lo carrer del riu

lo carrer del riu

11 de setembre, 2008

L'11 de setembre de 1714

Jordi Creus 110908 RAC1 Ni barretines ni dramatisme èpic ni caos bèl·lic en l'episodi final de la defensa de Barcelona l'11 de setembre del 1714. La clàssica i arxiutilitzada imatge del quadre pintat el 1903 per Antoni Estruch té ara una rèplica potser menys atractiva des del punt de vista artístic i emotiu, però, segons els seus autors, més rigorosa.

Malgrat els avenços historiogràfics que al segle XX es van donar al voltant de la Guerra de Successió, les imatges populars de referència segueixen sent les generades a remolc del moviment romàntic de la Renaixença. "Durant dècades s'ha estat molt dur amb historiadors com Víctor Balaguer, però els mateixos que l'han criticat per il·lustrar els seus llibres han seguit utilitzant la iconografia sorgida al seu voltant", remarca Xavier Hernàndez, que des de la Universitat de Barcelona lidera un projecte de recerca en didàctica del patrimoni i museografia que té com a objectiu "generar imatges entenedores i creïbles al voltant de fets i espais emblemàtics de la història de Catalunya". La feina se centra d'entrada en la Guerra de Successió i es desenvolupa gràcies a un projecte d'I+D per al període 2008-2011 del ministeri de Ciència i Innovació. També es compta amb ajuts de la Generalitat.

La primera imatge sorgida d'aquest taller d'art històric vol ser una alternativa al famós quadre d'Estruch. S'ha fet combinant tècniques de retoc fotogràfic i art digital, a partir de la documentació, avui ja molt abundosa, sobre vestimenta, armament i moviments militars al camp de batalla. Contra la visió caòtica d'un atac desesperat, desordenat i per tant heroic del quadre d'Estruch, es mostra un exèrcit uniformat i en correcta formació. El famós contraatac de Rafael Casanova pel baludard de Santa Eulàlia agafa, doncs, una nova dimensió que té poca cosa a veure amb el suïcida desgavell que ha quallat en l'imaginari popular. Casanova apareix en segona línia -per tant, és difícil que el ferissin a la cama-, com corresponia a un coronel i càrrec polític. Està protegit per dos diputats militars. Al davant hi ha la infanteria del regiment de Santa Eulàlia, perfectament uniformada de blau i groc, i els fadrins sastres de la Coronela, també uniformats i que no van amb barretina. Casanova sosté la bandera de Santa Eulàlia i darrere seu hi ha la de Sant Jordi. Com que no queda clar si Casanova, que havia sortit a cavall de la Casa de la Ciutat, en aquest moment encara el muntava, de moment la bèstia no hi és.

"A mesura que confirmem detalls, els hi introduirem", diu Hernàndez, per qui en pocs anys s'afermarà la idea que allò "no va ser una gesta desesperada i que, més enllà d'esperar un canvi de la conjuntura internacional, hi havia possibilitats reals de resistir militarment". Aquesta nova imatge, d'alta qualitat de reproducció, serà lliure d'ús si no es fa servir amb fins lucratius.

Cap comentari: