lo carrer del riu

lo carrer del riu

19 d’octubre, 2008

Atlhetic de Bilbao 0 - Barça 1

Puyal 191008 El Barça també guanya quan no juga. Es desconeix si ho aconseguirà més vegades en el futur, però aquesta nit ho ha aconseguit. A San Mamés, un lloc que dóna esplendor a la victòria tot i que l'Athletic no sigui l'Athletic d'abans. Sense fer res de l'altre món, molt poc per al que ha demostrat aquest equip, ha apel·lat a la irrefrenable ratxa d'Etoo (nou gols en els 11 partits oficials de la temporada) per endur-se els tres punts i eludir el virus FIFA. La segona parada a la Lliga ha tornat un Barça desconegut, que no tenia res a veure amb el que es va acomiadar amb l'espectacular 6-1 a l'Atlètic. La interrupció del calendari ha tornat a afectar l'equip, com si els 18 internacionals que se'n van anar haguessin perdut les seves senyes d'identitat i, per tant, les de l'equip. Li ha costat moltíssim agafar l'aire del partit al Barça, i això no ha estat una novetat. En les últimes cinc parades havia estat incapaç de guanyar. Ja li va passar aquesta mateixa temporada després de la derrota a Sòria, quan només va poder empatar davant el Racing al Camp Nou. Aquesta maleïda dinàmica s'ha trencat a Bilbao, que desconeix què és aquest virus, i ha sumat la seva setena victòria consecutiva. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

L'Ajuntament d'Ascó no descarta aspirar al cementiri nuclear

L'alcalde d'Ascó, el convergent Rafael Vidal que treballa a la nuclear, ha dit que l'Ajuntament estudiarà la presentació del municipi a la convocatòria perquè s'hi pugui construir el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. Vidal, que treballa a la nuclear, defensa la seguretat del MTC i afirma que el consistori espera la publicació, per part del Ministeri d'Indústria, de les bases d'aquesta convocatòria.

L'alcalde, que treballa a la nuclear, concreta que si Ascó compleix els requisits, el consistori «estudiarà» participar-hi tenint en compte els «aspectes polític i social de la qüestió». «No ens importa que hi hagi dues centrals nuclears aquí; el que ens importa és que les centrals nuclears siguin segures, i amb el MTC passa igual», afirma Vidal que treballa a la nuclear, que ha argumentat que els paràmetres de seguretat «en què es mourà» el futur MTC estatal «com a mínim seran comparables al d'una central nuclear». D'aquesta manera, «si és segur i tècnicament no hi ha cap problema, com està demostrat», afegeix l'alcalde que treballa a la nuclear, el consistori asconenc «haurà d'entrar en els aspectes social i polític» de «participar o no» en la convocatòria. Així, sense tancar-se a l'emplaçament d'aquestes instal·lacions a Ascó, Vidal, que treballa a la nuclear, es desmarca de la resolució aprovada pel Parlament en la qual tots els grups polítics –CiU inclosa– rebutgen la possible instal·lació d'un MTC a qualsevol indret de Catalunya.

VilaWeb/ElPunt: L'alcalde d'Ascó no descarta la candidatura del municipi per acollir el cementiri nuclear

Alego: CRIDA AL BLOCAIRES EBRENCS I CATALANS:" NO AL CEMENTIRI NUCLEAR"

-Que li va la marxa!!! Naltros ja fa temps que ho garantim.

Exdirigents i militants de La Crida concideixen en la vigència de les reivindicacions que ja plantejava la plataforma fa 20 anys

Prop d'un centenar de d'exdirigents i antics militans de La Crida a la Solidaritat van aplegar-se ahir nit en un cèntric restaurant de Barcelona per retrobar-se i debatre al voltant del futur del país i de la societat civil catalanista.

Entre els presents, l'exlíder de la Crida i d'ERC i avui a Convergència, Àngel Colom; el director de la fundació Bofill i proper a Iniciativa, Jordi Sànchez; el President d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós o David Madí, secretari de comunicació i estratègia de CDC. A més d'ells, prop d'un centenar d'activistes anònims bona part dels quals segueixen vinculats -amb major o menor intensitat- a les diverses plataformes de la societat civil hereves de La Crida.

Precisament el debat al voltant de la situació actual de Catalunya amb el recurs del Constitucional contra l'Estatut a pocs mesos de conèixer-se i amb una negociació del nou sistema de finançament que es preveu dura, llarga i difícil, va centrar bona part dels comentaris dels assistents.

El diagnòstic generalitzat va ser que La Crida és història i no seria bo reeditar-la en les mateixes circumstàncies ni condicions tot i que les nombroses plataformes de la societat civil que treballen en pro de la construcció nacional haurien d'actuar amb una major coordinació entre elles per tal de sumar esforços i esdevenir un autèntic element de pressió sobre la classe política i dirigent.

Alguns dels exmilitants i antics dirigents van conjurar-se per donar major freqüència a aquestes trobades per tal de sumar complicitats i sinèrgies.

Un altre cop davant la justícia militar

Després d'un llarg debat, la llei espanyola de memòria històrica no va anul·lar els judicis franquistes ni va establir cap mecanisme per fer-ho als tribunals. Tanmateix, la Generalitat es proposa utilitzar-la com a palanca per obrir "escletxes legals" que permetrien arribar fins al Tribunal Suprem (TS) i aconseguir que la sala militar revisi el procés a Companys. Els juristes es miren amb escepticisme el procés. José M.Mena 15-171008 COMr L'exfiscal en cap de Barcelona, José María Mena, assegurava aquesta setmana, en una entrevista al programa La Nit, de Com Ràdio, que "no és possible que cap tribunal actual deixi sense efecte la condemna a Companys perquè aquell procés no el va fer un tribunal, sinó una banda d'assassins". Per Mena, autoritzar la revisió del cas seria legitimar uns jutges, els de 1940, que no ho mereixen.

L'exfiscal obvia, però, que en els casos de Puig Antich i de Joan Peiró dos magistrats de la sala 5a –dos jutges no militars–, van emetre vots particulars a favor de la revisió: defensaven la "justícia material" en contra de la "justícia formal". Aquests dos jutges sí que creuen que els tribunals actuals poden entrar en el fons del cas.

Pels advocats, aquests tímids moviments haurien de ser "exportats com a criteri d'interpretació de la llei de memòria històrica per permetre que serveixi de fonament jurídic" per al cas Companys.

Només així, forçant la legislació, Companys podrà tornar a ser jutjat per una sala militar, aquesta vegada amb possibilitats de ser absolt. Lluís Companys, al centre, empresonat amb consellers de la Generalitat arran dels fets del 6 d'octubre de 1934, dos anys abans de la Guerra Civil i sis abans d'un altre judici, el que el portaria a l'afusellament.

Localitzen una fossa amb 26 cadàvers després de quatre anys de recerca a Santoyo (Palència)

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) ha aconseguit, després de quatre anys, localitzar una fossa amb les restes de vint-i-sis veïns de Torquemada (Palència) que van ser afusellats durant la Guerra Civil, la nit del 8 al 9 d'octubre de 1936.

Un grup de voluntaris de l'associació ha intensificat les tasques de recerca en les últimes setmanes per a trobar la fossa en la qual reposen els vint-i-sis cadàvers, situada en un terreny de cultiu de la localitat de Santoyo, coneguda com 'la tierra de los muertos', i després d'haver realitzat cates en uns 20.000 metres quadrats. La Vanguardia: Localizan una fosa con 26 cadáveres tras cuatro años de búsqueda en Palencia

Neix la plataforma per l'abolició de la tauromàquia

La Plataforma Prou! ha nascut amb l'objectiu de recollir les 100.000 signatures necessàries per a entrar una proposició de Llei al Parlament de Catalunya i aconseguir abolir les curses de brau. Entre els promotors hi ha l'escriptor i filòsof Salvador Pàniker i la periodista Pilar Rahola. La campanya de recollida de signatures començarà la primera setmana de novembre i s'acabarà quatre mesos després. Avui, la plataforma, integrada per defensors dels drets dels animals, té una assemblea durant la qual es registraran els fedataris, és a dir, les persones que podran recollir signatures.

Una vegada recollides les 100.000 signatures mínimes requerides per a una iniciativa legislativa popular, els diputats del Parlament tindran l'obligació d'abordar la qüestió en un ple. Després dels corresponents debats, es votarà la proposta.

El crac financer posa en qüestió la independència escocesa

La setmana en què el Partit Nacionalista Escocès (SNP) celebra el seu congrés anual, que aquesta tarda tanca el primer ministre Alex Salmond, líder dels independentistes del país, Londres i Edimburg han protagonitzat un inusual foc creuat. La raó última és el referèndum sobre la independència que l’SNP té programat per al 2010, una opció que aquesta mateixa setmana era qualificada des de les pàgines del Times per l’analista polític Angus McLeod de “fantasia independentista”.

La llenya per a tant de foc és la intervenció del Tresor britànic en el rescat de dues de les institucions financeres amb més tradició a Escòcia, el Royal Bank of Scotland (RBS) i Halifax Bank of Scotland (HBOS).

¿Podria una Escòcia independent haver evitar el col·lapse dels seus dos bancs? Els crítics amb l’SNP sostenen que no, raó suficient per no considerar seriosament la qüestió mai més. Entre els crítics, esclar, hi ha el premier britànic, Gordon Brown: “Junts, més forts; separats, més febles”, va dir a les càmeres de BBC Scotland. Brown, tibant potser massa la corda, obria així les hostilitats de cara a l’elecció parcial de Glenrothes, que tindrà lloc el 6 de novembre; una elecció en què el líder laborista es juga un renovat capital polític i en la qual l’SNP vol consolidar el seu continuat ascens des que va arribar al govern, el maig de 2007. Aquest ascens ja va ser apuntat, contra tot pronòstic, amb la victòria, a l’inici de l’estiu, al feu laborista de Glasgow Est.

Salmond, però, s’hi ha tornat. No amb una entrevista sinó amb dues, també a BBC Scotland. La segona, ahir mateix, des de Perth, localitat on l’SNP està celebrant el seu congrés. I encara que sap que la quantitat que el govern britànic destina a recapitalitzar RBS i HBOS, 32.000 milions de lliures, supera en 2.000 milions el seu pressupost, no es va estar de dir que Escòcia “té prou recursos” per fer front a una eventualitat semblant.

-Ni un pas enrera, ni per agafar empenta !!!

El govern escocès demana assessorament a Catalunya per crear un canal de televisió en gaèlic

El govern escocès s'ha interessat pel funcionament de la televisió pública catalana amb la intenció de tirar endavant un projecte similar a Escòcia, per oferir un canal de televisió en gaèlic, que des de l'any 2005 és una llengua oficial juntament amb l'anglès. La ministra d'Europa, Afers Exteriors i Cultura del Govern escocès, Linda Fabiani, s'ha reunit aquesta setmana amb el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, per conèixer l'experiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i tractar altres interessos comuns, com ara un major reconeixement de les comunitats culturals sense estat dins la Unesco.