lo carrer del riu

lo carrer del riu

11 d’abril, 2008

Oriol Junqueras: Guillem Agulló, 'in memoriam'

L'11 d'abril de 1963, Joan XXIII publica l'encíclica Pacem in terris, en què adreça "a tots els homes de bona voluntat" una crida a la pau, basada "en la veritat, la justícia, l'amor solidari i la llibertat". El règim nacionalcatòlic espanyol, però, la titlla de "subversiva".

Uns anys després, l'antic règim encara cueja. En plena Transició, el terror blanc (encapçalat per l'Alianza Apostólica Anticomunista) ataca els moviments democratitzadors. Així, per exemple, entre el 1975 i el 1980, grups espanyolistes actuen a Euskadi amb un balanç de 500 atemptats, 38 morts i 128 ferits.

Als Països Catalans el terror també hi és present. El 6 d'octubre del 1977 mor assassinat el jove alacantí Miquel Grau mentre penja cartells que convoquen a la Diada del País Valencià. De fet, el blaverisme neix vinculat a l'extrema dreta per combatre la recuperació nacional del País Valencià i la idea de Països Catalans. I els seus procediments són els mateixos que a Euskadi: bomba a l'estadi del Llevant abans de la Trobada dels Pobles del 1976, bomba a la casa de Sanchis Guarner i dues bombes a la casa de Joan Fuster (1978 i 1981).

La matinada de l'11 d'abril del 1993, a Montanejos (Alt Millars), Guillem Agulló és assassinat per joves d'extrema dreta. I, significativament, tots els partits polítics condemnen l'atac menys el PP i Unió Valenciana. Obrint Pas-No tingues por

Des d'aleshores, poques coses han canviat. El record i l'esperança continuen sent les nostres millors armes. I, en aquest sentit, diversos grups de música han reivindicat la memòria de Guillem amb cançons com No tingues por, d'Obrint Pas; Company Guillem, d'Opció k-95; 11 d'abril, de Greska, i Soldats catalans, d'Orgull Roig.

No estem sols, no tinguem por. Sempre anirem obrint pas!

VilaWeb/ElPunt: La blocosfera es mobilitza en record de Guillem Agulló

La guerra de l'aigua: Front unitari d'abast nacional contra els transvasaments

Una nova plataforma en defensa del Segre podria ser apadrinada a Tortosa durant l'assemblea general del 19 d'abril Refer la xarxa ciutadana i de grups ecologistes que, durant la mobilització contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN), va permetre organitzar manifestacions multitudinàries a Barcelona, Madrid o Brussel·les. Amb aquest objectiu, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) es reunirà avui a Lleida amb altres organitzacions com ara Ipcena, el GEPEC o Ecologistes en Acció, però també amb col·lectius ciutadans de les conques del Segre i del Ter. De fet, el projecte del transvasament del Segre a l'àrea metropolitana de Barcelona continua generant oposició cada dia. Per això el principal repte del moviment social i ecologista és posar al punt la maquinària diplomàtica i poder contrarestar la «pressió mediàtica sobre la sequera» i la «histèria hidràulica» de Barcelona.

Una delegació de la PDE, formada per cinc persones, té previst participar aquest vespre, a Lleida, en la cimera de grups ecologistes i moviments ciutadans d'arreu del país que hauria de servir per refer la xarxa catalana contra els transvasaments. La trobada és convocada per la Xarxa Nova Cultura de l'Aigua, la PDE, la Plataforma d'Oposició als Transvasaments (POT) de les comarques de Girona i Ipcena, el grup ecologista que va denunciar que Medi Ambient pretén captar l'aigua del transvasament del Segre en una zona protegida. De fet, la trobada es farà al local que Ipcena té a Lleida, tot i que inicialment la cimera estava prevista a Torredembarra. Però aquesta no és l'única reunió a la qual assistirà la PDE a la capital del Segrià, ja que els antitransvasament també tenen una cita amb el sindicat Unió de Pagesos (UP) i amb els signants del Manifest de Vallbona de les Monges, que volen incorporar el canal Segarra-Garrigues a la nova cultura de l'aigua i evitar que els seus cabals puguen ser utilitzats per a conreus intensius, la indústria o per solucionar la falta d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Ahir el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ja va viatjar a Lleida per pronunciar una conferència sobre l'exemple de l'Ebre en l'oposició als transvasaments, organitzada per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a les comarques de Ponent. Tomàs va dir que la PDE pot sumar més esforços ciutadans i ecologistes per aturar la «segona onada transvasista» que la Generalitat està preparant mentre aprofita l'alarma per la sequera. «Estem refent les aliances socials i ecologistes que l'any 2000 ens van ajudar tant en la mobilització contra el PHN», va recordar Tomàs. De fet, el portaveu de la PDE va precisar que molts d'aquests contactes ja s'han fet a través d'internet i que ja han començat a coordinar-se en xarxa. «A la reunió es parlarà de com s'ha de vertebrar la nova plataforma en defensa del Segre, i també vindran alguns estudiants ebrencs que estan estudiant a la Universitat de Lleida i que tenen previst organitzar-se d'alguna manera», va dir Tomàs.

VilaWeb/ElPunt: La PDE reactiva la xarxa catalana contra els transvasaments en una cimera a Lleida

La guerra de l'aigua: El president de la Diputació de Lleida contradiu Zaragoza dient que el transvasament no començarà la setmana que ve

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert (ERC), s'ha mostrat aquest divendres convençut que la setmana que ve no començaran les obres del transvasament del Segre al Llobregat tal com va apuntar dijous el secretari d'organització del PSC, José Zaragoza.

Gilabert considera il·lògic que s'iniciïn els treballs sense les autoritzacions del govern de l'Estat espanyol i ha recordat que es fa necessari un decret llei que ha d'estar validat per les Corts, "i tal com està actualment la situació política al Congrés de Diputats es fa bastant difícil l'aprovació". A més, ha insistit en les paraules de Zapatero i els ministres en funcions quan assenyalen que el transvasament no és viable.

Segons Gilabert, les paraules del president del govern, José Montilla, no es contradiuen en aquest sentit amb el que s'apunta des del govern espanyol, ja que està dient que la del Segre "és l'última opció de les opcions possibles". En aquest sentit, el president de la Diputació de Lleida ha recordat que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va apuntar aquest dijous una altra possible mesura per pal·liar la sequera a l'àrea metropolitana de Barcelona com és l'aprofitament d'aigües de la depuradora del Llobregat, "una de les coses que nosaltres teníem en l'informe que va encarregar la Diputació".

D'altra banda, Jaume Gilabert ha assenyalat quant al projecte del transvasament del Roine que "a la gent de Lleida no ens toca opinar sobre aquest tema", perquè l'únic que se sap a la Diputació de Lleida sobre el tema és a través dels mitjans de comunicació i es desconeix el projecte en si. Per això, Gilabert ha insistit que en aquests moments el que els preocupa és l'extrema sequera que s'està vivint a les terres de Lleida i la problemàtica del transvasament del Segre, ja que des de l'ens ja han declarat que no veuen bé una captació a la capçalera del riu "per tots els efectes d'impacte que tindria a la conca del riu".

Així mateix, Gilabert ha recordat, tal com ja van indicar després de la signatura del document territorial de la Declaració del Segre: "Estem oberts a estudiar solucions alternatives que se'ns ofereixin o que nosaltres mateixos puguem oferir". Per això, ha insistit que no es tanquen al diàleg ni a la possibilitat de "ser solidaris amb Barcelona" però també que ells "siguin solidaris amb nosaltres". Comunicat del Komando Garrigues

JR Correal 110408 CATr

L'exalcalde de Tarragona "resa perquè no plogui" i així s'abordi definitivament el problema de l'aigua "en aquest puto país"

El diputat de CiU i exalcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, va dir ahir que "resava perquè no plogués". En roda de premsa sobre la sequera, va advertir que si plou "Zapatero dirà que ja està arreglat i ja estarà". "A veure si som capaços de solucionar el tema perquè dóna l'estranya sensació que en aquest puto país han de passar coses molt greus perquè els problemes se solucionin", va afegir.

Per a l'exalcalde de Tarragona, el problema de l'aigua ha acabat convertint-se en "un gran circ" i una "broma de país".