Puigcercós creu que la catalanofòbia seguirà fins que Catalunya sigui independent

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha afirmat que la catalanofòbia no s'acabarà fins que Catalunya sigui independent i ha demanat als catalans que no es deixin 'intimidar' per aquestes actituds. Segons Puigcercós, pel PP i per alguns sectors del PSOE, anar contra Catalunya 'dóna resultats' i ha reclamat 'fermesa' sense caure en la provocació. Quant a les xifres anunciades aquest dijous pel conseller Castells, pel president d'ERC demostren l'actitud 'conservadora' de la seva formació a l'hora de fer els càlculs pel nou finançament. El republicà ha afirmat que ha enviat un article al diari El Mundo com a contribució en la lluita contra la catalanofòbia.

El president d'ERC, que ha fet aquestes declaracions després d'una reunió de la permanent nacional d'ERC a Sitges (Garraf), ha dit que la novetat en la catalanofòbia d'aquests darrers dies és que els que la denuncien a Madrid són els que la proposaven, com Ibarra, Chavez o Bono. 'M'agradaria pensar que algun dia s'acabarà, però això només passarà quan Catalunya sigui independent i hi mantinguem una relació d'ambaixadors', ha assegurat. Catalanofòbia: Una passa que rebrota (Avui)

Salvador Cot: Els espanyols davant el seu mirall (Avui)

Visions crítiques de l'acord de finançament (3): Paluzie: 'Aquest model de finançament encara és menys transparent'

La degana de la Facultat d'Economia de la UB, Elisenda Paluzie, explica que el model de finançament aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera és 'encara menys transparent que no l'actual: 'és igual que el que va proposar Solbes el mes de desembre de l'any passat'. Per Paluzie, que subratlla que el document aprovat per l'estat espanyol no concreta ni xifres ni criteris de càlcul, s'ha fet 'un mal acord multilateral'.

Antoni Castells es pregunta si 'entre Catalunya i Espanya poden seguir així les coses'

Antoni Castells 170709 RAC1

Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances, s'ha mostrat preocupat per la situació del 'cordó umbilical entre Catalunya i Espanya' i es pregunta si 'entre Catalunya i Espanya poden seguir així les coses' creu que 'no podem ignorar les lliçons' que es desprenen de les negociacions i les declaracions contra els catalans. Quant a una possible retallada de l'Estatut al Tribunal Constitucional espanyol (TC) creu que seria 'un fet molt seriós i d'unes conseqüències molt greus' que portaria a demanar a l'Estat espanyol 'què hem de fer?'. Aquesta posició contrasta amb la de Miquel Iceta demanant 'seny' si el TC retalla l'Estatut.

Castells ha fet aquestes declaracions en una entrevista a El món a RAC1 on ha criticat que 'veure qui la diu més grossa contra Catalunya' sigui un 'argument que ajuda a aconseguir vots'. Castells ha explicat que 'tots aquells que estan jugant tan frívolament, tan irresponsablement, a crear aquest clima anticatalà, haurien de mirar-s'ho, haurien de pensar-hi, perquè després no els ha d'estranyar que a Catalunya hi hagi desafecció' i ha afegit que 'si l'esport principal d'alguns partits polítics espanyols és veure qui la diu més grossa contra Catalunya, què volen que pensem els catalans?'

VilaWeb: El govern català diu que rebrà 4.028 milions addicionals el 2012 segons els seus càlculs

El TC només deixarà la closca de l’Estatut

“La sentencia dejará entero el caparazón del Estatut, pero el interior quedará hueco de contenido a través de la reinterpretación”. És la frase que fonts polítiques coneixedores de l’evolució dels treballs del Tribunal Constitucional fa servir per definir com quedarà el marc català quan l’alt tribunal hagi resolt sobre els recursos en contra que hi van presentar el PP, el Defensor del Poble i cinc autonomies. Tant des del PSOE com des del PP coincideixen que el continent –els grans pilars del text– semblarà que quedin incòlumes, però que perdrà contingut amb una sentència interpretativa i algun article retallat. De fet, en cercles polítics s’admet que es busca una sentència que tant PP com PSOE puguin vendre com un aval a les seves posicions i la metàfora de la nou serveix perfectament.

Antich defensa Catalunya i qualifica d'injustes les crítiques pel finançament

El president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, ha assegurat que els atacs mediàtics contra Catalunya no són bons. Antich diu que les acusacions fetes per la premsa madrilenya 'no són justes'. El president ha recordat les paraules de José Luís Rodríguez Zapatero, dient que 'va deixar clar que les comunitats autònomes que havien creat més riquesa, s'havien de seguir desenvolupant' però que 'el sistema no ho permetia'. Segons Antich 'la situació era clara i els números objectius'. El president ha afegit que no es tracta de crear comunitats 'més riques o més pobres' si no de que les institucions 'puguin donar resposta als ciutadans'.

Duran reconeix que CiU té dificultats per explicar el seu no al finançament

El president del comitè de govern d'Unió i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, destaca les "dificultats" que té la federació nacionalista per fer arribar a la ciutadania catalana les seves raons per oposar-se a l'acord de finançament, que el govern de la Generalitat està presentant a l'opinió pública de forma "magistral".

Duran considera que la ciutadania està molt farta del debat sobre el finançament perquè fa més d'un any que dura. El cansament, doncs, fa que molta gent celebri que s'ha arribat a un acord “sense entrar en detalls del seu contingut". A més, el dirigent de CiU constata que la presentació del tancament de la negociació s'ha presentat de forma “magistral” per part del tripartit i sobretot del PSC, i ha tingut una cobertura mediàtica “excepcional".

Terres de l'Ebre: Reserva mundial de la biosfera?

D'entrada la proposta per declarar les Terres de l'Ebre com a reserva mundial de la biosfera no ha provocat grans reticències entre els agents socioeconòmics del territori, uns agents que sovint es queixen de les restriccions que representa per a l'Ebre català tindre dos parcs naturals i altres figures de protecció ambiental. Ara bé, en la jornada informativa d'ahir a la Cambra de Comerç es va poder copsar algun recel i sobretot molts dubtes. «Els empresaris no s'acaben de creure que ser reserva de la biosfera siga compatible amb la implantació d'indústries a la zona», explicava Jaume Sabaté, secretari de la Cambra de Comerç, i Agustí Castells, de la Federació de Cooperatives de Catalunya, manifestava obertament la seua «temor» a la paraula reserva.

La Mostra de l'Auberge de Benissanet

A Benissanet, el 90% de les terres de cultiu es dediquen a conrear fruita, especialment auberges, que és com anomenen els préssecs en aquest poble de la Ribera d'Ebre.

Diumenge, en una jornada festiva, els pagesos mostraran el resultat d'aquesta dedicació, amb una exposició de més de cinquanta varietats de préssecs i nectarines cultivades a la zona. «La crisi ha arribat a tot arreu: la campanya ha estat normal, però els preus són dolents», explica Joaquim Ripoll, regidor d'Agricultura, que afegeix: «Entre un 80 i un 90% de la nostra producció de préssecs es destina a l'estranger. A Catalunya també tenim els nostres punts de venda.»

La Mostra de l'Auberge té dues vessants diferenciades. Per una banda s'ofereixen dues xerrades tècniques adreçades als productors i per una altra es programa tot d'actes festius. En aquest apartat cal destacar els concursos de postres (que es convidarà a degustar) i de centres de taula fets amb auberges, les exposicions i les activitats infantils i d'animació, que s'han concentrat a la tarda.

Els castells, candidats a ser declarats per la Unesco patrimoni cultural i immaterial de la humanitat

Toc de castells

El Consell General del Patrimoni Històric ha decidit incloure els castells a la llista de candidats a ser declarats per la UNESCO patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. La candidatura dels castells ha rebut el suport del Parlament de Catalunya, amb una declaració on reconeix que els castells, que van començar a agafar protagonisme el segle XVIII, s'han convertit en una de les expressions més rellevants de la cultura popular catalana. Els castells, que van néixer a partir dels balls populars de cercavila de les moixigangues o ball de valencians, apleguen avui més de 7.000 persones repartides entre una cinquantena de colles que participen en un miler d’actuacions cada any.

Les últimes falles de l'any baixen avui de les muntanyes de l'Alta Ribagorça

Avui, en fer-se fosc, les últimes falles de l'any baixaran de la muntanya al poble de Taüll. La temporada d’enguany, va obrir-la Durro, el 13 de juny. És una festa cultural del foc, tradicional de l'Alta Ribagorça, per a donar la benvinguda a l'estiu, foragitar els mals esperits i demanar bones collites. Seguint la tradició, una bona part del poble porta falles enceses, menys a Durro on la baixada amb falles es reserva a la població masculina. En realitat, la festa comença uns quants dies abans de la baixada, quan els fallaires pugen a muntanya a triar els arbres que talaran, unten de resina troncs d'uns dos metres i planten el far (un pi molt alt) en un lloc elevat perquè sigui visible des del poble, i la nit de la festa encenen el far amb què s'encendran també les falles.