Indignació del tripartit i CiU davant l'incompliment de l'Estatut

indignació 090808 CATinfo

Click To Play

Si el president de la Generalitat, José Montilla, va donar ahir al vespre el toc de corneta des del Montmell, avui els representants de l’anomenat front de país, és a dir, tripartit i CiU, han reforçat la trinxera que els uneix contra un bel·ligerant adversari en la negociació del finançament: el govern espanyol i el seu ariet en les converses, el vicepresident segon i ministre d’Economia, Pedro Solbes.

Units en l’adversitat i mirant-se encara en algun moment de reüll –com ha de ser en una entente purament estratègica; “que ningú no s’enganyi, que ningú no es confongui”, que diria Montilla–, el conseller d’Economia, Antoni Castells, i el diputat de CiU, Francesc Homs, han disparat ben amunt, directament contra el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a qui han retret un incompliment “amb la democràcia i amb la llei” per haver-se saltat la data límit del 9 d’agost.

Castells, amb una alta dosi de solemnitat, ha proclamat que “el govern de l’Estat ha incomplert l’Estatut d’Autonomia de Catalunya” i tot seguit ha constatat la “perplexitat” que es deriva a Catalunya d’aquesta actitud antidemocràtica i il·legal de l’executiu espanyol.

Dit d’una altra manera, l’Estatut que va votar Catalunya el 18 de juny de 2006, almenys pel que fa a la disposició final primera i a l’article 204.2, els que donen dos anys de termini per concretar el finançament i constituir el consorci tributari, no serveix de res. Dit a la manera de la Trinca: els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat. La Trinca: Com el far west no hi ha res

Milers de persones participen en la manifestació de l'esquerra abertzale, que acaba sense incidents

Diversos milers de persones han participat aquest dissabte a la manifestació convocada per l'esquerra abertzale a Sant Sebastià per denunciar "l'estat d'excepció que es viu a Euskal Herria" i que ha acabat sense incidents.

La marxa ha començat a les 17.30h de la tarda i ha acabat al cap d'una hora, mitja hora abans de l'inici de les festa de la Setmana Gran.

Encapçalada per una pancarta amb el lema en euskera Euskal Herria necessita un canvi. Autonomia i decisió, els manifestants han recorregut el centre de la ciutat i han cridat consignes com "independència", "l'únic camí és la lluita" i "no hi haurà pau sense amnistia".

La tractorada ocupa el centre de Salou

La seixantena de tractors, que han ocupat una de les avingudes principals de Salou, procedien de les localitats de Reus, El Morell i Mont-roig del Camp, des d'on han sortit amb els seus tractors en una marxa lenta passades les 10 del matí.

Amb la protesta pretenen denunciar la "manca de diligència del Govern espanyol per aplicar mesures que facin sortir el sector agrari d'una clara indefensió", ha manifestat el membre de la Comissió Permanent Nacional i responsable d'UP, Salomó Torres. Els pagesos asseguren estar passant per "greus moments" per l'increment dels costos de producció com són el carburant, els fertilitzants i els fitosanitaris.

La reivindicació s'ha fet a Salou perquè els pagesos consideren que a l'estiu "és la capital social de la Costa Daurada" i volen que tant la societat d'aquí, com els turistes, "entenguin la situació".

Un dia per a recordar els pobles indígenes

La jornada arriba acompanyada de la declaració de l'ONU aprovada al setembre Des de 1994, el 9 d'agost se celebra el dia internacional dels pobles indígenes, establert per l'ONU amb la intenció de respectar els seus drets. La d'enguany es pot considerar una celebració especial perquè és la primera des que es va aprovar, el setembre passat, la declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, després de més de vint anys de debats. Al món hi ha més de 370 milions de persones que pertanyen a comunitats indígenes. La declaració, que reconeix que els indígenes han patit injustícies històriques arran de la colonització, estableix paràmetres de respecte als drets d'aquests pobles, que inclouen qüestions com la propietat de la terra, l'accés als recursos naturals, el respecte i la preservació de les seves tradicions. A més a més, afirma que totes les pràctiques basades en la superioritat de certs pobles o propugnades adduint motius d'origen nacional o diferències ètniques o culturals són 'racistes, científicament falses, jurídicament invàlides, moralment condemnables i socialment injustes'. La declaració també recorda que la Carta de les Nacions Unides i uns altres pactes internacionals afirmen la importància fonamental del dret de tots els pobles a la lliure determinació. La declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes es va aprovar amb 143 vots a favor, onze abstencions i quatre vots en contra, els de Canadà, EUA, Nova Zelanda i Austràlia.