La vaga convocada per demà a l'escola pública catalana es produeix en un moment d'acumulació de problemes que tenen un innegable rerefons polític. El Departament d'Educació mostra una escassa disposició a negociar i no vol cedir en les seves posicions, tot i coincidir que cal assolir un acord. La convocatòria és especialment oportuna tant per les dates, a les portes de la preinscripció per al curs que ve, com pel context de crisi laboral i econòmica en què es produeix. A més, a diferència de la del novembre, la vaga de demà té el suport dels cinc sindicats, que rebutgen frontalment que mestres i professors puguin ampliar de manera voluntària i retribuïda la jornada laboral. Una mesura que veuen com una manera subreptícia de retallar llocs de treball just quan fan més falta. Ha estat precisament l'anunci d'aquesta mesura -que, segons eMaragall, ha de donar més estabilitat i cohesió als equips docents- la que ha revifat l'enfrontament. I malgrat que el conseller ha congelat la iniciativa, continua sense escoltar l'opinió dels directors dels centres i es mostra tancat en banda a tenir-les en compte. Tres vagues en poc més d'un any reforça una escola pública que per ser més competitiva necessita canvis, però no com els que proposa la LEC. eMaragall ha pecat sempre de prepotència i ha volgut tirar pel dret. El que intenta fer és externalitzar la gestió d'un servei que encara es manté amb la màxima qualitat, gràcies al voluntarisme dels mestres, malgrat els escassos mitjans que s'hi esmercen per part de l'Administració. Com ell mateix diu "Si va bé en una fàbrica, si va bé en un hospital, perquè no pot anar bé en una escola?". La resposta és sencilla: Sr. eMaragall, l'escola no atèn nens-obrers ni nens-pacients. I Sr. eMaragall, ja sabem que el paper ho aguanta tot, però els experiments, amb gasosa, si us plau. Sorprèn que la FAPAC s'estigui distanciant de les reivindicacions dels mestres que són els que acaben donant atenció directa als alumnes. Tant els convocants de la vaga com l'administració sostenen que el seu objectiu és millorar la qualitat de l'ensenyament públic i reduir el fracàs escolar. Aquest objectiu no s'assolirà ni amb precipitacions ni amb mesures imposades des de dalt. Seria una llàstima que totes les bones intencions es veiessin esguerrades per un càlcul equivocat en el moment en què més necessitem una escola pública integradora que compensi la descohesió social, encara més accentuada en un context de recessió econòmica tan forta com l'actual.
18 de març, 2009
Batalla campal a Barna !!!
Un miler de joves s'ha concentrat a la plaça Universitat a les vuit del vespre per fer una protesta de resposta als enfrontaments d'aquest matí. Els manifestants s'han adreçat cap a la Rambla pel carrer Pelai, però allà han trobat una barrera dels Mossos que no els ha deixat continuar. Hi ha hagut una petita càrrega i la protesta s'ha desviat pel carrer Fontanella cap a la Via Laietana, per la qual s'han dirigit cap a la plaça Sant Jaume. Allà han trobat un altre cordó de Mossos que els impedia accedir a la plaça per protestar davant de la Generalitat i ha estat aleshores que s'han produït diverses càrregues dures.
VilaWeb: Durs enfrontaments entre policies i grups d'estudiants al centre de Barcelona
Montilla no negociarà el finançament "indefinidament" i es planteja la possibilitat que no hi hagi acord
El nou finançament català i la crisi econòmica han centrat el debat a la sessió de control del Parlament, en què Montilla ha plantejat per primera vegada la possibilitat que a la Generalitat se li acabi la paciència i pugui aixecar-se de la taula de negociació.
Montilla, que ha fet aquestes afirmacions després de reunir-se aquest matí amb el conseller d'Economia, Antoni Castells, partidari de no eternitzar la resolució del nou finançament, sobretot després de veure com Andalusia ha tancat el seu deute històric en el termini disposat a l'Estatut d'Autonomia d'aquest comunitat, mentre que en el cas català la data límit va expirar fa més de set mesos, encara que sí que s'ha complert el pacte sobre inversions.
Montilla ha afirmat: "Estem treballant per obtenir el millor finançament possible i amb la millor xifra possible (...) en el termini més breu possible i sobre la base també que no estarem negociant indefinidament".
"Haurem de tancar aquest capítol, espero que satisfactòriament, en algun moment i si no hi ha acord ni en la quantia ni en el model, igualment l'haurem de tancar", ha afegit.
Otegi està convençut que s'iniciarà un procés de pau "en poc temps"
El representant de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi s'ha mostrat avui convençut que el govern espanyol s'atreviria a impulsar un nou procés de pau "sense trigar gaire temps" i ha afirmat que el seu "compromís" personal i el de l'esquerra abertzale "és ferm per construir aquest procés".
"No hi vull posar terminis, però estic convençut que és possible, no sé en quin termini, tornar a construir aquesta esperança, i crec que és possible construir-la amb garanties i fins i tot dir que podem construir-la de manera pacient perquè, al final, aquest procés aconseguís un escenari final", ha afegit en una entrevista concedida a ETB.
Segons la seva opinió, ara mateix, hi haurà "més dificultats" de cara a la credibilitat de la societat basca i ha precisat que l'esquerra abertzale ha de fer "part d'autocrítica" pels dos últims processos fets en l'última dècada "que han fracassat, entre cometes, perquè hi ha moltes de les coses en les quals s'ha avançat, que estan sobre de la taula".
Arnaldo Otegi ha apuntat que hi ha "una assignatura pendent" i cal "demostrar a la societat, amb sinceritat i honestedat", que es pot buscar "una solució estable i duradora a l'escenari de confrontació que existeix en aquest país".
Tot i això, ha precisat que, si, al final, Patxi López és lehendakari, "l''apartheid' polític es mantindrà encara amb més intensitat". "Però ningú traurà del carril polític l'esquerra abertzale. Aportaré la meva presència, la meva anàlisi, les meves virtuts i els meus defectes perquè l'esquerra abertzale faci aquest camí", ha dit.
Ibarretxe reivindica per al PNB la presidència del nou Parlament basc
El lehendakari Juan José Ibarretxe ha reivindicat per al PNB la presidència del nou Parlament basc perquè, des de la Transició, "sempre s'ha respectat democràticament que la força política amb més escons al Parlament l'ha de poder presidir". Ibarretxe ha recordat que el PNB sempre ha ocupat aquest càrrec com a primera força política de la cambra: "Fins i tot quan el Partit Socialista d'Euskadi va tenir més escons, encara que menys vots que el PNB, l'any 1986, la presidència del Parlament la va tenir Jesús Eguiguren, com a partit amb més escons". Els socialistes bascos, però, ja li han contestat que el president del Parlament basc serà del PSE o del PP.
Ibarretxe ha assegurat que no és lògic que el socialista Patxi López vulgui sortir elegit només amb el PP però alhora també busqui altres suports parlamentaris. "Si creuen que han de fer un govern fort, el que han de fer és, òbviament, tenir abans els suports; no es pot pretendre aconseguir la investidura amb el PP i, l'endemà, que tots et vulguin a la cambra".
El lehendakari en funcions d'Euskadi també ha lamentat que ni José Luis Rodríguez Zapatero ni Patxi López li hagin trucat per felicitar-lo com a guanyador de les eleccions."El PP, com a mínim, em va trucar per dir-me: «Lehendakari, et traurem del mig, però felicitats pels resultats obtinguts»".
Discriminats per parlar en català en un curs pagat per la Generalitat
El passat dilluns a la tarda s'iniciava a Tarragona aquest curs. En iniciar-se la classe, els alumnes s'havien de presentar davant els seus companys i va ser llavors quan l'Àngel Querol va començar a fer-ho en català. Segons assenyala Querol, la professora del curs, d'origen sud-americà, va demanar-li que "pel bé de la classe" canviés de llengua, però ell va negar-s'hi i no va acabar la seva presentació. Més tard va incorporar-se al curs l'altra noia reusenca, estudiant de la Universitat Rovira i Virgili, Txell Rosselló. Ella també va presentar-se en català però ningú li va dir res.
Una vegada començada la classe, la professora els va demanar si podien expressar les seves aportacions en castellà i ells s'hi van negar argumentant que s'expressaven millor en la seva llengua.
Els dos reusencs lamenten l'actitud de la professora i asseguren que ella va propiciar que la resta d'alumnes no respectessin la seva opció de parlar en llengua catalana. A partir d'aquell moment, tant Querol com Rosselló expliquen que es van sentir "ofesos i incompresos", en veure que els altres companys de classe i que la mateixa professora els rebutjaven i els "agredien verbalment".
Segons Querol, en cap moment van demanar que el curs s'impartís en català sinó que el que denuncien és el fet de no poder-se expressar en la seva llengua, tractant-se d'un curs subvencionat per la Generalitat. Els dos alumnes estan mirant on poden adreçar-se per denunciar el cas.