Atlético M. 2 - Barça 1

Puyal 140210

El Barça ha perdut la seva condició d'invicte en aquesta temporada de Lliga al Vicente Calderón, on s'ha trobat amb un gran Atlético M., que ha desactivat el potencial del conjunt blaugrana amb un partit notable i amb una actuació pràcticament impecable en defensa. El Barça ha patit un escenari incòmode. A les seves múltiples baixes en defensa, sense els sancionats Piqué i Márquez ni els lesionats Txigrinski, Abidal i Alves, a més de Touré, als quals s'ha unit Keita als quatre minuts, s'hi ha afegit una de les millors versions de l'Atlètic, intens, constant i efectiu. El conjunt blanc-i-vermell, ranquejant en tot aquest curs de Lliga, ha saltat al camp amb les idees molt clares, amb una correcció tàctica inusual aquesta temporada i amb la mateixa inspiració en atac de les seves grans nits per dur el partit al seu terreny i desactivar el conjunt blaugrana en els primers instants del duel. No només ha anul·lat el seu contrincant al començament del partit, sinó que, a més, ha estat molt efectiu. Primer amb una jugada genial de Reyes, que ha deixat enrere dos rivals i ha enviat una passada perfecta a l'espai per a l'uruguaià Diego Forlán, que ha batut Víctor Valdés, i després amb una falta directa del portuguès Simao (2-0, m. 22). Dos gols al líder en poc més de 20 minuts, en què fins i tot ha arribat a perdonar un tercer en una acció de l'argentí Agüero, massa generós en el seu camí cap a la porteria rival amb una passada a Forlán, i un panorama complicat per al Barça, massa intermitent en atac durant tot el partit. La incertesa ha estat la nota predominant del partit, perquè el Barça ha controlat la pilota, però amb lentitud, ha estat capaç d'arribar a prop de l'àrea local, però aquí s'ha trobat amb el notable desplegament dels centrals rivals, el colombià Luis Amaranto Perea i Álvaro Domínguez, impenetrables per als blaugranes. El conjunt blanc-i-vermell ha resistit, amb menys patiment de l'esperat, per conquistar un triomf fonamental en la seva persecució de zones còmodes de la classificació i per condemnar a la seva primera derrota d'aquesta temporada de Lliga el Barça, avui desactivat per un gran Atlético M. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Puigcercós recomana a eMaragall i Castells que no traslladin els debats del PSC al Govern

El president d'ERC, Joan Puigcercós, considera un 'destorb i una actitud estèril' que els consellers del Govern del PSC, eMaragall i Antoni Castells, traslladin al Govern els debats interns del seu partit, tal com feia aquest diumenge eMaragall en un article a La Vanguardia. En un article al seu blog, Puigcercós ha assegurat que els debats s'han de fer 'allà on toca', als òrgans interns del partit, perquè 'és aquí on cal ensenyar les dents sinó, tot plegat, no és més que un foc d'encenalls' ha afegit. D'altra banda, Puigcercós ha defensat la feina feta del Govern, 'quan passi un temps i mirem enrere ens sorprendrem del llegat i la feina feta' ha assegurat. Tot i això, el republicà ha celebrat el debat del grup propi del PSC a Madrid, i ha instat els socialistes catalans a debatre la qüestió privadament.

Joan Puigcercós: Els debats interns, a casa

Avui: Puigcercós recomana als socialistes que "els debats interns" es quedin "a casa"

Per Herrera el govern del PSC en solitari que proposa eMaragall és només fum

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha considerat aquest diumenge que a Catalunya només es poden donar dos escenaris de govern, un de CiU o una majoria plural d'esquerres. 'La resta és fum', ha dit en referència a l'article que ha publicat el conseller d'Educació, eMaragall, on defensa un executiu del PSC en solitari. En declaracions al cementiri de Montjuïc, Herrera ha indicat que el seu partit no entrarà en picabaralles, sinó que vol acabar la legislatura 'fent polítiques per a la gent' i situant un escenari 'de futur i de progrés'. 'Catalunya sap el que van ser 23 anys de Govern de CiU', ha conclòs, i ha advertit que el de Mas seria un govern encara més de dretes que el de Pujol.

Avui: Herrera creu que un govern del PSC en solitari com proposa eMaragall és "fum"

eMaragall furga la llaga: 'El Govern fa temps que va renunciar a un projecte de país'

Fot canya!!! Així no es parla del calendari escolar. Aquells qui pensaven que eMaragall i Castells acatarien el silenci imposat pel PSC anaven errats. Aquest diumenge el conseller d'Educació, eMaragall, torna a defensar en un article a 'La Vanguardia' que 'el Govern fa temps que va renunciar a un projecte de país'. En l'escrit, eMaragall reitera que el tripartit 'ja no té vigència política', considera 'imprescindible tenir grup propi al Congrés' i exigeix que 'Montilla tingui ple poder per a liderar Catalunya'. El conseller insisteix així en les polèmiques declaracions del passat dimecres on va assenyalar que veu Catalunya 'fatigada' de la fórmula del tripartit i va augurar que els tres partits que governen en l'actualitat –PSC, ERC i ICV- no sumaran després de les properes eleccions al Parlament, unes declaracions que van comptar amb el suport d'Antoni Castells.

eMaragall: "El Govern de Montilla hace tiempo que renunció a encarnar un proyecto integral de país" (LaVanguardia)

Avui: eMaragall diu que el govern de Montilla “ja fa temps que ha renunciat a encarnar un projecte integral de país"

La Diputació de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs acolliran la consulta del 25-A

Les administracions catalanes comencen a mullar-se en el procés de consultes sobre la independència. Aquesta setmana la Plataforma Lleida Decideix ha rebut de part del President de la Diputació de Lleida, el republicà Jaume Gilabert, la confirmació que el pati de l’edifici de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) acollirà la seu central i logística de la Consulta Popular per la Independència que es celebrarà a la ciutat de Lleida el proper 25 d’abril. A més de l’IEI com a seu central de la consulta, la Diputació també ha posat a disposició de Lleida Decideix els baixos del mateix Palau de la Diputació, que donen a la Rambla Ferran, per acollir un col·legi electoral la jornada del 25-A.

Catalunya insta l'Estat a canviar 29 municipis de província

La Generalitat instarà el ministeri de Política Territorial que canviï de província 29 municipis catalans per adequar-los a la nova distribució en províncies, comarques i vegueries prevista a l'Estatut. Les modificacions afecten, entre d'altres, 15 localitats del Solsonès i 9 de la Cerdanya.

Catalunya està dividida en quatre províncies i 41 comarques, i també ho serà en set vegueries, però els tres mapes no encaixen. Un exemple és el municipi de Gósol, situat avui a la província de Lleida i la comarca del Berguedà. La Generalitat vol que s'incorpori a la província de Barcelona, a la qual pertanyen la resta de municipis de la comarca.

Els canvis en els límits provincials que demana la Generalitat i que el Congrés ha d'aprovar per llei orgànica, afecten tres demarcacions: Lleida, Girona i Barcelona.

El propòsit de la Generalitat és que les províncies es mantinguin, encara que només serviran com a "administració territorial de l'Estat i de circumscripció electoral per a les eleccions generals", va explicar el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs.

Mitjans internacionals parlen del finançament, els toros i el català com 'El Mundo' i la COPE

El col·lectiu Emma, un grup que es dedica a supervisar la premsa internacional, alerta que sovint hi ha mitjans d'arreu del món que mostren "visions esbiaixades" de Catalunya. Així ho ha explicat el portaveu del col·lectiu, Salvador Garcia-Ruiz, que assegura que el país té bona imatge a la premsa internacional, però que els problemes apareixen quan es parla de política. La llengua, el finançament i les corrides de toros són temes que alguns mitjans reflecteixen "com ho faria El Mundo o la COPE', ha denunciat. La darrera resposta del grup ha estat a un diari danès, Politiken, que ha publicat que la política lingüística a Catalunya és pròpia del "nacionalisme radical".

El diari danès Politiken va publicar un article el 31 de gener titulat La censura té moltes cares, en què plantejava la política lingüística a Catalunya a favor del català en termes de "censura" i "nacionalisme radical". Una de les components del col·lectiu Emma, Diana Coromines, va enviar una resposta al rotatiu a principis de febrer per explicar la "discriminació del català" als cinemes, la justícia, l'etiquetatge de productes i molts altres àmbits de la vida quotidiana a Catalunya.