Benidorm 0 - Barça 1

Puyal 281008

Click To Play

Amb Bojan passen coses meravelloses. O, potser, més senzilles del que aparenten ser. Aquesta nit, en un partit plujós, lleig i inclement, amb vent i una verdadera nit de gossos, el jove davanter ha marcat un golàs. Un golàs que s'ha inventat del no-res. Un golàs per firmar el desè triomf consecutiu de l'equip de Guardiola, que no perd ni els partits més aspres. Aquells que són desagradables. Ha agafat l'avió al matí, ha jugat hores després i Bojan, després d'una primera meitat en què ha pogut marcar tres gols i no n'ha fet cap, s'ha reivindicat amb un xutàs amb la dreta imponent. Quan millor ha jugat el Barça, ha acabat en empat. A la primera part. Quan pitjor ha jugat, ha guanyat. En la segona meitat. Curioses històries del futbol, tenint, això sí, Bojan com a fil conductor del desè triomf consecutiu blaugrana. El noi de Linyola està afamat. No vol perdre el temps. Més enllà d'aquest extraordinari golàs, producte només de la seva imaginació --ha vist avançat Caballero, el meta del Benidorm, i el seu xutàs amb la dreta ha traçat una bella trajectòria sota la pluja per reposar a la xarxa alacantina-- s'han vist coses molt positives. Ha corregut com mai, del minut 1 al 90, i s'ha esgotat en cada esforç. Ha pressionat com si fos Etoo i ara, orgullós, pot fer recompte: dos partits de titular (Basilea i Benidorm), tres gols. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Salvador Cot: Un cotxe que es veu des de Madrid

Els ciutadans de Madrid conviuen cada dia amb els cotxes oficials. Se'ls veu pels carrers del centre, a totes hores. Aparquen on els sembla i se salten les cues d'entrada a la ciutat en les hores punta. Sovint, davant d'una institució o d'un simple hotel de luxe, se'n genera una concentració i els xòfers surten a xerrar una estona i conformen un grup de fumadors, vestits de fosc, que es dissol d'una revolada. Vint o trenta cops de porta simultanis i desapareixen per agrupar-se, de nou, en un altre lloc. No formen part del paisatge, són el paisatge. Allò és Madrid. No només, però també. Allà suporten aquesta densitat de vehicles llargs i negres -que sempre corren massa- perquè saben que, en el fons, és l'arrel del creixement del que un dia va ser un poble manxec i ara és una ciutat d'Europa. tunning 281008 RAC1

Click To Play

Però els diaris, a Madrid, fa dies que parlen de l'Audi d'Ernest Benach. I molts madrilenys ho deuen llegir amb un mig somriure mentre esmorzen. Són 9.276 euros que ens han volgut fer pagar caríssims. I, un cop més, l'Abc ha aconseguit humiliar aquest país gràcies al seu cinisme i a la frivolitat dels nostres polítics (professionals?). VilaWeb/ElPunt: Benach renuncia als extres del cotxe oficial i ajorna el canvi de flota fins que s'acabi la crisi

El bloc de Lluís Salvadó: ELS COTXES OFICIALS DE L'ABC

El govern aprova uns pressupostos "austers" i "marcats per la crisi" Preparemos !!!

El conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, ha presentat les línies bàsiques dels pressupostos per a l'any 2009 que ascendeixen a 36.985 milions d'euros, un 6,4% més que el 2008. Castells n'ha definit les línies generals, amb la crisi com a principal protagonista. Castells ha declarat que "són uns pressupostos que serviran per fer front a la crisi i on destacaran per sobre de la resta les polítiques socials d'atenció a les persones". En aquest sentit, el conseller ha matisat que "serviran per protegir els sectors socials més vulnerables". En aquest tipus de polítiques s'hi invertiran 713 milions d'euros.

A més, Castells ha assegurat que la Generalitat s'endeutarà un 1% del PIB l'any 2009, el límit autoritzat per la llei d'estabilitat pressupostària.

Castells també ha assegurat que per al 2009 "preveiem un altre model de finançament". També ha confirmat que "l'economia catalana entrarà en recessió a partir del 2009".

Els detalls dels comptes es podran conèixer el divendres, quan es presentaran davant del Parlament de Catalunya.

VilaWeb/ElPunt: El govern català aprova uns pressupostos austers, condicionats per la crisi

Isabel-Clara Simó: Conflicte amb Espanya (I)

La decadència de Catalunya sembla avui innegable, en una inequívoca demostració que la democràcia espanyola no és un instrument suficient, ans al contrari, per al desenvolupament econòmic i, per tant, polític d'una nació malmesa. Els errors van des de la mala fe de Madrid fins a l'olla de grills dels partits catalans, passant per les indecisions dels catalans o la llarga prostració política. Tots aquests errors tenen una explicació. En aquests moments, els cervells més desperts dels Països Catalans escriuen llibres amb unes propostes racionals, unes posicions raonables i unes pretensions justificades. De fet, és una bibliografia a l'alça i els editors han vist uns èxits de vendes que la majoria no s'esperaven. Hem demostrat que: primer, la voluntat democràtica del poble català (llegeixi's l'Estatut) no té cap pes significatiu en la política espanyola, ço és, que el centralisme no ha minvat més que en les aparences (i això encara sembla excessiu a alguns!); segon, l'espoli ha estat demostrat, i tot i la confessió del mateix govern espanyol, no pensa, aquest govern, reparar el que és un simple robatori; tercer, un corol·lari de l'anterior és que viure dins d'Espanya resulta molt car i el catastrofisme amb què s'escuden queda anul·lat per l'existència del País Basc i la seva independència fiscal; quart, els símbols espanyols han calat poc en el teixit social català, i quan ho han fet ha estat per fets festius o esportius; cinquè, la llengua continua sent boicotejada per totes bandes i nosaltres no tenim el coratge per intentar frenar un retrocés que podria ser mortal; i sisè, a escala internacional, pertànyer a Espanya no és en aquests moments gens estimulant.

Francesc Espriu, militant històric des del principi del FNC ha mort

Francesc Espriu, que formava part dels primers integrants del Front Nacional de Catalunya(FNC) ha mort. Espriu fou un dels convidats a parlar en la presentació pública de la Comissió del centenari de la bandera estelada que es feu a la seu nacional d'Òmnium Cultural de Barcelona el passat 14 d'abril.

Ell representava una part de l'independentisme, format per patriotes catalans que després de la derrota contra el feixisme de 1939, veia clar que calia ajudar als aliats passant aviadors britànics, francesos, nord-americans, i refugiats jueus entre la frontera espanyola i francesa per tal d´aconseguir la nostra futura llibertat com a poble.

Per això forma part del Front Nacional de Catalunya FNC, que feu lluita armada i política contra el regim espanyol des dels anys quaranta fins als noranta.

El dimecres 29/10/08 serà acomiadat en el tanatori de Collserola a les dotze del migdia, la Comissió del centenari de la bandera estelada serà present a la cerimònia.

Avui: Mor a 92 anys Francesc Espriu, militant històric del Front Nacional de Catalunya

Enllaç a la Wiquipèdia amb la vida de Francesc Espriu