lo carrer del riu

lo carrer del riu

18 de març, 2009

Una vaga inevitable i oportuna

l'oracle 180309 CATr

La vaga convocada per demà a l'escola pública catalana es produeix en un moment d'acumulació de problemes que tenen un innegable rerefons polític. El Departament d'Educació mostra una escassa disposició a negociar i no vol cedir en les seves posicions, tot i coincidir que cal assolir un acord. La convocatòria és especialment oportuna tant per les dates, a les portes de la preinscripció per al curs que ve, com pel context de crisi laboral i econòmica en què es produeix. A més, a diferència de la del novembre, la vaga de demà té el suport dels cinc sindicats, que rebutgen frontalment que mestres i professors puguin ampliar de manera voluntària i retribuïda la jornada laboral. Una mesura que veuen com una manera subreptícia de retallar llocs de treball just quan fan més falta. Ha estat precisament l'anunci d'aquesta mesura -que, segons eMaragall, ha de donar més estabilitat i cohesió als equips docents- la que ha revifat l'enfrontament. I malgrat que el conseller ha congelat la iniciativa, continua sense escoltar l'opinió dels directors dels centres i es mostra tancat en banda a tenir-les en compte. Tres vagues en poc més d'un any reforça una escola pública que per ser més competitiva necessita canvis, però no com els que proposa la LEC. eMaragall ha pecat sempre de prepotència i ha volgut tirar pel dret. El que intenta fer és externalitzar la gestió d'un servei que encara es manté amb la màxima qualitat, gràcies al voluntarisme dels mestres, malgrat els escassos mitjans que s'hi esmercen per part de l'Administració. Com ell mateix diu "Si va bé en una fàbrica, si va bé en un hospital, perquè no pot anar bé en una escola?". La resposta és sencilla: Sr. eMaragall, l'escola no atèn nens-obrers ni nens-pacients. I Sr. eMaragall, ja sabem que el paper ho aguanta tot, però els experiments, amb gasosa, si us plau. Sorprèn que la FAPAC s'estigui distanciant de les reivindicacions dels mestres que són els que acaben donant atenció directa als alumnes. Tant els convocants de la vaga com l'administració sostenen que el seu objectiu és millorar la qualitat de l'ensenyament públic i reduir el fracàs escolar. Aquest objectiu no s'assolirà ni amb precipitacions ni amb mesures imposades des de dalt. Seria una llàstima que totes les bones intencions es veiessin esguerrades per un càlcul equivocat en el moment en què més necessitem una escola pública integradora que compensi la descohesió social, encara més accentuada en un context de recessió econòmica tan forta com l'actual.

Avui: Editorial: Una vaga evitable i inoportuna

Cap comentari: