Carod veu la pugna entre ERC i ICV entorn de Companys com una "batalla estèril"

Carod-Rovira-161008 a l'Oracle CATr

Click To Play

"A vegades en aquest país ens perdem en batalles estèrils que no duen enlloc". Aquesta és l'advertència que ha fet aquest dijous el vicepresident del Govern i dirigent d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, al voltant de la recent polèmica entre els líders d'ICV, Joan Saura, i d'ERC, Joan Puigcercós, sobre la figura de l'expresident Lluís Companys. Una polèmica en què fins i tot hi va intervenir la néta de Companys, i que Carod considera "una equivocació".

Carod, en una entrada del seu bloc personal, intenta tancar la polèmica sobre la suposada patrimonialització de la figura de Companys: "Ens equivocaríem si entréssim en una pugna sobre a qui pertany Lluís Companys i què s’ha de fer amb la seva memòria. Com a home de partit, Companys només tenia unes sigles : ERC. Com a president de la Generalitat, Companys és patrimoni de tot el país, de tots els catalans".

El bloc d'en Carod: Companys

Nova resolució judicial a favor de la Federació Catalana de Bowling

La sala primera de dret civil del Tribunal Federal de Suïssa va desestimar ahir el recurs presentat per la Federació Espanyola de Bowling contra la resolució del TAS que donava per bona l’oficialització de la Federació Catalana al si de la Internacional (FIQ).

La decisió de la justícia suïssa arriba després d’haver estudiat a fons el recurs, ja que l’havia admès a tràmit.

Cal recordar que el reconeixement de la Catalana per part de la FIQ va ser el primer a produir-se tot i existir una Federació Espanyola al mateix organisme.

Garzón es declara competent per a investigar els crims de la guerra del 1936-39 i el franquisme

La dictadura va assassinar més de trenta mil ciutadans del nostre país El jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón s'ha declarat competent per a investigar els crims contra la humanitat comesos durant la guerra del 1936-1939 i la dictadura franquista. Entén que va haver-hi un delicte permanent de detenció il·legal, fet que creu que pot ser considerat un crim contra la humanitat. En un acte de 68 pàgines, també autoritza l'exhumació de 19 fosses comunes a tot l'estat espanyol. A principi d'octubre, Garzón va rebre la petició d'investigar l'assassinat de 32.177 ciutadans del nostre país, comesos durant la dictadura franquista. En concret, l'associació Fòrum per a la Recuperació de la Memòria Històrica va presentar-li una llista de 28.892 noms; Catalunya va presentar- ne, a sobre, 2.400 més, i les Illes, 1.777.

El Fòrum exigeix una investigació sobre les desaparicions, assassinats, tortures i exilis forçosos... des del 1936 i considera que l'estat espanyol ha de respondre amb indemnitzacions perquè el govern feixista va violar el dret internacional.

Avui: La fiscalia desacredita Garzón en el cas dels crims de la Guerra Civil

Setze encausats per haver cremat fotografies del rei espanyol es tanquen a la UdG

Els setze encausats per haver cremat fotografies del rei espanyol a Girona el 22 de setembre de l'any passat seran jutjats a l'Audiència Nacional espanyola el 29 d'octubre, acusats d'injúries a la corona. Avui tenen previst de tancar-se a les vuit al rectorat de la Universitat de Girona (UdG) per a protestar contra el que entenen que és un judici polític. Han escollit de començar allí les protestes perquè entenen que va ser on va començar la problemàtica.

Consideren que l'origen del conflicte cal buscar-lo en el fet que la rectora, Anna M. Geli, convidés el monarca espanyol a inaugurar el parc científic i tecnològic del centre el 13 de setembre de l'any passat, en contra de l'opinió força estudiants. Molts consideraven que el rei Juan Carlos representava una institució que no tenia cap vincle amb el món universitari. Per protestar contra la presència reial a la universitat, Jaume Roure i Enric Stern en van cremar fotografies, motiu pel qual van ser acusats d'injúries a la corona espanyola. Per mostrar-los la seva solidaritat i rebutjar unes acusacions que creien il·legítimes, els setze encausats d'ara també van cremar fotografies, essent també acusats per la fiscalia.

Stern i Roura van ser jutjats al novembre, tot i que el jutge va haver d'anul·lar el judici perquè no es van poder expressar en català. Finalment, l'Audiència els va condemnar a pagar 2.700 euros de multa.

El vaixell de Women on Waves arriba al port de València

El vaixell de l'ONG Women on Waves ja és al port de València, tot i que una llanxa ha intentat evitar que ho pogués fer. A més, algunes associacions s'han concentrat al port per protestar contra l'avortament. L'organització ha hagut de suspendre els actes paral·lels perquè la policia local ha aturat els camions que transportaven la infrastructura necessària per muntar la rebuda del vaixell. Segons la policia, l'ONG no tenia el permís per a fer-ho, però la Plataforma Feminista del País Valencià ho nega. Entre els actes previstos i que, finalment, no es podran fer, hi havia les intervencions de l'eurodiputada neerlandesa Chantal Gill'Ard, les actrius Isabel Requena i Pilar Bardem, i la fundadora de Women on Waves, la doctora Rebecca Gomperts. El vaixell farà dues sortides a trenta quilòmetres del port, el 17 i el 21 d'octubre, i allà, en aigües internacionals, practicarà avortaments a les dones que ho hagin sol·licitat. Els avortaments, de franc, els practicaran metges titulats a dones embarassades fins a set setmanes, amb el mètode farmacològic (pastilles). La Plataforma ha obert la línia vermella de l'avortament (600 050 663), per a donar informació sobre la manera d'avortar al vaixell de Women on Waves. Durant els cinc dies que el vaixell restarà a València es faran actes de difusió de l'avortament en uns quants espais. Els grups feministes reclamen una modificació de la llei actual, molt restrictiva, i que en alguns casos ha comportat la persecució jurídica de dones que han avortat i dels metges que han practicat els avortaments.

lo carrer del riu: Dones de tot el món reivindiquen la despenalització de l'avortament

La comunitat educativa del País Valencià exhibeix unitat contra la imposició de ciutadania en anglès

Milers de persones s'han manifestat a València, Castelló de la Plana i Alacant per a demanar la dimissió del conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, i l'eliminació de l'ordre que obliga a impartir l'assignatura de ciutadania en anglès. La plaça de Manises de València s'ha omplert a vessar, amb quatre mil persones, entre les quals hi havia professorat, mares, pares, alumnes, inspectors, directors i sindicats. En el manifest que han llegit, també han exigit que s'aturi qualsevol procés que pugui haver-hi amb la intenció de sancionar el professorat que s'ha negat a complir l'ordre i també han demanat millores en el sistema educatiu.

Els manifestants es mostren a favor de trilingüisme, sempre que sigui real, diuen, i que hi hagi les inversions necessàries i una aposta decidida per part de la Generalitat. A més, critiquen que el govern valencià faci bandera del trilingüisme per justificar una 'absurditat' com la d'impartir ciutadania en anglès, els alumnes de la qual no tenen les competències bàsiques per entendre-la.

El sector educatiu també ha mostrat la seva indignació per l'actitud avui del president Francisco Camps, que ha dit a les corts que no refarien l'ordre que obliga a impartir l'assignatura en anglès i s'ha presentat com l'abanderat del trilingüisme. PSPV i Compromís els han demanat que la retirin i Vicent Maurí (STEPV) diu que no és un discurs creïble.

Pares, alumnes, professors i personal d'administració han protagonitzat tancades anit en més de 300 dels 362 instituts valencians. Els dirigents dels sindicats STEPV, FETE-UGT i CC OO han assistit al tancament de l'institut Isabel de Villena de València per explicitar el seu suport a les tancades. Van preveure que les concentracions d'avui serien multitudinàries. En molts centres, durant les tancades, s'hi han organitzat assemblees amb pares i mares, de professors, sopars de germanor i activitats lúdiques.

La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic és qui ha convocat les concentracions d'avui, integrada per les federacions d'ensenyament de la UGT, CC OO i la Intersindical, Escola Valenciana, la junta permanent de directors de primària i de secundària, la confederació d'AMPAs Gonzalo Anaya, el sindicat d'estudiants Faavem i el Moviment de Renovació Pedagògica.

Totes aquestes entitats ja fa dies que es mouen per fer revocar l'ordre de la conselleria. Per això van convocar aquestes concentracions, i les que hi haurà als mateixos llocs i a la mateixa hora dilluns vinent i el dia 27 d'octubre.