El concepte de petjada ecològica és un mètode que pretén analitzar la sostenibilitat de qualsevol grup humà, tot expressant en hectàrees l'impacte de la seva activitat sobre el medi; és a dir, el terreny que necessita anualment una persona per proveir-se de béns i serveis i per abocar-hi els residus.
Si sumem totes aquestes superfícies individuals podem calcular la petjada ecològica d'una determinada comunitat i del conjunt de la humanitat. De tal manera que podem avaluar el xoc de cada model econòmic sobre el nostre planeta i, per tant, el seu nivell de sostenibilitat. I, sens dubte, l'actual petjada ecològica és molt més gran que la superfície disponible.
És a dir, si haguéssim de repartir el terreny productiu de la terra en parts iguals, a cadascun dels més de sis mil milions d'habitants li correspondria 1,7 ha. Actualment, el consum mitjà per habitant és de 2,8 ha, càlcul que indica que estem consumint més recursos i generant més residus dels que el món pot produir i admetre. I, en concret, els catalans n'utilitzem entre 4 i 5.
Amb l'actual tecnologia, el nivell de vida dels rics no es pot estendre a tota la població mundial perquè desborda la capacitat de càrrega del planeta. Així, doncs, en bona part, la sostenibilitat exigeix una major equitat de les relacions comercials internacionals. Malauradament, la lliure competència no resoldrà aquests problemes, a causa -entre altres raons- de les abismals diferències de partida entre tots els agents econòmics.
Tant és així que, probablement, les úniques solucions només poden venir de la voluntat de cooperació, d'acords internacionals per protegir el patrimoni global i d'un esforç conscient per reduir les nostres necessitats materials.
Viquipèdia: Petjada ecològica