lo carrer del riu

lo carrer del riu

09 d’agost, 2008

Indignació del tripartit i CiU davant l'incompliment de l'Estatut

indignació 090808 CATinfo Si el president de la Generalitat, José Montilla, va donar ahir al vespre el toc de corneta des del Montmell, avui els representants de l’anomenat front de país, és a dir, tripartit i CiU, han reforçat la trinxera que els uneix contra un bel·ligerant adversari en la negociació del finançament: el govern espanyol i el seu ariet en les converses, el vicepresident segon i ministre d’Economia, Pedro Solbes.

Units en l’adversitat i mirant-se encara en algun moment de reüll –com ha de ser en una entente purament estratègica; “que ningú no s’enganyi, que ningú no es confongui”, que diria Montilla–, el conseller d’Economia, Antoni Castells, i el diputat de CiU, Francesc Homs, han disparat ben amunt, directament contra el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a qui han retret un incompliment “amb la democràcia i amb la llei” per haver-se saltat la data límit del 9 d’agost.

Castells, amb una alta dosi de solemnitat, ha proclamat que “el govern de l’Estat ha incomplert l’Estatut d’Autonomia de Catalunya” i tot seguit ha constatat la “perplexitat” que es deriva a Catalunya d’aquesta actitud antidemocràtica i il·legal de l’executiu espanyol.

Dit d’una altra manera, l’Estatut que va votar Catalunya el 18 de juny de 2006, almenys pel que fa a la disposició final primera i a l’article 204.2, els que donen dos anys de termini per concretar el finançament i constituir el consorci tributari, no serveix de res. Dit a la manera de la Trinca: els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat. La Trinca: Com el far west no hi ha res

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Existe una incomprensión terrible para con Catalunya en la península Cada vez que regreso al pueblo, por vacaciones, puedo atestiguarlo con rabia, indignación i cierta dolorosa impotencia. Mis hijos son de aquí y no les hables de ir al pueblo. Catalunya es su verdadera terra y mi tierra de adopción y si ella quiere la quiero libre. Yo, por supuesto, votaré que SI a la independencia y os puedo jurar que no soy, ni mucho menos, el único.

Anònim ha dit...

la verdad es que, en ocasiones, siento verguenza de la desfachatez de España para con Catalunya, ya lo dice el viejo adagio : " la ignorancia es muy atrevida ". Es una pena que esta tierra no se independizara cuando la guerra dels Segadors junto a Portugal. Seguro que hoy dia seria un país puntero en el concierto internacional que reune a los paises libres de todo el mundo. Seguro, ya digo.

Anònim ha dit...

Tienes razón. Habríamos de "salir del armario" el montón de gente agradecida que vivimos aqui desde hace un porrón de años y ya consideramos Catalunya como la "nostra terra". Admiro los valores catalanes de seriedad y trabajo, eficacia y organizacón. Admiro cómo a pesar de todos los padecimientos se conserva intacta la lengua, las tradiciones. . . Catalunya es un verdadero milagro cultural y deseo de todo corazón que evolucione hacia la independencia. Salud, amigo !

Anònim ha dit...

És una sort tenir-vos aqui amb nosaltres, gràcies per venir a Catalunya.

Anònim ha dit...

Teneis razón, Casi nadie cuenta con nosotros y somos un buen puñao los que tenemos hijos catalanes aunque no hayamos nacido aquí. A mi me daba verguenza no poder hablar en catalán con mis hijos y me apunté a lo del voluntariado por la lengua. Hoy dia, gacias a mi "pareja linguística" lo hablo con soltura y ya no tengo verguenza. Que Catalunya sea independiente me parece normal y por cierto que apoyaré esa causa si se me pide mi opinión en un referendum.