![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi162yYG8oI3xxbWC0fROKHmSrBORylaqRXSrttCA4yQ2N-0Q69vul7AnoS6rVnnw1E_naHxS-HQhL2Z28JfQsoWOCyLJm2ZO9kpJTg5GZlV1SrFt9EoaaX0I1e_Z5nb77UPDBYQtK_w/s400/071018Carod-Rovira.jpg)
El minut d’or, però, va arribar a dos quarts i cinc de dotze. Com si es tractés de la pròrroga o del llançament de penals d’un partit de futbol, 5.291.000 persones van quedar abduïdes al sofà sense deixar-se seduir pel comandament a distància. No hi hagué temptativa de zàping. Va ser l’instant en què una administrativa madrilenya, María José Álvarez, li va preguntar què representava per a ell Espanya. Curiosament, es tractava de l’última pregunta adreçada al polític republicà. La resposta de Carod va assolir una quota de pantalla rècord del 32,7%.