cementiri es posessin una màscara contra la instal·lació. Les 400 entitats que promouen la fira havien convocat aquesta concentració de rebuig.

El portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, i el secretari general d'Iniciativa, Joan Herrera, han estat els polítics més destacats que han anat a la concentració. Els dos han coincidit a demanar al govern espanyol que faci marxa enrere en aquesta iniciativa. El Punt: Milers de persones es concentren a Barcelona per dir «no» a la instal·lació del magatzem nuclear a Ascó

Bloc de Pere Muñoz: MILERS DE PERSONES CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR A ASCÓ

Unes 6.000 persones assisteixen a l'inici de la temporada taurina a Barcelona

Al voltant de 6.000 persones, menys d'un terç de la capacitat de La Monumental de Barcelona, han anat aquest diumenge a l'inici de la temporada taurina a la capital catalana. Malgrat que el cartell comptava amb la presència d'algunes de les principals figures del toreig actual -Jesulín d'Ubrique, Manuel Díaz 'El Cordobés' i David Fandila 'El Fandi'-, i que el Parlament debat la prohibició de les corrides a Catalunya, l'entrada ha estat discreta. El preu de les localitats oscil·lava entre els 23 i els 130 euros.

Nombrosos mitjans de comunicació s'han acreditat per cobrir l'inici de la Fira de la Mediterrània 2010, que comptarà amb 17 festeigs taurins fins a setembre, i que podria ser l'última en cas que la cambra| catalana decideixi finalment abolir aquest tipus d'esdeveniments.

A l'entrada, amb prou feines dues desenes d'activistes s'han concentrat per demanar el fi de les corrides, amb cartells que mostraven fotografies de toros agonitzant al mig de bassals de sang i la pregunta de 'Per què?' al costat del missatge de 'Stop'. No hi ha hagut incidents. Avui: El torero José Tomás queda ferit molt greu després de l'envestida d'un toro a Mèxic

La PDE rep el suport d'organitzacions internacionals en la lluita per un cabal ecològic per a l'Ebre

Una delegació de representants d'organitzacions ecologistes internacionals va visitar ahir el Delta de l'Ebre per conèixer in situ els problemes que té aquesta zona natural. La visita es va organitzar amb motiu de la Conferència Internacional Sobre la Directiva Marc de l'Aigua en el Mediterrani que des de dijous fins ahir es va celebrar a Barcelona. Els ecologistes internacionals van donar suport a la PDE en la lluita per assolir un cabal ecològic.

«Les organitzacions amb seu a Brussel·les estem molt interessades en el que passarà a l'Ebre, perquè és un lloc on es veu molt clarament l'impacte i els efectes del canvi climàtic.» Així ho va assegurar Peter Depous, de l'organització ecologista EEB, després de la vista al Delta de l'Ebre. Com ell, altres representants internacionals van donar suport a la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) per aconseguir un cabal ecològic per al riu. «Els estats han de ser honestos a l'hora d'identificar les problemàtiques relacionades en la gestió de l'aigua, perquè continuar així no és viable», va insinuar Sergey Morozo, de WWF. En aquest sentit, Depous va fer una comparació amb la crisi econòmica actual: «No podem continuar gastant l'aigua que no tenim, així com no podem gastar diners si no en tenim».

Segons la portaveu de la PDE, Susanna Abella, la visita d'ahir demostra que a les Terres de l'Ebre «no estem sols en la defensa del territori». Abella va recordar que el govern espanyol encara no ha presentat els plans de conca que preveu la directiva marc de l'aigua i els representants internacionals tampoc no ho van passar per alt. Quim Pérez, d'Ecologistes en acció, va explicar que presentaran una queixa d'àmbit europeu sobre aquesta situació, i Peter Depous va assegurar que la seua organització fa un seguiment «exhaustiu» de l'aplicació de la directiva marc i fins i tot es preveu la redacció d'un informe per al 2012 que avaluï la qualitat del procés d'implementació. «Sabem que hi ha Estats que han de fer esforços per aplicar la directiva, i estem disposats a trobar solucions comunes», va apuntar Depous, tot fent referència a l'Estat espanyol.

Junqueras i Puig qualifiquen les consultes de «gimnàstica per l'autodeterminació»

L'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, i el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, van coincidir, ahir a Girona, en qualificar les consultes sobre la independència com les que es fan avui de «gimnàstica per l'autodeterminació» per organitzar algun dia un referèndum vinculant sobre la independència del país. Tots dos van protagonitzar un acte al centre cultural La Mercè unitari a favor del «sí». L'acte va ser presentat per la diputada al Parlament d'ERC, Maria Mercè Roca, i el president de la Fundació Bertrana, Esteve Vilanova, que va demanar un aplaudiment per l'activista cultural de Salt Ramon Torramadé –mort abans-d'ahir– pel seu patriotisme. «Va votar anticipadament a favor de la independència abans de morir», va concloure.

La participació en les consultes del 25A frega el 20% i supera el repte de les grans ciutats

La Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència ha situat la participació en l'onada de consultes del 25A vora el 20% del cens. Les dades, que són encara provisionals ja que només inclouen el 90% dels municipis, han estat valorades molt positivament tenint en compte que en aquesta convocatòria la consulta s'ha celebrat a 33 poblacions de més de 10.000 habitants i capitals de demarcació com Lleida i Girona, on és més difícil aconseguir una xifra de participació elevada. Uriel Bertran ha assegurat que el repte aconseguit a les ciutats 'apuntala' i és el 'pas definitiu' cap a la consulta de Barcelona que ara ja 'no fa cap por'.

Les urnes d'Ulldecona i Alcanar s'obren al vot de centenars de valencians

Els pobles d'Ulldecona i Alcanar, a les Terres de l'Ebre, han decidit oferir urnes perquè els veïns valencians de Vinaròs i d'altres poblacions veïnes exerceixin el vot en el referèndum sobre la independència de Catalunya. Desenes de ciutadans del País Valencià han arribat als pobles per a votar i alguns han viatjat des d'Alacant i tot. Els veïns del Principat troben del tot normal aquest fet, perquè la línea del riu Sènia els uneix més que no els separa, i viuen del tot aliens a fronteres espanyoles i administratives. Facebook: Ulldecona Decideix

L'aniversari de la derrota d'Almansa engresca tots els retrets contra el PP de Camps

Desenes de milers de persones —50.000, segons els organitzadors— es van manifestar a València ahir de vesprada per commemorar la derrota d'Almansa, en la Guerra de Successió, que va significar l'abolició dels Furs i la liquidació del Regne de València. La convocatòria, amb el lema Ja n'hi ha prou, va ser una de les més multitudinàries dels últims anys, segons va recordar el coordinador d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert. Enguany s'hi havien adherit diversos col·lectius que tenen en comú el rebuig a les polítiques del PP valencià, des de Salvem el Cabanyal a la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència. «L'èxit de la manifestació confirma l'encert de l'estratègia de treball unitari impulsada per les organitzacions convocants amb l'objectiu de sumar esforços per aconseguir majories socials que facen possibles canvis concrets, davant la greu situació que pateix el País Valencià», va subratllar Gisbert.

4.500 persones van omplir la plaça Sant Jaume per donar suport al jutge Garzón

Les manifestacions convocades arreu de l'Estat per xarxes socials a internet en suport al jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Baltasar Garzón, van acabar sobre les vuit de la tarda. A les marxes, s'hi va poder veure polítics d'esquerra, actors, artistes i centenars de persones que brandaven missatges contra la Falange i la causa oberta per prevaricació contra Garzón en el Tribunal Suprem (TS). A Madrid, la Plataforma contra la Impunitat del Franquisme va llegir un manifest en què es va lamentar "les conseqüències d'un procés que, en democràcia, embruta" la memòria de les víctimes del franquisme, "menysprea el dolor dels seus fills, dels seus néts i condemna les aspiracions de justícia de centenars de milers de famílies espanyoles".