lo carrer del riu

lo carrer del riu

01 de març, 2008

At. Madrid 4 - Barça 2

Puyal 010308 El Barça ha arribat al Calderón embalat i n'ha sortit arrossegant-se. Més lluny del Madrid, a cinc punts, i amb la imatge que a poc a poc havia aixecat, de punt en punt, per terra. L'Atlètic havia de ser el que posés al descobert les vergonyes que últimament havia dissimulat. El Kun Agüero, sí, tot solet, ha deixat tota la defensa feta una pelleringa i ha convertir el Barça en un colador (4-2). Ha estat un dolorós cop de puny per inesperat i pel ridícul. Després d'haver tingut el partit a favor, amb el 0-1 i una aclaparadora superioritat, el Barça ha engegat a rodar molt més que els tres punts que haurien deixat la Lliga tal com estava. Totes les il·lusions que havia construït en aquesta caça sobre el Madrid, s'han esvaït amb una enorme crueltat. El càstig ha estat duríssim perquè, a més, ha arribat d'un equip que últimament estava barallat amb si mateix i que, durant una bona estona, ha ajupit el cap disposat a ser decapitat. Però el Barça l'ha deixat amb vida, com tantes vegades ha fet amb altres, i ha estat ell qui ha acabat esquarterat. En la roda que Rijkaard ha convertit l'elecció dels fantàstics, Messi ha acabat a la banqueta, en una decisió més que discutible. Ronaldinho ha passat de la grada a davanter centre, una falsa posició que li permetia anar i venir amb total llibertat, però que ha deixat Etoo exageradament desplaçat a la banda dreta. Cap semblava especialment còmode, però Ronnie s'ha tret de la màniga un conill d'aquell barret de copa que tan oblidat tenia. Una xilena excepcional que ha fet tornar els millors records del 10 i que ha provocat al Calderón una reacció similar a la de fa dos anys al Bernabéu. Drets, molts matalassers s'han rendit a aquest Ronaldinho que tant es trobava a faltar. La resta, ja la sabeu. Ni tan sols el gol d'Etoo ho ha resolt. Massa tard. La cara de vergonya no l'hi treu ningú.

FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del pitjor partit

El debat a cinc va tenir 483.000 espectadors de mitjana

El debat que ahir a la nit va emetre TV3 entre els cinc candidats catalans al Congrés va tenir 483.000 espectadors de mitjana i el 18,1% de quota de pantalla, una xifra molt per sota de la cara a cara entre Zapatero-Rajoy (1,6 milions espectadors a Catalunya) i fins i tot del debat Solbes-Pizarro (615.000).

Un reportatge sobre l'abús dels SMS crea nervis a TV3

La darrera portada de la revista Canvi Setze no ha fet gens de gràcia en algunes dependències de TV3. El número de març d'aquesta publicació inclou un ampli reportatge en el qual queda al descobert com la gran majoria de televisions i ràdios –incloent-hi les públiques, entre les quals TV3, i en particular alguns programes de gran audiència com Els matins o Gol a Gol– obtenen un quantiós rendiment econòmic amb la participació dels teleespectadors a través de missatges de telefonia mòbil (SMS).

L'ús dels missatges de mòbil enviats pels televidents s'ha estès moltíssim en els darrers anys i hi recorren des de concursos de dubtosa credibilitat que emeten televisions locals i privades fins als programes de debat més seriosos de les grans cadenes públiques. És el cas de l'espai matinal de TV3, que dirigeix Josep Cuní, el qual ha fet de la participació de l'audiència amb els SMS una marca de la casa, amb l'emblemàtica frase «matins punt sí, matins punt no».

Tal com s'explica en el reportatge de Canvi Setze, signat pel periodista Oriol Montanyà, segons el darrer Informe de l'Audiovisual a Catalunya, de l'any 2006, el programa de Cuní recull prop de 5.000 missatges de mòbil. Si tenim en compte que el cost de cadascun d'aquests SMS per al teleespectador és d'1,20 euros –dels quals 0,60 van destinats a TV3–, és evident que aquí hi ha un bon negoci, ja que, només amb el programa dels matins, Televisió de Catalunya pot arribar a ingressar uns 3.000 euros per emissió tan sols amb els missatges de mòbil.

La gestió dels missatges SMS dels diversos programes de TV3 està externalitzada a una empresa de serveis interactius, Step2U, que té entre d'altres clients La Caixa, Telefónica i el Grup Zeta, a part de tots els canals de la Corporació. La tarifa estàndard que les operadores cobren per un missatge SMS és de 0,15 euros. Però en el cas dels SMS enviats a programes de televisió el cost sol ser molt més elevat i arribar a més d'un euro. Això és així perquè empreses com Step2U ofereixen als seus clients el que s'anomena "serveis sobretarifats", en què al cost de l'operadora s'hi afegeix un recàrrec que pot anar des de 0,30 a 1,20 euros. El client –en aquest cas, la cadena de televisió– és qui tria quina tarifa vol i el benefici extra que s'obté se'l reparteixen les tres parts: l'operadora, el client i l'empresa que gestiona el servei. Step2U sol pactar amb els clients que s'enduguin la meitat de l'import. Aquesta modalitat sobretarifada es denomina SMS Premium.

Tal com s'evidencia en la informació de Canvi Setze, la gran majoria d'espais de TV3, incloent-hi el dels matins, han optat per l'opció més cara per a l'usuari, la que costa 1,20 euros per missatge, dels quals 0,60 van a parar o bé a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o bé a les diverses productores privades que s'encarreguen d'alguns espais concrets. Sembla que aquest reportatge no ha fet gens de gràcia a TV3. La cadena pública no ha volgut facilitar cap dada referent al volum de negoci que obté amb aquesta modalitat d'SMS. I l'empresa Step2U ha arribat a amenaçar amb accions legals contra l'editora de Canvi Setze. De la seva banda, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) no s'hi ha volgut pronunciar argumentant que l'organisme només avalua continguts audiovisuals.

Canvi16: SMS. El gran negoci

Flandes manté la corda tensa i exigeix més poder

Yves Leterme, el probable futur primer ministre belga, ja ha sortit de l’hospital, recuperat de la pneumònia i l’hemorràgia intestinal que patia. Però a Bèlgica encara li falta molt per rebre l’alta mèdica i aquest 20 de març podria recaure en la que ha sigut la pitjor crisi política de la seva història.

El govern provisional d’emergència, la solució salomònica pactada a finals de l’any passat per flamencs i valons després de més de mig any de negociacions fallides, caduca d’aquí a tres setmanes. I no és gens clar si ara es podrà formar un govern definitiu sense haver de convocar noves eleccions ni tornar als mesos d’agònica paràlisi, com temen molts polítics, tant neerlandòfons com francòfons, en privat.

Bèlgica, però, ha començat a respirar en aquests dos mesos de govern interí, liderada pel primer ministre sortint i el gran perdedor dels comicis del 10 de juny, Guy Verhofstadt. Flamencs i valons han tancat, per fi, un primer acord de mínims per a la reforma institucional de l’Estat que preveu descentralitzar algunes competències estatals, un aperitiu que no satisfà la comunitat neerlandòfona, més rica i nombrosa que la francòfona, que s’aferra al repartiment actual de poder.

L’Octopus, el comitè de savis integrat per quatre experts del nord de l’Estat i quatre del sud, de tots els partits belgues a excepció de l’ultradretà Vlaams Belang, va pactar dilluns el traspàs d’un primer paquet de competències: implantacions d’establiments comercials, energia i preu de l’aigua, de la distribució del gas i l’electricitat, de la recollida d’escombraries i dels taxis, telecomunicacions, seguretat vial, expropiacions, fons per a equipaments i serveis col·lectius i economia social. I el govern provisional ha aconseguit també tirar endavant el pressupost per al 2008.

Però Flandes no en té prou i els polítics belgues, experts a posar pedaços, han deixat per més endavant la reforma en profunditat. Així que el més calent és a l’aigüera i el govern definitiu s’haurà de negociar aquest mes sense que s’hagin resolt les principals reivindicacions neerlandòfones: “Volem més autonomia fiscal, competències en salut pública, polítiques de família i mercat, la tutela de la costa belga, al mar del Nord, i la divisió de la circumscripció electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde [BHV]”, reclama el portaveu dels democristians flamencs (CD&V) de Leterme, Luk Vanmaercke.

Milers de persones protesten de nou per un habitatge digne a Barcelona i a 18 ciutats més

Unes 1.700 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana -4.000, segons l'organització-, s'han manifestat al centre de Barcelona darrere de lemes com "La llei no toca el mercat, la llei és paper mullat" o "Ni casa, ni vida, ni res, no arribem a fi de mes".

Es tracta d'una nova convocatòria del col·lectiu V de Vivenda, que assegura que cap partit polític dels que es presenten als comicis del 9 de març garanteixen en les seves propostes un habitatge per a tothom i que els candidats es fan els sords davant del problema de l'accés a l'habitatge mentre intenten convèncer, diuen, del fet que treballen pels ciutadans.

Un dels integrants de l'assemblea pel dret a l'habitatge V de Vivenda, Mario Martínez, s'ha lamentat per les "mesures electoralistes" i "inútils" que els candidats formulen als actes de campanya electoral i ha assenyalat la "poca voluntat política de facilitar l'accés a l'habitatge".

Manifestació multitudinària contra la MAT a Perpinyà

Milers de persones es manifesten avui a Perpinyà per exigir als Governs de França i Espanya l'abandonament del projecte de línia elèctrica d'alta tensió que ha de connectar els dos països a l'extrem oriental dels Pirineus. Segons els organitzadors, més de 13.000 manifestants han acudit a l'acte, mentre que la Prefectura ha calculat que eren uns 10.000.

"És un èxit" que els dos Governs haurien de "tenir en compte", ha assegurat el portaveu del col·lectiu "No a la THT", Laurent Delmas, des de Perpinyà, que ha recalcat que més de 20 autobusos han vingut del Principat i 20 o més de la Catalunya Nord per a aquesta manifestació, en què està prevista la lectura d'un manifest per reclamar l'abandonament del projecte.

El portaveu ha assenyalat que entre els presents hi ha el secretari general d'ERC i conseller de Governació, Joan Puigcercós, i que hi ha molts càrrecs electes dels Pirineus Orientals: legisladors, primers regidors, tinents d'alcalde, i membres del Consell General, de diversos colors polítics.

Quatre diputats-alcaldes del partit conservador en el poder a França, UMP, acompanyaven el seu coreligionari, el senador i alcalde de Perpinyà, Jean-Paul Alduy, darrere d'una pancarta que resava "Electes dels Pirineus Orientals, tots contra la THT". Fonts de la Prefectura han dit que la manifestació transcorria en un bon ambient i sense incidents. Delmas, de la seva banda, l'ha qualificat de "familiar" i ha explicat que el més jove dels presents té 10 dies i el més gran entre 80 i 85 anys.

"Enterreu el projecte" era l'eslògan dominant de la manifestació, els participants de la qual també han corejat "és la revolució". També hi havia moltes pancartes en català contra la línia d'alta tensió.