Almeria 2 - Barça 2

Puyal 160308

Click To Play

Si alguna manera tenia l'Almeria de marcar-li algun gol al Barça era a pilota parada. I així ha estat. No un gol, sinó dos. I cada un d'aquests gols andalusos ha tingut un efecte devastador sobre un equip que ha jugat malament. No ha sabut defensar en l'aire el que havien construït amb paciència Iniesta, Bojan i Etoo. O sigui, un pur desastre perquè no ha dominat el partit i, a més, l'expulsió de Milito l'ha deixat nu. Tremolant i fins i tot donant les gràcies que el partit acabés en empat. Un empat fatal. Fatal perquè el Barcelona hauria pogut guanyar el partit --s'ha avançat en dues ocasions-- i encara ha respirat alleujat a l'endur-se un punt. Un punt que no serveix de gaire perquè el futbol desplegat pels blaugranes ha transmès por, desídia i, sobretot, poca contundència. L'Almeria no només li ha pres la pilota al Barça, sinó que li ha donat una lliçó de com sobreposar-se a les adversitats. A cada gol de Bojan o Etoo l'equip andalús ha respost amb una velocitat mental i física que l'han fet gairebé inabastable. I amb dignitat.

FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit

Horta ha dit NO als molinets !!!

Horta 160308 CATinfo

Click To Play

Els veïns d'Horta de Sant Joan no volen que es construeixi el parc eòlic dels Pesells, tot i que ja està aprovat per la Generalitat. Un 80% dels habitants del municipi han anat a votar i per una amplíssima majoria, 630 a 160, han dit "no" a aquest projecte. L'Ajuntament ha estat obert des de les nou del matí i fins a les set de la tarda perquè els habitants participessin en el referèndum, polèmic perquè, tot i que el parc suposa beneficis econòmics per al poble, també suposa un fort impacte mediambiental. Tant l'oposició com la Plataforma per a la Defensa de la Terra Alta s'han mostrat en tot moment contraris a la nova instal·lació i, a més, consideren que el referèndum s'ha convocat amb massa poc temps, i que coaccionava la població a votar a favor del parc.

Carod-Rovira: “Em fa il·lusió encapçalar i dirigir una Esquerra nova i competent”

-Vostè és el president d’un partit que diumenge va perdre 350.000 vots. Per què no ha dimitit?

-Perquè d’entrada jo no era el candidat i perquè tampoc era el director de campanya. Quan jo vaig ser el candidat, ERC va treure 8 diputats. Jo hauria dimitit si fa quatre anys hagués tret un pèssim resultat o si fa només un any i mig, a les eleccions catalanes, haguéssim punxat, cosa que no va passar.

...

-Aquesta setmana a vostè se l’ha donat per mort políticament, com ja s’ha fet altres vegades en els últims anys. ¿Se sent prou fort per encarar tot aquest canvi i aquest lideratge a partir del mes de juny?

-Jo vaig començar a fer política de manera formal als 18 anys, en ple franquisme. Als 21 havia passat per la presó. Curiosament, m’han donat per mort moltes vegades, la qual cosa és indicativa de fins a quin punt hi ha gent a qui no li interessa que les idees que jo defenso triomfin. Jo sóc una persona que ve de lluny, que tinc una trajectòria al darrere, i els objectius que tinc són objectius de país. Jo estic molt orgullós d’haver renovat el discurs d’ERC des de la perspectiva nacional, d’un projecte nacional integrador, que no pregunta a la gent on ha nascut ni quina llengua parla a casa, que no planteja la nació com un punt de sortida sinó com un punt d’arribada, perquè aquesta és la principal força que parla de Catalunya com una nació en construcció. Jo fins ara m’havia dedicat només a això, fins que vaig constatar que hi havia gent que es dedicava a fer altres coses, i aleshores lògicament jo m’he hagut de dedicar a buscar força interna i en aquest moment tinc una força interna prou notable perquè estigui il·lusionat a defensar les meves idees, i insisteixo: parlo d’idees no de càrrecs.

...

Avui:Entrevista a Josep-Lluís Carod-Rovira

El Dalai-lama qualifica la situació al Tibet de "genocidi cultural"

El Govern xinès ha llançat un ultimàtum de 48 hores als manifestants per la independència del Tibet perquè cessin els enfrontaments, sinó, "castigaran" els responsables de les protestes, que ja s'han cobrat ja un mínim de deu morts, segons dades oficials, tot i que els tibetans a l'exili eleven aquesta xifra a una vuitantena, en el que ja es considera un dels pitjors episodis de violència des de 1989. Per la seva banda, el Dalai-Lama ha sol·licitat una investigació sobre la possibilitat que les últimes protestes al Tibet siguin part del que ha qualificat com "un genocidi cultural", i ha declarat que el Govern xinès utilitza la força per a arribar a la pau, tot i que ha reconegut que la Xina mereix albergar els pròxims Jocs Olímpics d'estiu.

Les autoritats judicials han donat els manifestants fins dilluns a la nit per donar un gir als esdeveniments en benefici de la seva pròpia indulgència. "Els criminals que no es rendeixin abans de la data límit seran castigats complint amb la llei", anunciava la pàgina web del givern xinès. Pequín ha assenyalat també que aquells que recolzin o aixopluguin els manifestants seran castigats i que en canvi es recompensarà a aquells que ofereixin informació. La televisió tibetana, controlada pel Govern, ha instat els ciutadans a denunciar "el propòsit malintencionat" del Dalai-Lama.

El Dalai-Lama ha considerat que la comunitat internacional té "la responsabilitat moral" de recordar la Xina que el país té l'obligació de comportar-se com un bon amfitrió per als Jocs Olímpics que no obstant, ha afegit, són mereixedors del país asiàtic. "Els Jocs Olímpics no haurien de ser anul·lats", ha afirmat. Aquest diumenge, el govern tibetà a l'exili ha confirmat que 80 persones han mort i 72 han resultat ferides durant les últimes protestes a la capital de la regió de Tibet, Lhasa, en resposta a les estimacions formulades per exiliats tibetans que elevaven ahir a un centenar les víctimes mortals després dels enfrontaments amb les forces de seguretat xineses.

A més la pressió internacional augmenta sobre Pequín. Austràlia, els Estats Units i Europa han instat la Xina a trobar una solució pacífica, mentre que Taiwan ha condemnat la repressió exercida contra els tibetans per part del Govern xinès.

Les altres Semanasantes: L'anterro de Genarín a León.

Genarín és el nom d'un dels personatges més peculiars de la Història de León; per extensió, l'enterrament de Genarín, o simplement Genarín, és el nom amb què es coneix la festa pagana celebrada durant la Setmana Santa lleonesa que se celebra la nit de Dijous Sant als carrers del Barrio Húmedo i la resta del nucli antic de la ciutat. Wikipedia: Genarín

Pàgina Web de la "Cofradía de Nuestro Padre Genarín"

Romance Apócrifo en el 75 aniversario de la muerte de Nuestro Padre Genarín

Bernat Joan: “Ens calen eines per fer-nos visibles com a realitat nacional”

Eurodiputat fins el passat setembre i membre de l’Aliança Lliure Europea (ALE), Bernat Joan (Eivissa, 1960), defensa que “ens calen eines per fer-nos visibles com a realitat nacional”. En una entrevista amb El Triangle, l’actual secretari de Política Lingüística apunta que des “d’una perspectiva independentista, no podem fer una lectura catastròfica del 9 de març”, ja que en aquest tipus de comicis, Esquerra “sempre jugarà fora de camp”. Pel que fa al PSC, aposta perquè recuperi el grup parlamentari, que seria el tercer més important del Congrés i ajudaria a corregir “el descentrament de Catalunya”.

A l’hora d’analitzar la situació del país, Joan recalca que Catalunya té moltes coses de país normalitzat, com una llengua usada en tots els àmbits, però que, malgrat tot, “les opcions independentistes són minoritàries”. Seguint amb la llengua, el polític republicà subratlla que “és més incòmode defensar el català a Espanya que no a Europa, on aquesta hostilitat és menor. En canvi, la mateixa discussió a Madrid genera urticària i es planteja de forma emocional”.

Una exposició al metro de Barcelona sobre els refugis antiaeris commemora el 70 aniversari dels bombardejos del 1938

L'exposició que porta per títol Refugi. Quan el refugi és el subsòl, ha permès rememorar a la parada d'Universitat de la L-2 del metro, un dels capítols més tràgics de la història de Barcelona: els bombardejos que la ciutat va patir els dies 16, 17 i 18 de març del 1938, i que van matar prop de 700 persones i van provocar 1.200 ferits. Amb l'objectiu de retre homenatge a les víctimes dels atacs -comesos, principalment, per l'aviació italiana, però també per l'alemanya i l'exèrcit franquista-, la mostra reprodueix una estació del 1938 habilitada com a refugi antiaeri. El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha inaugurat aquest dissabte al migdia la mostra, acte que ha comptat també amb la presència de supervivents d'aquells atacs. 'Possiblement perquè hem patit molt l'horror dels bombardejos, hem donat una resposta global contra la guerra d'Iraq i altres guerres', ha reflexionat Saura.

Carretero aspira a ser secretari general d'Esquerra

L'exconseller de Governació, Joan Carretero, aspira a la secretaria general d'Esquerra en el proper congrés que se celebrarà el mes de juny. Dilluns al migdia, Carretero compareixerà davant els mitjans de comunicació a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, on exposarà les seves intencions de cara al congrés d'ERC. D'entrada, està previst que hi hagi un seguit d'actes públics adreçats tant a la militància republicana com a qualsevol simpatitzant del partit.

Reagrupament.cat és un dels dos corrents crítics organitzats que han sorgit des de la configuració del segon tripartit. Els seus portaveus sempre s'han distanciat clarament de la línia estratègica d'ERC, que consideren del tot depenent de les directrius que marca el PSC. Rcat s'atribueix, aproximadament, la complicitat i el suport d'un miler dels actuals militants del partit.

Crides contra la guerra a l'Iraq arreu del món, cinc anys després de les multitudinàries manifestacions

Cinc anys després de les multitudinàries manifestacions contra la guerra a l'Iraq del 2003, milers de persones d'arreu del món han sortit per recordar l'efemèride i cridar de nou consignes contra la presència de tropes a l'Iraq i l'Afganistan. La Plataforma Aturem la Guerra ha convocat la manifestació de Barcelona, sota el lema Ara, com fa 5 anys... No a la guerra!, en què un miler de persones han demanat també "justícia per Palestina i cap atac contra l'Iran".

A més de Barcelona, s'han celebrat manifestacions a València, Alacant, Elx, Bilbao, Madrid, Londres, Glasgow, Sevilla, Viena, Montreal, Praga, Hèlsinki, Tòkio, Istanbul, San Diego i Puerto Rico, entre molts altres. El portaveu de la Plataforma Aturem la Guerra, Francesc Tubau, ha explicat que "no es tracta d'un signe nostàlgic" de les manifestacions contra la guerra a l'Iraq que es van celebrar el 15 de febrer del 2003, sinó que ha assegurat que "convé fer memòria i recordar què passa al Pròxim Orient".

Ha explicat que tots els que es van manifestar el 2003 "tenien raó" ja que s'han descobert "les tres grans mentides", que ha assegurat que eren que la intervenció portaria la democràcia a l'Iraq, que hi havia armes de destrucció massiva i que l'objectiu era eradicar el terrorisme.

La manifestació ha començat a les 17.00 hores a la plaça Universitat i s'ha acabat a la plaça Sant Jaume, on s'ha llegit un manifest.

El manifest demana el final "immediat de l'ocupació militar il·legal" de l'Iraq, la retirada de les tropes estrangeres, entre elles les espanyoles, de l'Afganistan, el final de l'"estat de setge" de Gaza i el final de l'"agressió" israeliana a Orient Mitjà, així com "que es detinguin totes les amenaces i les sancions contra l'Iran", que es detinguin els "plans" dels Estats Units d'instal·lar escuts antimíssils a Europa i que es promogui el desarmament nuclear.

A més, critica la situació de la presó de Guantánamo i el fet que la despesa militar de l'Estat espanyol "ha augmentat de manera important i la venda d'armes s'ha multiplicat per cinc".