lo carrer del riu

lo carrer del riu

08 de març, 2009

El sou de les dones no s'equipararà al dels homes fins a l'any 2038, segons un estudi del sindicat UGT

Les diferències salarials entre dones i homes no desapareixeran fins a l'any 2038, si no canvien els actuals percentatges de creixement salarial. Malgrat que el sou de les treballadores augmenta més que el dels treballadors (un 5,5% respecte del 4%), la diferència és tan gran que han de passar pràcticament trenta anys per aconseguir la igualtat. I és que actualment les dones cobren de mitjana un 26,27% menys que els homes, segons un estudi que ha presentat aquesta setmana el sindicat UGT. El Punt.cat: Només tres de cada deu persones que ocupen càrrecs directius són dones

VilaWeb: Manifestacions del dia de la Dona

Moments històrics de la dona a Catalunya, recollits a la xarxa

'La història', sosté Marta Selva, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, 'no ha sabut inscriure al seu discurs les aportacions de les dones a tots els àmbits socials ni als relats sobre la transició'. Per situar el rol femení dins la història de Catalunya, l'Institut ha començat una col·lecció a internet que recull, a través d'articles, alguns moments en què les dones han deixat un signe de la llibertat femenina al nostre país.

La col·lecció, la coordinen Núria Jornet i Benito, María-Milagros Rivera Garretas i M. Elisa Varela Rodríguez, investigadores del Centre de Recerca Duoda de la Universitat de Barcelona.

La primera fase d'aquesta col·lecció inclou vint-i-sis articles, començant per la figura de Duoda, comtessa, teòloga, mare i escriptora del segle IX, que va escriure un 'Manual' per al seu fill. Duoda s'erigeix com un valor simbòlic de la maternitat i de l'angoixa que pot patir una mare quan s'utilitza la maternitat políticament. Alguns altres articles fan referència a col·lectius de dones que van deixar petjada, com les trobadores, les càtares, les beguines o les jueves, i a personatges com Clara d'Assís, fundadora de l'ordre de Santa Clara, Caterina Llull i Sabastida, empresària catalana a Sicília, Francesca Bonnemaison...

També recullen moments històrics com el vot femení, algunes vagues de dones durant el franquisme, les primeres alcaldesses de la democràcia, les Jornades Catalanes de la Dona del maig de 1976 o les fundacions femenines d'avui.

Els articles de la col·lecció, que anirà creixent, inclouen enllaços per a ampliar informació i bibliografia.

Institut Català de les Dones: Moments històrics de les dones a Catalunya

«Apaguem les nuclears» reclama que no es renovin les llicències d'Ascó i Vandellòs

La campanya, impulsada per Jóvens de les Terres de l'Ebre, té el suport de més de 30 entitats de Catalunya La campanya Apaguem les nuclears es va presentar oficialment ahir al matí a Tortosa. Aquesta iniciativa, engegada pel grup Jóvens de les Terres de l'Ebre i la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), vol impedir que es renovin les llicències de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs. La renovació d'aquestes llicències s'ha d'estudiar a partir de l'any vinent, i els membres de la plataforma consideren que és el moment ideal per acabar amb les centrals nuclears. De moment, l'objectiu principal de la seva campanya és recollir firmes, que faran arribar al Parlament per exigir que no es renovin les llicències. El vent que ahir encara bufava a Tortosa no va ser un impediment perquè es presentés, a la plaça del Mercat, la campanya Apaguem les nuclears. La presentació va estar acompanyada de l'acció d'una quinzena d'activistes que, vestits amb granotes blanques i mascaretes, i aguantant una lletra cadascun, van formar la frase que dóna nom a la campanya. Juli Loras, membre de la CANC, va ser l'encarregat de presentar l'objectiu principal, que no és altre que impedir que es renovin les llicències, l'any vinent, de les centrals d'Ascó i Vandellòs. Loras va assegurar que aquest és el moment oportú per tancar aquestes dues centrals: «És una oportunitat que no tindrem fins d'aquí molts anys, ja que no faria falta un decret de llei, n'hi hauria prou amb no prorrogar les llicències.» És per això que l'eix central de la campanya es basa en la recollida de signatures que donin suport a la proposta de resolució que les entitats volen dur al Parlament a finals d'any. «Ara és el moment de fer força per tancar-les, per això reclamarem al govern que no renovi les llicències, ja que si ho fan, no tindríem una altra oportunitat com aquesta fins d'aquí deu anys», va insistir Loras. D'altra banda, Joan Gas, membre de Jóvens de les Terres de l'Ebre, va explicar que la campanya també vol la participació i l'adhesió d'entitats. «Busquem la col·laboració del moviment social i, fins ara, ja se'ns han adherit una trentena d'entitats d'arreu de Catalunya.» En aquest sentit, els membres de Jóvens es van mostrar molt satisfets, ja que tot i que la campanya encara no s'havia presentat oficialment, ja tenen dues mil signatures de suport. Jóvens de les Terres de l'Ebre també van explicar el funcionament de la campanya, que es basa en comitès territorials. De moment, l'únic comitè que s'ha constituït és el de les Terres de l'Ebre, tot i que durant la setmana vinent, s'espera formar el del Camp de Tarragona i concretar els de la resta de Catalunya.

La campanya Apaguem les nuclears no només qüestiona l'energia nuclear, sinó que planteja un canvi de model energètic. Per això, el proper divendres s'ha convocat, a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa, el primer acte públic de la campanya. «Es tracta d'un acte de presentació, però també d'una xerrada pedagògica», va explicar Josep Sabaté, membre de Jóvens. A l'acte hi participaran persones vinculades amb la lluita antinuclear, com el periodista Xavier Garcia o l'enginyer Marcel Coderch, autor del llibre El espejismo nuclear. «Es tracta de combatre el discurs del lobby nuclear, que especula sobre un suposat rellançament de l'energia nuclear a Europa», diu Sabaté. El de divendres serà el primer de diversos actes i debats públics en què es tractaran els arguments contraris a l'energia nuclear.