Onze de setembre: No oblidem !!*!!

Sorolls del dia 11 de setembre

Click To Play

El Fossar de les Moreres

Click To Play

Al fossar de les moreres

no s'hi enterra cap traïdor;

fins perdent nostres banderes

serà l'urna de l'honor.

VilaWeb/ElPunt: La Diada dels estels

Vídeo: Els ajuntaments pengen l'estelada MANIFEST: Junts per Catalunya !

VilaWeb/ElPunt: Milers de manifestants per la independència

Vídeo: 'Necessitem un estat propi per sobreviure'

L'11 de setembre de 1714

Jordi Creus 110908 RAC1

Click To Play

Ni barretines ni dramatisme èpic ni caos bèl·lic en l'episodi final de la defensa de Barcelona l'11 de setembre del 1714. La clàssica i arxiutilitzada imatge del quadre pintat el 1903 per Antoni Estruch té ara una rèplica potser menys atractiva des del punt de vista artístic i emotiu, però, segons els seus autors, més rigorosa.

Malgrat els avenços historiogràfics que al segle XX es van donar al voltant de la Guerra de Successió, les imatges populars de referència segueixen sent les generades a remolc del moviment romàntic de la Renaixença. "Durant dècades s'ha estat molt dur amb historiadors com Víctor Balaguer, però els mateixos que l'han criticat per il·lustrar els seus llibres han seguit utilitzant la iconografia sorgida al seu voltant", remarca Xavier Hernàndez, que des de la Universitat de Barcelona lidera un projecte de recerca en didàctica del patrimoni i museografia que té com a objectiu "generar imatges entenedores i creïbles al voltant de fets i espais emblemàtics de la història de Catalunya". La feina se centra d'entrada en la Guerra de Successió i es desenvolupa gràcies a un projecte d'I+D per al període 2008-2011 del ministeri de Ciència i Innovació. També es compta amb ajuts de la Generalitat.

La primera imatge sorgida d'aquest taller d'art històric vol ser una alternativa al famós quadre d'Estruch. S'ha fet combinant tècniques de retoc fotogràfic i art digital, a partir de la documentació, avui ja molt abundosa, sobre vestimenta, armament i moviments militars al camp de batalla. Contra la visió caòtica d'un atac desesperat, desordenat i per tant heroic del quadre d'Estruch, es mostra un exèrcit uniformat i en correcta formació. El famós contraatac de Rafael Casanova pel baludard de Santa Eulàlia agafa, doncs, una nova dimensió que té poca cosa a veure amb el suïcida desgavell que ha quallat en l'imaginari popular. Casanova apareix en segona línia -per tant, és difícil que el ferissin a la cama-, com corresponia a un coronel i càrrec polític. Està protegit per dos diputats militars. Al davant hi ha la infanteria del regiment de Santa Eulàlia, perfectament uniformada de blau i groc, i els fadrins sastres de la Coronela, també uniformats i que no van amb barretina. Casanova sosté la bandera de Santa Eulàlia i darrere seu hi ha la de Sant Jordi. Com que no queda clar si Casanova, que havia sortit a cavall de la Casa de la Ciutat, en aquest moment encara el muntava, de moment la bèstia no hi és.

"A mesura que confirmem detalls, els hi introduirem", diu Hernàndez, per qui en pocs anys s'afermarà la idea que allò "no va ser una gesta desesperada i que, més enllà d'esperar un canvi de la conjuntura internacional, hi havia possibilitats reals de resistir militarment". Aquesta nova imatge, d'alta qualitat de reproducció, serà lliure d'ús si no es fa servir amb fins lucratius.

Joan Puigcercós: “La relació amb CDC ha canviat i hi pot haver entesa”

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha afirmat en una entrevista a l'Avui que "la relació de fa un temps, en què vèiem que CDC era més aviat un element a batre, ha canviat. Ara veiem que hi podem parlar i que hi pot haver una entesa". "Ara hi ha tres escenaris polítics a Catalunya -tripartit, sociovergència i pacte ERC-CiU-".

"Aquest últim, que en algun moment havia desaparegut com a factible, ara CDC se'l planteja. Hem captat que la sociovergència ja no és una prioritat per a CDC. Ho crec per les actituds, per com han millorat les relacions entre nosaltres, per com hem obert canals i estem treballant conjuntament des del municipalisme... I amb el finançament, que ja vam dir que si CiU no hi era nosaltres no hi jugaríem".

Tot i això, l'exconseller reconeix que "és un escenari difícil. No per a ERC, sinó en el si de la federació. És difícilment conciliable el discurs que està fent una part de CDC amb determinades actituds d'Unió a Madrid. Però no per a ERC perquè nosaltres podríem estar governant perfectament amb CiU i que la federació tingués a Madrid una certa geometria variable".

"Jo vull ser Catalunya. El meu somni és ser capaç de representar una majoria d'aquest país, independentment de la seva opció ideològica i els seus orígens. Si no ho aconsegueixo, no vertebrarem una majoria", ha sentenciat. Entrevista a l'AVUI: Joan Puigcercós

Isabel-Clara Simó: Sobre 'Machos'

Feliç Diada Nacional de Catalunya! I és clar que som una nació! Si a un amic meu la gent l'anomenés "el Macho", correria a consolar-lo i li diria que no plantés cara, perquè l'espanyolisme rampant el pot destrossar, ja que té uns altaveus d'una enorme potència i compta amb un exèrcit de gent (reduït, malgrat el soroll, què més voldrien), que insulta amb el verí dels envejosos; ara bé, el gran tenista, tan lloat, i amb raó, Rafa Nadal, té aquest apel·latiu, i com que no som amics, no sé com ha reaccionat. Igual li ha agradat i tot. Passa com quan a Aznar li deien "torero" (i li va pujar al cap i es pensa, com Alfonso Guerra, que encara toreja): es l'admiració davant de les vísceres, davant dels atributs masculins, davant del valor que procedeix en exclusiva, segons creuen, del líquid seminal. Va ser un torero intel·ligent, que també n'hi ha, Juan Belmonte, qui va dir que el valor consisteix a controlar la por, no a eliminar-la, perquè la por és humana. De valors n'hi ha de moltes menes; de vegades veus dones o homes valents i els admires, però mai no els confons amb les seves vísceres sinó que creus també en la potència del seu cervell. Sovint el valor és un acte d'humilitat, o un acte de solidaritat.

Per aquest motiu em faig creus del valor del professor Jesús Neira, avui en coma, que va defensar una dona agredida. Que aquesta i el seu presumpte agressor (Violeta Santander i Antonio Puerta) n'hagin tret profit i ara es passegin per les televisions per fer negoci em sembla d'un sarcasme i d'una crueltat que m'esborrona. Per sort, ningú no li dirà "el Macho" a Neira, ni tampoc "torero"; li diem un ésser humà valent i generós que està en coma perquè hi ha qui prefereix les vísceres al cervell. Té la mà Maria: REPRESSIÓ FRANQUISTA A LA DONA (VIDEOS)

L'assassinat de Gustau Múñoz, trenta anys impune

Gustau Muñoz morí,al carrer de Ferran número 34 de Barcelona, abatut per un tret de la policia quan participava en una manifestació no oficial en la primera Diada amb la Generalitat acabada de restaurar. El noi fugia d'una càrrega policíaca en la protesta que es feia en contra de 'les forces d'ocupació' i que demanava la llibertat dels presos polítics catalans empresonats.

Els familiars del jove de setze anys només aconseguiren que una comissió investigadora decidís en quinze dies que havia estat un agent de la 'policia secreta'. Aquest només fou processat per una imprudència temerària, car al·legà que actuava en defensa pròpia.

Els familiars i companys de Gustau Muñoz mai van creure la versió dels fets i consideren que els responsables foren els qui ordenaren a la policia que obrís foc contra els manifestants, és a dir, el governador civil espanyol, José María Belloch Puig, i el ministre espanyol de Governació, Rodolfo Martín Villa. CAJEi: Actes d'homenatge a Gustau Muñoz en el 30è aniversari del seu assassinat

Viquipèdia: Gustavo Adolfo Muñoz i Bustillo