Òmnium no accepta les condicions de Montilla

Òmnium Cultural ha fet aquesta nit una inusual conferència de premsa per a reafirmar que la manifestació de dissabte serà encapçalada per una pancarta amb el lema 'Som una nació. Nosaltres decidim'. Òmnium ha rebutjat així la pretensió del president de la Generalitat perquè la manifestació fos encapçalada només per una senyera. La presidenta Muriel Casals ha dit que qui vulgui anar a la manifestació ho farà darrere la seva pancarta.

Després d'una reunió de junta extraordinària, la presidenta de l'entitat, Muirel Casals, acompanyada per la resta de la direcció, ha llegit una declaració en la qual l'entitat es mostra partidària de mantenir la seva postura inicial d'encapçalar la manifestació amb una pancarta amb el lema de la convocatòria.

D'aquesta manera ha respost als rumors segons els quals l'entitat havia cedit a les pressions del PSC i el seu entorn per a canviar aquesta proposta que, tal com ha recordat el vice-president de l'entitat convocant, Vicent Sanchis, havia estat acceptada des d'un bon principi per tots els partits i entitats que havien participat a les reunions prèvies. Els responsables d'Òmnium han recordat que el lema ja havia estat acceptat també pels representants dels socialistes a les reunions celebrades. Avui: Òmnium es planta

directe.cat: La junta d'Òmnium no cedeix i el lema pactat amb les 600 entitats presidirà la manifestació

TV3: El lema encapçalarà la manifestació (vídeo)

Lluís Llach: 'Tots sabem els motius amagats pels quals el president vol anar darrere de la senyera'

Lluís Llach-Somniem

Lluís Llach serà doble protagonista de l'anunci que Òmnium Cultural ha fet per promoure la participació a la manifestació del 10-J: l'organització ha escollit la seva cançó 'Somniem' com a banda sonora de l'espot i el cantant hi participa activament. Llach ha qualificat la polèmica de la senyera de 'petita' i ha dit que això el que demostra és que 'tothom vol ser-hi'. El cantautor ha afirmat que 'té una certa lògica que el president vulgui anar darrere la senyera', però ha afegit que tots els ciutadans d'aquest país saben els 'motius amagats pels quals vol anar darrere de la senyera'.

Tot i que des de fa uns anys el cantautor Lluís Llach està retirat de la vida pública, aquest dimarts ha participat en la gravació de l'espot que Òmnium Cultural prepara per promocionar la manifestació del 10-J.

Llach ha instat el president de la Generalitat, José Montilla, a que vagi a la manifestació però que després 'demani de seguida el grup propi dins del congrés espanyol'. Llach ha assegurat que 'si des de fa uns anys el Partit dels Socialistes –que no és el seu, ha aclarit- hagués tingut grup propi al Parlament espanyol, moltes coses d'aquestes no haguessin passat'. Lluís Llach ha afirmat que després de la sentència s'està en un moment en què 'hem de començar a pensar que volem fer com a col·lectiu, país i poble'. 'L'Espanya possible s'ha acabat, i ara ens queda la impossible', ha sentenciat, ja que malgrat creu que la militància dintre del catalanisme 'ha de ser una militància de corredor de fons', ha assegurat que 'ara és un moment molt important'.

Segons Lluís Llach aquesta manifestació servirà per l'autoestima, per saber que som molts els que semblem el mateix i que 'les fites cada dia són més possibles'. 'No ens hi va només el sentiment de nacionalisme, sinó que és un problema pràctic de coherència', ha afirmat. A més, la manifestació servirà 'per aclarir a l'Espanya de sempre el mapa de carreteres que tenen davant'.

Llach s'ha mostrat 'honorat' pel fet que emprin un tema seu, però ha afegit que també li fa 'una mica de vergonya'. El cantautor ha recordat que durant aquests 30 anys de transició 'contínuament s'ha hagut de lluitar, dia rere dia, d'una manera feixuga i cansada per coses que semblen evidents dins la panoràmica dels drets humans i dels pobles'.

'Les llibertats sempre són difícils d'assumir completament' i 'sempre són perfectibles', ha dit Llach, i ha afegit que 'tampoc ens hauria d'estranyar que sempre haguem d'estar perseguint les Ítaques' tot i que ha advertit que n'hi ha algunes que 'ja són una mica emprenyadores'.

Els catalans de Berlin i Londres també es manifestaran contra la sentència

Les comunitats de catalans residents a Londres i Berlin han decidit convocar concentracions de protesta contra la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut. Ho faran a la mateixa hora de la manifestació a Barcelona (18.00, hora catalana) a l'Alexanderplatz de Berlin i davant l'ambaixada espanyola de Londres (39, Chesham Place). Els catalans de Berlin han creat un bloc i una pàgina de Facebook per fer difusió de l'acte. També ho han fet els residents a la capital anglesa (Facebook i web del Casal català de Londres)

Vilafranca també es declara «moralment exclosa» de la Constitució

Al Penedès qui va aixecar el llistó va ser la CUP, que va proposar imitar l'Ajuntament empordanès Vilafranca del Penedès també es considera «moralment exclosa de l'àmbit de la Constitució Espanyola». Així ho va aprovar ahir el ple de l'ajuntament. L'únic partit que hi va votar en contra va ser el PP. Si al Port de la Selva el text inicial era més dur i el van rebaixar, a Vilafranca va passar el contrari.

En principi, CiU, el PSC, ERC i ICV havien consensuat un text en què es rebutjava la sentència del Tribunal Constitucional, es donava suport a les resolucions que adopti el Parlament i es feia una crida a la mobilització que promou Òmnium Cultural. Al final, però, el text va pujar un graó més en afegir la part del text aprovat al Port de la Selva en què es deixava clar que la ciutat també se sent «exclosa moralment de la Constitució». L'artífex que la moció finalment quedés així va ser la CUP, que va reclamar coherència als partits amb el que havia aprovat hores abans l'Ajuntament gironí. Després d'un estira-i-arronsa buscant el consens tots els grups s'hi van manifestar a favor, excepte el PP. Hi van votar a favor CiU, el PSC, ERC, ICV i la CUP. L'acord va ser possible després que la CUP s'avenís a retirar de la moció que no estava d'acord al suport del consistori a les resolucions del Parlament. Al final del ple, tots els regidors excepte el regidor del PP, Josep Ramon, es van fer una foto amb una pancarta a favor de la manifestació de dissabte.

Barcelona Decideix dóna el tret de sortida a la consulta advertint que 'el món ens mira'

Barcelona Decideix s'ha presentat oficialment aquest dimarts anunciant que estan 'organitzats i preparats' per fer la consulta a Barcelona. L'organització, que ja ha celebrat tres assemblees de treball, ja té a punt l'estructura per culminar el procés de la consulta sobre la independència a la capital del país. A nou mesos del 10A, Barcelona Decideix aplega 250 entitats i més de 4.000 voluntaris. Tot i admetre les dificultats que hauran d'afrontar pel volum de persones amb dret de vot Alfred Bosch ha explicat que l'experiència s'havia de portar a Barcelona 'per coherència'. Aquest dimarts s'ha fet públic que el 26 de juny van adreçar una carta per demanar una reunió amb l'alcalde Jordi Hereu per demanar-li la seva col·laboració i que reconsideri la negativa a cedir espais municipals. Barcelona Decideix avisa que l'arribada de la consulta a Barcelona 'ha aixecat expectació a nivell internacional' i anuncia que s'hi deixaran 'la pell'.

Els defensors de la vegueria de les Terres de l'Ebre es manifestaran el 10J per l'escapçada del TC a les vegueries

'Les Terres de l'Ebre som vegueria'. Sota aquest lema es manifestaran aquest dissabte 10 de juliol els partidaris de la vegueria de les Terres de l'Ebre en una resposta 'unitària' contra la sentència de l'Estatut, que reinterpreta el capítol dedicat a la divisió territorial de Catalunya en vegueries. Els defensors de la vegueria sostenen que la sentència dificultarà el desplegament de la vegueria de les Terres de l'Ebre, amb la qual cosa diversos respresentants de les entitats i institucions que donen suport a la vegueria s'han reunit aquest dilluns per tal d'articular una resposta 'conjunta, clara i contundent' que mostri el seu rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional.

Les Terres de l'Ebre difondran ara «sense complexos» la festa dels bous

Els bous de les Terres de l'Ebre ja formen part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. En la darrera sessió del Consell de Cultura Popular i Tradicional, celebrada dijous passat, es va acordar declarar aquesta festa element festiu patrimonial d'interès nacional, com havien demanat diversos ajuntaments ebrencs. Aquest reconeixement suposa que «Catalunya considera com a pròpia la festa dels bous», va interpretar ahir el director dels serveis territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, Xavier Vega, que va afegir que això permetrà «mostrar a la resta del país una festa complexa i apassionant, sense complexos».

Per molts anys, Dalai Lama

Lhamo Döndrub va néixer el 6 de juliol de 1935 al si d'una família de camperols al poble de Takster, al nord-est del Tíbet. Amb tan sols dos anys fou reconegut com l'encarnació del catorzè dalai lama i va començar una vida de meditació i pregària amb el nom de Tenzin Gyatso. A més de guia espiritual del budisme tibetà, l'ocupació xinesa del Tíbet el 1950 va convertir-lo, també, en cap del govern tibetà a l'exili, establert des de 1959 al municipi de Dharamshala, a l'estat indi d'Himachal Pradesh. Des d'aleshores, ha dedicat bona part del seu temps a viatjar per tot el món per demanar la fi de l'ocupació xinesa i l'entesa entre pobles, per la qual cosa va obtenir el premi Nobel de la pau el 1989.

Cada 6 de juliol, els tibetans celebren l'aniversari del seu líder espiritual i polític, sobretot a Dharamsala i a les comunitats d'exiliats a tot el món. A l'interior del Tíbet, malgrat la prohibició explícita de les autoritats xineses a celebrar l'aniversari (qualsevol imatge o referència al líder és prohibida al Tíbet), la població intenta recordar la data amb petits gestos simbòlics, però cada vegada és més arriscat. Les principals celebracions dels setanta-cinc anys de Tenzin Gyatso seran, doncs, a Dhramasala. Aquesta ciutat al nord de l'Índia és coneguda amb el nom de petita Lhasa perquè hi viuen molts exiliats tibetans que van fugir de la invasió xinesa fa mig segle, com el mateix Dalai Lama.

A finals de segle hi haurà un 40% menys d'aigua a Catalunya

La directora del centre de recerca del canvi climàtic del Campus Terres de l'Ebre de la URV, Manola Brunet, va ser ahir l'encarregada de pronunciar la lliçó inaugural de la Universitat d'Estiu de les Terres de l'Ebre (UETE). Brunet va posar damunt la taula xifres tan preocupants com ara que a finals del segle XXI a Catalunya i a l'Estat espanyol hi haurà un 40% menys de recursos hídrics que actualment, com a conseqüència del canvi climàtic i l'escalfament global. «Això pot ser una font important de conflictes socials i és un dels impactes més negatius que haurem d'afrontar», va afirmar Brunet, que també va remarcar que a Catalunya i a l'Estat la temperatura creix a una major intensitat que la mitjana mundial. Així, mentre globalment la temperatura puja 0,16 graus centígrads per dècada, a Catalunya aquest increment és pràcticament el triple. Brunet també va posar especial èmfasi en l'escalfament global dels oceans. «A diferència de la terra els oceans emmagatzemen la calor i contribueixen a aquest increment sostingut i constant de les temperatures. Això és una bomba de rellotgeria», va afirmar. Per combatre aquesta situació, segons Brunet cal que tothom aporte el seu granet de sorra i faça un consum energètic i hídric sostenible.

Aquella nit que Llach va omplir el Camp Nou

Vint-i-cinc anys de l'històric concert a l'estadi del Barça Avui fa vint-i-cinc anys del mític concert de Lluís Llach al Camp del Barça, l'any 1985. Continua essent el més multitudinari de la història de la cançó i una fita massa difícil d'oblidar per tots els qui la vam viure. Va ser un concert ple d'emocions, i de reivindicació. Llach es va envoltar d'una banda extraordinària i es va fer acompanyar en el tram final del concert per Marina Rossell i Maria del Mar Bonet. Amb elles va entonar el Cant de l'Enyor dedicat a la seva mare i basat en la música de la Festa d'Elx. Abans hi havia hagut moments extraordinaris, com l'ovació monumental del públic a Laura Aymerich, que no va poder contenir les llàgrimes en la cançó que Llach li va dedicar. Al camp, a més, es va fer present amb força la Crida a la Solidaritat i també l'independentisme, aleshores inicipient, amb una gran pancarta de suport als presos de Terra Lliure. Del concert queda el record d'un dels discos més venuts de Lluís Llach, amb quinze de les cançons d'aquella nit i centenars de còpies en vídeo de la retransmissió del concert que en va fer TV3. El Futbol Club Barcelona ha publicat també un reportatge especial a la seva web on inclou un vídeo amb declaracions de Laura Aymerich. El concert va començar a dos quarts d'onze de la nit amb 'Venim del nord, venim del sud', una cançó que acollia especialment els milers de persones arribats de tots els Països Catalans per a compartir aquella nit. De les Illes fins i tot es va fletar un vaixell i del País Valencià va pujar una autèntica flota d'autobusos. Llach hi va anar barrejant les cançons amb tot de declaracions, en la seva línia de sempre. Al final, potser aclaparat per l'èxit i després d'haver entonat L'Estaca el cantant es va acostar al micròfon i va cantar la primera estrofa d'Els Segadors. Automàticament el públic dempeus el va seguir i es van encendre tots els llums de l'estadi. Cent mil persones, un rècord històric, compartien amb el cantant una nit memorable en la qual, a diferència dels anys abans, els polítics ja no estaven en la primera fila.