L'anomenada Declaració i Plataforma d'Acció de Pequín, impulsada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) el 1995 a la capital xinesa, proposava als estats d'actuar en una dotzena d'àmbits amb la idea última d'assolir el desenvolupament, la pau i la igualtat home-dona. La Unió Interparlamentària (UIP) observa anualment la presència de dones als parlaments de cent quaranta estats del món i n'elabora un rànquing. En l'última actualització, del final de gener, la primera posició sorprendrà segurament molta gent.
Al capdamunt del rànquing hi ha Ruanda, on des de les eleccions del setembre de 2008 45 dels 80 membres del parlament són dones. És l'unic país de tot el món on hi ha més parlamentàries que no parlamentaris, amb un 56,3%. Hi ha uns quants motius que ajuden a explicar el cas ruandès. D'una banda, la constitució aprovada després del terrible genocidi de tutsis i hutus moderats de 1994 va imposar per llei una quota mínima del 30% de dones al parlament, el senat i el govern.
D'una altra banda, la visió i el pes de les dones en la societat ha canviat també des del genocidi, quan moltes d'elles van quedar vídues i van esdevenir de la nit al dia caps de família en una societat fins aleshores patriarcal.
Al Parlament de Catalunya, de 128 parlamentaris, 52 són dones. Això representa un 40,6% del total.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada