Atlético i Barça han reeditat versions d'anys passats i han ofert un partit espectacular al Vicente Calderón, que ha acabat amb victòria local 4-3, després de 90 minuts sensacionals. L'Atlético ha sabut refer-se i tornar a un duel que el Barça semblava haver sentenciat amb dos gols en la primera mitja hora. Els blanc-i-vermells han aconseguit igualar a dos i han disputat un combat excel·lent i que s'ha saldat amb victòria heroica dels blanc-i-vermells. Un triomf just i treballat i molt celebrat per una afició molt necessitada d'alegries. El Barça ha arribat al Vicente Calderón urgit per la ratxa del Reial Madrid, que amb la victòria davant l'Español n'ha sumat deu de consecutives. Els blaugranes s'han presentat a Madrid en el pitjor moment de la temporada. Vuit dels dotze punts de renda al segon s'havien esfumat abans d'afrontar el duel davant l'Atlético, contra el qual el Barça havia de demostrar que no li tremolava el pols per la conjuntura. Però no ho ha fet. Per a l'Atlético, també el matx tenia caires dramàtics. L'arribada d'Abel Resino a la banqueta, lluny, fins al moment, d'haver significat un punt d'inflexió per al grup, havia accentuat les greus carències de l'etapa del mexicà Javier Aguirre. Tot plegat ha portat a un combat aferrissat i encara, per als locals, amb el dolorós record del 6-1 encaixat en la primera volta al Camp Nou. L'emoció i la necessitat de guanyar dels dos contendents estava assegurada. Per això, el partit ha començat boig, sobrat de ganes i de revolucions. Poc després del xiulet inicial, Agüero hauria pogut inaugurar el marcador, però el seu xut ha tocat la xarxa de Valdés per fora. El Barcelona ha respost amb una altra ocasió en què l'holandès Heitinga gairebé marca en pròpia meta i poc després al defensa atlètic li ha estat anul·lat un gol legal després d'un xut dur de Maxi Rodríguez que el meta barcelonista ha rebutjat. Eren minuts espectaculars, en què l'Atlètic estava sent millor i teixint les millors intervencions des de l'arribada d'Abel a la banqueta. Els blanc-i-vermells han sortit concentrats en el partit com feia temps que no es veia i el Barça ha quedat sotmès a la seva empenta fins que ha aparegut el fuet de Thierry Henry. El francès ha aprofitat un pèssim rebuig de Pablo Ibañez per, des d'uns 35 metres, fer un autèntic golàs. Un gol que ha tranquil·litzat els de Guardiola, fins aquell instant, inferiors als locals. La diana ha estat bàlsam per al Barça, que ha començat a agafar les regnes amb el seu típic joc de toc. No obstant, l'Atlético no havia marxat del duel i seguia disfrutant d'opcions. Però en el minut 30 ha sorgit Leo Messi, el millor futbolista del món, per marcar el 0-2 després d'una magnífica jugada personal, en què s'ha escapat per velocitat dels defenses blanc-i-vermells. Un gol de geni que semblava sentenciar el matx. No ha estat així perquè Diego Forlán s'ha tret de la màniga un altre golàs de xut llunyà que ha sorprès tothom. Era l'1-2 i l'esperança de nou per als locals. L'islandès Gudjhonsen no ha sabut fer l'1-3 quan estava sol davant de Leo Franco i ha obligat el Barça a suar en el segon acte. El partit no ha defraudat en aquest període. Ha seguit vibrant, elèctric, com ho havia estat anteriorment. Era el millor Atlético de l'any 2009, sobrat de ganes, convençut de les seves possibilitats. Un Atlético que ha millorat el seu aspecte al tenir les línies més juntes i ajudar Maxi, Simao i Forlán als centrecampistes. Amb aquesta unió Abel ha poblat la zona de creació i al Barça li ha costat més jugar entre línies. Després d'un error de Samuel Etoo, que ha fallat l'1-3 sol davant de Leo Franco, ha arribat la igualada per mitjà de Kun Agüero, que ha aprofitat una badada de Rafael Márquez per treure-li l'esfèrica i creuar davant la sortida de Valdés. Era el 2-2 i el Calderón ha esclatat d'alegria. L'Atlético havia remuntat un 0-2 i intimidava el Barça, que ha patit molt en els minuts posteriors, en què Agüero ha destacat i ha exhibit el millor del seu futbol. Estava l'Atlètic jugant molt millor i es podia intuir el 3-2, que ha estat a punt de fer Forlán, però el Barça ha imposat la seva llei i immediatament després de l'error de l'uruguaià, Gudjohnsen ha conduït un gran contraatac blaugrana perquè Henry fes el 2-3, que ha estat un gerro d'aigua gelada per al Calderón, que tot i així, no s'ha rendit. No ha claudicat perquè l'Atlético no ho ha fet i ha seguit lluitant aferrissadament. Per això Forlán ha fet el 3-3, de penal comès sobre Sinama, i per això Agüero ha arrodonit per als locals una nit gloriosa fent el segon del seu compte i el quart de l'Atlético. Fins al final, els dos equips han seguit oferint un magnífic espectacle, sobretot l'Atlético que, fidel a la seva història, ha fet el millor partit davant el rival més complicat i s'ha emportat els tres punts en el millor partit en molt temps. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
01 de març, 2009
1a Cursa de Muntanya La Cameta Coixa a Miravet
Carod defensa Castells i diu que "no hi ha acord" en finançament
En un acte en homenatge a les víctimes del franquisme a Tarragona, Carod ha assegurat que "no contribueix" a arribar a una sortida dir que "ja es té" un acord quan "no és cert", tot i que ha mostrat la predisposició del Govern d'assolir-li.
Avui: Els crítics d'Esquerra volen la consulta el dissabte següent a l'acord
Diari de Tarragona: Tarragona dignifica la muerte de 665 fusilados después de la guerra
Mor a Barcelona Pepe Rubianes als 61 anys
L'actor Pepe Rubianes ha mort aquest diumenge a Barcelona a l'edat de 61 anys a causa del càncer de pulmó que patia. Rubianes va anunciar l'abril de l'any passat que li havien diagnosticat un càncer de pulmó i que suspenia les funcions i la gira del seu espectacle La sonrisa etíope per un període de sis mesos. L'enterrament de l'actor i director teatral nascut el 1947 a Villagarcía d'Arousa (Pontevedra) serà aquest dilluns a les 13,30 hores al tanatori de Sancho Dávila, on aquesta tarda s'obrirà la capella ardent. La sonrisa etíope s'estava representant amb èxit de públic a la Sala 1 del Club Capitol de Barcelona, teatre on havia representat durant anys una de les seves actuacions més vistes, Rubianes solamente, que es va estrenar el 1997 i va estar 9 anys en representació.
A més de la seva vessant més irònica i sarcàstica que el caracteritzaven, Rubianes va escriure i dirigir Lorca eran todos, que explica les atrocitats que van acabar amb l'assassinat del poeta pel franquisme. L'obra, aplaudida per la crítica, va provocar una gran polèmica quan es va obligar a cancel·lar la representació al Teatre Español de Madrid el setembre del 2006, fet que va ser interpretat com a "censura" per gran part del col·lectiu d'actors, artistes i directors. La polèmica va sorgir, en part, per la llarga polèmica que va viure Rubianes, fins i tot als tribunals, per les paraules pronunciades al gener del 2006 al programa El club de TV3, en què va parlar d'un tipus d'Espanya, "l'Espanya negra que fa molta gatzara". En referència a aquesta Espanya, que segons l'actor era "la negra, franquista i ultrareaccionària", Rubianes va dir que els espanyols "es fotin Espanya al puto cul a veure si els exploten els ous" i que "se'n vagin a la merda la puta Espanya". La polèmica es va desbordar després que la COPE denunciés les paraules de Rubianes per antena. Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola va interposar una querella al jutjat de San Feliu de Llobregat per ultratge a la nació espanyola i incitació a l'odi dels pobles. La querella va ser arxivada el maig del 2007.
Pepe Rubianes va escriure el llibre Me voy, en què narrava les seves vivències i viatges personals, que es va convertir en un dels llibres més venuts durant el Sant Jordi del 2007. VilaWeb: S'ha mort l'actor i director teatral Pepe Rubianes