Les Terres de l'Ebre tornen a dir «No»

Unes 10.000 persones, segons l'organització. Entre 3.000 i 5.000, segons els Mossos d'Esquadra. Com acostuma a passar en aquests casos, les xifres ballen. Però més que els números, el que és rellevant és que els ciutadans de les Terres de l'Ebre van tornar a sortir al carrer ahir al migdia per recordar que no volen que Ascó, a la Ribera d'Ebre, aculli el magatzem temporal centralitzat (MTC), també conegut com a cementiri nuclear. La manifestació, que es va celebrar a Móra d'Ebre i que va rebre el suport de més de 150 entitats d'arreu de Catalunya, va aplegar ciutadans de diversos punts de les Terres de l'Ebre i també del Camp de Tarragona. L'acte va servir per demostrar que la instal·lació no compta amb el consens del territori.

MANIFEST DE LA MANIFESTACIO DE MÓRA D'EBRE (Alego)

Uriel Bertran creu que el PP està nerviós per la via pacífica que les consultes han obert en l'esquerra abertzale

El diputat d'ERC i membre de la Coordinadora Nacional de Consultes sobre la Independència, Uriel Bertran, està convençut que el PP està nerviós per la via pacífica que les consultes sobiranistes han obert en l'esquerra abertzale. Això explicaria, al seu entendre, la voluntat del PP de criminalitzar Bertran i la coordinadora mateixa per la reunió que es va mantenir amb Otegi ara fa 9 mesos.

De fet, la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència ha exigit que el portaveu del PP, Leopoldo Barreda, retiri la demanda de "seguiment judicial" feta per aquesta reunió. Barreda va fer aquesta petició diumenge després de divulgar que Bertran es va reunir amb Arnaldo Otegi el mes de juny passat.

Segons la Coordinadora, la reunió amb Otegi "és, tan sols, una més de les desenes de reunions que a nivell internacional ha mantingut la Coordinadora Nacional, que sempre ha tingut la voluntat d’explicar i difondre la consulta sobre la independència a tot arreu on l'hi han demanat".

I amb aquest esperit, membres de la Coordinadora s’han reunit, segons detallen, amb molts representants de diferents nacions sense Estat, del mateix País Basc, i també de Flandes, Escòcia, Còrsega, Sardenya o el Quebec. De fet, i segons ha explicat Bertran, arran d'aquestes reunions informatives un total de 10 alcaldes bascos es van desplaçar fins a Catalunya per observar tot el procés, i diferents dirigents de l'esquerra abertzale "van començar a reclamar la via democràtica i pacífica per resoldre el conflicte".

És per això que, des de la Coordinadora, troben "del tot incomprensible" que es vulgui criminalitzar i perseguir judicialment una tasca de difusió i d’explicació d’aquest procés democràtic, "i que tan de bo ajudés el País Basc a iniciar un procés d’autodeterminació fonamentat en el diàleg i en les vies exclusivament pacífiques". Al seu entendre, tant el Partit Popular com el govern espanyol prefereixen un escenari de conflicte al País Basc "que els permeti mantenir la il·legalització d’una part significativa de la societat basca per poder seguir governant conjuntament".

Avui: PSOE i PP negocien endurir la llei de partits contra els abertzales

Montilla vaticina que Catalunya sortirà abans de la crisi que la resta de l'Estat

Amb els calçots, el romesco i el vinet, també ha vaticinat que guanyarem l'Eurovisió. El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat que Catalunya sortirà abans de la crisi que la resta de l'Estat per la seva capacitat emprenedora, per la fortalesa de la seva indústria i pel consens que hi ha al país. El líder dels socialistes catalans també ha assenyalat l'acord amb els agents socials com un element fonamental per sortir de la crisi i minimitzar els seus efectes. "Aquesta ha estat una pràctica habitual al llarg de les dues últimes legislatures: millorar la indústria i la seva competitivitat, i per a això és imprescindible l'acord social", ha remarcat.

Catalunya s’emmiralla en les regions més competitives

Un estudi del departament d’Economia analitza la política econòmica de sis regions i països punters, propers geogràfica i econòmicament a Catalunya: Baden-Württemberg, País Basc, Roine-Alps, Finlàndia, Irlanda i Massachusetts.

“Els tres elements clau sobre els quals els governs poden incidir per incrementar la productivitat són: una millor educació, una major dotació de capital per treballador o una millor harmonització en els papers dels diferents actors econòmics, per exemple a través de processos de clusterització”, s’explica a l’informe, que subratlla la importància de la definició de polítiques a llarg termini, aïllades del cicle polític.

Vicent Sanchis: Imatges delatores i censurades

La primera: Rita Barberá, alcaldessa de València, brama victòria amb la papada desbocada. Al costat, amb un somriure de dreta a esquerra, Francisco Camps, president de la Generalitat, aplaudeix com un rumber. Tots dos celebren el triomf electoral del PP. La segona: l’arquebisbe de València, Carlos Osorio, fa posat estricte, de gravetat cardenalícia. Enfront, Francisco Camps tiba el coll, creua les mans i eleva la mirada mística al cel. Al darrere, un retaule ple de marededéus en una sala noble del Palau de la Generalitat de València. La tercera: l’exvicepresident de la Generalitat Víctor Campos crispa la mà i agafa un objecte que tapa el respatller d’una cadira situada entre ell i l’objectiu. Al seu davant, assegut a la mateixa terrassa del mateix hotel, clandestí, Álvaro Pérez, àlies el Bigot, endureix el gest amb la mateixa contundència.

La quarta: el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, el vicepresident Vicente Rambla, i el portaveu del PP a les Corts, Ricardo Costa, es corden alhora un botó de l’americana, que tanquen, amb cares idèntiques plenes d’arrogància i desafiament, al començament d’una sessió de control a les Corts Valencianes. Són quatre de les deu fotografies que el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (quina?) ha retirat de l’exposició Fragments d’un any, muntada per la Unió de Periodistes Valencians.

El Punt: Dimiteix el director del museu valencià que va censurar les fotos del «cas Gürtel»

Vicent Partal: Orwell a València (VilaWeb)

8 de març: parlamentàries a Ruanda

L'anomenada Declaració i Plataforma d'Acció de Pequín, impulsada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) el 1995 a la capital xinesa, proposava als estats d'actuar en una dotzena d'àmbits amb la idea última d'assolir el desenvolupament, la pau i la igualtat home-dona. La Unió Interparlamentària (UIP) observa anualment la presència de dones als parlaments de cent quaranta estats del món i n'elabora un rànquing. En l'última actualització, del final de gener, la primera posició sorprendrà segurament molta gent.

Al capdamunt del rànquing hi ha Ruanda, on des de les eleccions del setembre de 2008 45 dels 80 membres del parlament són dones. És l'unic país de tot el món on hi ha més parlamentàries que no parlamentaris, amb un 56,3%. Hi ha uns quants motius que ajuden a explicar el cas ruandès. D'una banda, la constitució aprovada després del terrible genocidi de tutsis i hutus moderats de 1994 va imposar per llei una quota mínima del 30% de dones al parlament, el senat i el govern. D'una altra banda, la visió i el pes de les dones en la societat ha canviat també des del genocidi, quan moltes d'elles van quedar vídues i van esdevenir de la nit al dia caps de família en una societat fins aleshores patriarcal.

Al Parlament de Catalunya, de 128 parlamentaris, 52 són dones. Això representa un 40,6% del total.