lo carrer del riu

lo carrer del riu

10 de gener, 2009

Els manifest de la marxa per Palestina retreu a la Generalitat les relacions comercials amb Israel

STOP Israel 100109 CATr "Els departaments de la Vicepresidència i el d'Innovació, Universitats i Empresa han posat el seu gra de sorra darrerament i han fet visites a Israel per fomentar relacions comercials, obviant els informes de l'ONU que comparen el règim israelià amb l'apartheid de Sud-àfrica i que demanen que es faci pressió política i econòmica per posar-hi fi."

Aquestes paraules, que atacaven directament el vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el conseller d'Innovació, Josep Huguet, tots dos d'ERC, llegides per Lluís Llach, catalanista sense matisos, han estat escoltades per la multitud que s'ha manifestat en suport de Palestina a Barcelona aquest dissabte a la tarda. I entre aquests manifestants, hi havia dirigents i diputats d'ERC: Anna Simó, Joan Tardà i el secretari general, Joan Ridao.

El manifest també ha carregat contra el govern estatal, al qual se li ha reclamat que posi fi al comerç d'armes amb Israel, i contra la Unió Europea. En la lectura, Llach s'ha referit a "la nova massacre" de "l'exèrcit d'ocupació israelià" i ha advertit: "la nostra inacció alimenta la dels governs de la Unió Europea, que en lloc de pressionar el govern d'Israel, el 9 desembre els governs europeus van decidir enfortir les relacions comercials amb Israel, sense reclamar a canvi la pau. Israel ha entès el missatge i actua en conseqüència".

Després de retreure a la Generalitat les seves relacions amb Israel, Llach, llegint el manifest, ha destacat que "Israel és la força ocupant i Palestina el país ocupat, i la desproporció de víctimes és aclaparadora", frase que ha estat molt aplaudida. Finalment, ha fet una "crida als nostres governants perquè facin seva la cultura de la pau, que actualment passa per la ruptura de tots els acords amb Israel a tots els nivells, europeu, estatal i català". En concret, el manifest reclama "que el govern estatal aturi comerç d'armes amb Israel, que la ciutadania no compri productes israelians i que la Generalitat suspengui els acords comercials amb Israel".

Un "visca Palestina" i una versió de L'estaca en àrab ha tancat la lectura del manifest, mentre encara hi havia una gran part de manifestants que encara no havien pogut sortir de la plaça Universitat. La participació ha estat multitudinària: 200.000 persones segons els organitzadors –una plataforma amb 300 entitats adherides–, 30.000 segons la Guàrdia Urbana.

VilaWeb/ElPunt: Multitudinària manifestació a Barcelona en solidaritat amb Palestina

Un documental sobre la batalla de l'Ebre visualitza «els límits del sofriment»

Setanta anys després encara continua existint por de parlar-ne i «un dolor latent» entre els que la van viure directament i els que n'han patit les conseqüències posteriors. La voluntat de visualitzar «els límits del sofriment humà i les conseqüències imprevisibles del dolor» és el que ha portat Mario Pons a dirigir i produir un documental sobre la batalla de l'Ebre, un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil. El resultat és La batalla de la memòria, un audiovisual de 65 minuts de durada que recull testimonis dels fets i que vol explicar, sobretot, «la història dels silencis que vingueren després de la Guerra», segons l'autor del film, coproduït amb Televisió de Catalunya i que s'estrenarà dimarts a Tarragona, en el marc de la commemoració de l'acabament de la guerra. VilaWeb/ElPunt: Sobre els silencis de la batalla de l'Ebre

VilaWeb/ElPunt: «Les carències actuals de l'Ebre són conseqüència de la batalla»

BLOC DE PERE MUÑOZ: LA BATALLA DE LA MEMÒRIA

Històrics dirigents de l'esquerra 'abertzale' presenten una nova plataforma política a Bilbao

D3M 100109 CATinfo Històrics dirigents de l'esquerra abertzale, com Itziar Aizpurua, i altres que han encapçalat llistes electorals anul·lades en anteriors convocatòries electorals, com Itziar Lopategi, han demanat als ciutadans bascos que donin la seva firma per construir una "plataforma electoral" i aconseguir així que "la llei de partits sigui part del passat".

Lopategi, que ha liderat dues llistes anul·lades de l'esquerra abertzale el 2003 i el 2007, i Amparo Lasheras, que va ser portaveu de la plataforma Gasteiz Izan i que tampoc es va poder presentar electoralment el 2003, han llegit un document en eusquera i castellà que recull l'opció "independentista" sota les sigles "D3M" (Demokrazia 3.000.000).

Els 15 firmants del document, que s'han presentat com "l'opció del verdader canvi cap a un escenari democràtic per a Euskal Herria" davant "del canvi estètic" que presenten altres formacions, han anunciat que comencen un procés de recollida de firmes per aconseguir el suport suficient i poder presentar-se a les pròximes eleccions autonòmiques basques com a agrupació electoral. Demokrazia Hiru Milioi

VilaWeb/ElPunt: Dirigents històrics abertzales creen la plataforma Demokrazia Hiru Milloi per presentar-se a les eleccions basques

L'alcalde de Tortosa vol una reunió entre tots els implicats per desbloquejar els pous de Vinallop

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha demanat a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) la convocatòria d'una reunió multilateral perquè les diferents administracions implicades en el procés de neteja del pantà de Flix deixin clars els «punts foscos» que encara presenta el pla d'emergència. Segons Bel, aquesta reunió seria útil per desbloquejar la construcció dels pous d'emergència que l'empresa estatal Acuamed ha previst fer en finques de la pedania de Vinallop amb l'objectiu de garantir el subministrament a Tortosa i al Camp de Tarragona. Amb tot, l'alcalde va assenyalar que ningú li ha aclarit com es connectaran els pous amb Tortosa, ni com se subministrarà l'aigua al poble de Jesús o a l'hospital de la Santa Creu, ni si hi haurà restriccions per a les indústries locals.

VilaWeb/ElPunt: Bel reclama una reunió multilateral per poder desbloquejar els pous de Vinallop

Isabel-Clara Simó: Qui ha humiliat a qui?

Molt bé, ja ho han fet: han assegut un president de govern al banc dels acusats, cosa que ningú no s'atreveix a fer ni amb els reietons africans. Molt bé, ja han fet l'acte de prepotència de demostrar que un president electe no arriba ni a governador civil. Molt bé, ja han humiliat el poble basc. El delicte? Una fantasmada jurídica. Res més. Però veure el lehendakari humiliat davant la justícia espanyola fa segregar superioritat a una part de la justícia espanyola. Perquè no crec que tots els juristes estiguin d'acord amb aquesta barbaritat. Ja s'ha demostrat qui mana aquí i quin valor li donen els pares de la pàtria, els prohoms de la Constitució, les Chacones militaristes i el socialisme espanyol a la voluntat sobirana dels pobles. Igualment, i amb arguments tan inconsistents que fan riure, han aplicat una il·lícita i anticonstitucional llei de partits per eliminar els abertzales del panorama democràtic basc, i ho han fet els dos governs, el del PP i el del PSOE. La famosa igualtat dels ciutadans i el dret a la lliure expressió, les cabines i les cortinetes per protegir el vot, tot plegat no són més que romanços, perquè el poble sobirà ha estat estafat en convertir en il·legals els vots als abertzales amb l'excusa d'ETA. O és que l'independentisme no és una opció política, i, com a tal, perfectament defensable a les urnes? Ara Ibarretxe els ha dit que bé, que el jutgin. Que era un acte de prepotència? Doncs ara feu el ridícul amb arguments legals de fireta. I és que la pandereta encara és l'instrument nacional de l'Espanya miserable que "ayer dominadora, envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora", com va denunciar Machado. Que no era precisament un catalanista.