19 d’octubre, 2008
Atlhetic de Bilbao 0 - Barça 1
L'Ajuntament d'Ascó no descarta aspirar al cementiri nuclear
L'alcalde, que treballa a la nuclear, concreta que si Ascó compleix els requisits, el consistori «estudiarà» participar-hi tenint en compte els «aspectes polític i social de la qüestió». «No ens importa que hi hagi dues centrals nuclears aquí; el que ens importa és que les centrals nuclears siguin segures, i amb el MTC passa igual», afirma Vidal que treballa a la nuclear, que ha argumentat que els paràmetres de seguretat «en què es mourà» el futur MTC estatal «com a mínim seran comparables al d'una central nuclear». D'aquesta manera, «si és segur i tècnicament no hi ha cap problema, com està demostrat», afegeix l'alcalde que treballa a la nuclear, el consistori asconenc «haurà d'entrar en els aspectes social i polític» de «participar o no» en la convocatòria. Així, sense tancar-se a l'emplaçament d'aquestes instal·lacions a Ascó, Vidal, que treballa a la nuclear, es desmarca de la resolució aprovada pel Parlament en la qual tots els grups polítics –CiU inclosa– rebutgen la possible instal·lació d'un MTC a qualsevol indret de Catalunya.
Alego: CRIDA AL BLOCAIRES EBRENCS I CATALANS:" NO AL CEMENTIRI NUCLEAR"
-Que li va la marxa!!! Naltros ja fa temps que ho garantim.
Exdirigents i militants de La Crida concideixen en la vigència de les reivindicacions que ja plantejava la plataforma fa 20 anys
Entre els presents, l'exlíder de la Crida i d'ERC i avui a Convergència, Àngel Colom; el director de la fundació Bofill i proper a Iniciativa, Jordi Sànchez; el President d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós o David Madí, secretari de comunicació i estratègia de CDC. A més d'ells, prop d'un centenar d'activistes anònims bona part dels quals segueixen vinculats -amb major o menor intensitat- a les diverses plataformes de la societat civil hereves de La Crida.
Precisament el debat al voltant de la situació actual de Catalunya amb el recurs del Constitucional contra l'Estatut a pocs mesos de conèixer-se i amb una negociació del nou sistema de finançament que es preveu dura, llarga i difícil, va centrar bona part dels comentaris dels assistents.
El diagnòstic generalitzat va ser que La Crida és història i no seria bo reeditar-la en les mateixes circumstàncies ni condicions tot i que les nombroses plataformes de la societat civil que treballen en pro de la construcció nacional haurien d'actuar amb una major coordinació entre elles per tal de sumar esforços i esdevenir un autèntic element de pressió sobre la classe política i dirigent.
Alguns dels exmilitants i antics dirigents van conjurar-se per donar major freqüència a aquestes trobades per tal de sumar complicitats i sinèrgies.
Un altre cop davant la justícia militar
L'exfiscal obvia, però, que en els casos de Puig Antich i de Joan Peiró dos magistrats de la sala 5a –dos jutges no militars–, van emetre vots particulars a favor de la revisió: defensaven la "justícia material" en contra de la "justícia formal". Aquests dos jutges sí que creuen que els tribunals actuals poden entrar en el fons del cas.
Pels advocats, aquests tímids moviments haurien de ser "exportats com a criteri d'interpretació de la llei de memòria històrica per permetre que serveixi de fonament jurídic" per al cas Companys.
Només així, forçant la legislació, Companys podrà tornar a ser jutjat per una sala militar, aquesta vegada amb possibilitats de ser absolt. Lluís Companys, al centre, empresonat amb consellers de la Generalitat arran dels fets del 6 d'octubre de 1934, dos anys abans de la Guerra Civil i sis abans d'un altre judici, el que el portaria a l'afusellament.
Localitzen una fossa amb 26 cadàvers després de quatre anys de recerca a Santoyo (Palència)
Un grup de voluntaris de l'associació ha intensificat les tasques de recerca en les últimes setmanes per a trobar la fossa en la qual reposen els vint-i-sis cadàvers, situada en un terreny de cultiu de la localitat de Santoyo, coneguda com 'la tierra de los muertos', i després d'haver realitzat cates en uns 20.000 metres quadrats. La Vanguardia: Localizan una fosa con 26 cadáveres tras cuatro años de búsqueda en Palencia
Neix la plataforma per l'abolició de la tauromàquia
Una vegada recollides les 100.000 signatures mínimes requerides per a una iniciativa legislativa popular, els diputats del Parlament tindran l'obligació d'abordar la qüestió en un ple. Després dels corresponents debats, es votarà la proposta.
El crac financer posa en qüestió la independència escocesa
La llenya per a tant de foc és la intervenció del Tresor britànic en el rescat de dues de les institucions financeres amb més tradició a Escòcia, el Royal Bank of Scotland (RBS) i Halifax Bank of Scotland (HBOS).
¿Podria una Escòcia independent haver evitar el col·lapse dels seus dos bancs? Els crítics amb l’SNP sostenen que no, raó suficient per no considerar seriosament la qüestió mai més. Entre els crítics, esclar, hi ha el premier britànic, Gordon Brown: “Junts, més forts; separats, més febles”, va dir a les càmeres de BBC Scotland. Brown, tibant potser massa la corda, obria així les hostilitats de cara a l’elecció parcial de Glenrothes, que tindrà lloc el 6 de novembre; una elecció en què el líder laborista es juga un renovat capital polític i en la qual l’SNP vol consolidar el seu continuat ascens des que va arribar al govern, el maig de 2007. Aquest ascens ja va ser apuntat, contra tot pronòstic, amb la victòria, a l’inici de l’estiu, al feu laborista de Glasgow Est.
Salmond, però, s’hi ha tornat. No amb una entrevista sinó amb dues, també a BBC Scotland. La segona, ahir mateix, des de Perth, localitat on l’SNP està celebrant el seu congrés. I encara que sap que la quantitat que el govern britànic destina a recapitalitzar RBS i HBOS, 32.000 milions de lliures, supera en 2.000 milions el seu pressupost, no es va estar de dir que Escòcia “té prou recursos” per fer front a una eventualitat semblant.
-Ni un pas enrera, ni per agafar empenta !!!