Després d'un llarg debat, la llei espanyola de memòria històrica no va anul·lar els judicis franquistes ni va establir cap mecanisme per fer-ho als tribunals. Tanmateix, la Generalitat es proposa utilitzar-la com a palanca per obrir "escletxes legals" que permetrien arribar fins al Tribunal Suprem (TS) i aconseguir que la sala militar revisi el procés a Companys. Els juristes es miren amb escepticisme el procés.
José M.Mena 15-171008 COMr
L'exfiscal obvia, però, que en els casos de Puig Antich i de Joan Peiró dos magistrats de la sala 5a –dos jutges no militars–, van emetre vots particulars a favor de la revisió: defensaven la "justícia material" en contra de la "justícia formal". Aquests dos jutges sí que creuen que els tribunals actuals poden entrar en el fons del cas.
Pels advocats, aquests tímids moviments haurien de ser "exportats com a criteri d'interpretació de la llei de memòria històrica per permetre que serveixi de fonament jurídic" per al cas Companys.
Només així, forçant la legislació, Companys podrà tornar a ser jutjat per una sala militar, aquesta vegada amb possibilitats de ser absolt.
Lluís Companys, al centre, empresonat amb consellers de la Generalitat arran dels fets del 6 d'octubre de 1934, dos anys abans de la Guerra Civil i sis abans d'un altre judici, el que el portaria a l'afusellament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada