Tinc a la meva modesta hemeroteca un munt d'articles sobre l'ensenyament a Catalunya. La majoria bramen en contra. Des d'aquell refinat intel·lectual que es diu Mayor Oreja, que creu que ensenyar en català fomenta l'analfabetisme, fins a conspicus editorialistes que s'exclamen que ja n'hi ha prou d'impunitat (!). Els arguments són primaris, i cap d'ells contrasta els fets. És un acte de "reconquista", com la realitzada a Euskadi (i la reconquesta a Euskadi sempre ha acabat malament... per als invasors), perquè "ja n'hi ha prou", que l'ensenyament és un abús intolerable. I per què? Ah, sí, perquè atempta contra la llibertat. No s'han molestat a preguntar als catalans, ni acceptarien un referèndum (fuig, fuig!), no es basa en cap estudi ni han analitzat cap resultat ni cap fet; es tracta, ai las!, de l'honor. I quan l'honor espanyol es posa en marxa poden passar coses molt desagradables, oi, Moctezuma? L'opinió general és que hem "abusat" del desconcert i els temors de primera hora, que ells no van calcular l'abast de l'invent aquest de les autonomies. I això t'ho diuen els qui em roben 3.000 euros cada any, a mi i a cada ciutadà català, inclosos els castellanoparlants, per tapar els forats que ha obert la seva inèpcia.
Què té l'ensenyament català que provoca que l'Armada Invencible es posi en marxa? Doncs que és, només en part, en català, i això, que ha funcionat força bé els darrers trenta anys, és una ofensa, contra La llengua de debò (amb article amb majúscula, perquè de llengua, com de divinitat, només n'hi ha una). I per què tot de sobte revifa l'odi a la llengua catalana? Fàcil: perquè el Barça ho guanya tot, I això ni la cabra de la Legión ho pot consentir. P... catalans!