Seròs també farà una consulta sobre la independència de Catalunya

La consulta per la independència convocada a Arenys de Munt ha despertat l'interès en altres municipis que segueixen atentament la iniciativa. El municipi de Seròs, al Segrià, ja estudia com fer també al seu poble una consulta d'aquestes característiques. Gabriel Pena, l'alcalde, ha explicat que feia dies que ho estaven rumiant i que la resposta de l'Estat espanyol recorrent als jutjats per prohibir el referèndum 'no ens ha d'atordir, sinó esperonar més'. Pena considera que 'aquesta vegada hem tocat el taló d'Aquil·les' i que si aquest cabdell es fa més gran pot tenir conseqüències molt positives'. És per això que creu, sense convertir-ho en una qüestió de partit, els ajuntaments governats per CiU i ERC haurien de donar el seu suport perquè es puguin celebrar consultes d'aquest tipus als seus municipis.

Interior rectifica i fa ajornar una setmana la manifestació de la Falange a Arenys de Munt

La direcció general de Policia de la conselleria d'Interior ha considerat aquest dimecres necessari modificar la data de la manifestació convocada per Falange Espanyola a Arenys de Munt, que ha de passar a celebrar-se el diumenge 20 de setembre, segons han informat fonts de la policia.

Falange havia demanat manifestar-se el 13 de setembre, el mateix dia que està prevista una consulta sobre l'autodeterminació de Catalunya, de manera que Interior ha considerat "oportú" modificar la data de la manifestació i evitar així possibles problemes d'ordre públic.

La decisió arriba després que l'Ajuntament d'Arenys de Munt lliurés al secretari generat del departament, Joan Boada, un informe sobre la situació i que la direcció general de policia estudiés el cas.

Falange havia penjat a YouTube un vídeo de to amenaçador en què anunciava que el dia del referèndum seria al poble per "impedir-lo".

Un canvi de local donaria llum verda al referèndum d'Arenys

Malgrat la voluntat d'impedir la consulta, expressada obertament, el recurs contenciós administratiu presentat per l'Advocacia de l'Estat al jutjat té tan poca consistència que només servirà per obligar els organitzadors a canviar de local –haurien de renunciar a la sala municipal prevista i buscar-ne una de privada– per fer la consulta d'autodeterminació d'Arenys de Munt.

Fonts jurídiques han subratllat que, amb aquesta demanda sobre la taula –que ha estat qualificada de "nyap"–, el jutge no pot incidir en l'activitat d'una entitat social privada, com és el Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA), ja que l'únic que ha estat impugnat és l'acord del ple del 4 de juny.

Encara que el jutge accedís a les pretensions de l'advocat estatal i anul·lés·les de manera urgent l'acord municipal, l'única conseqüència pràctica seria que els organitzadors es quedarien sense la sala municipal que els ha estat cedida.

L'Estat espanyol recorre als jutjats per impedir la consulta independentista d'Arenys

Els advocats de l'Estat espanyol han presentat un recurs davant un jutjat de Barcelona en contra de la consulta per la independència de Catalunya que s'ha de celebrar el proper 13 de setembre a Arenys de Munt. L'Estat espanyol considera que el referèndum va en contra de la Llei de Bases de Règim Local, ja que un ajuntament no tindria competències per fer una consulta d'aquest tipus. Així, l'Estat espanyol intentarà aturar la consulta independentista arrenglerant-se amb les tesis de Falange i Ciutadans, les dues úniques formacions que han demanat que es prohibeixi. Si bé el PSC d'Arenys no hi dóna suport, en cap cas ha demanat que s'aturi o l'ha considerat il·legal.

Joan Puigcercós: 'Només ens queda la via de la independencia. La via federal no ha interessat a ningú a Espanya'

El president d'ERC, Joan Puigcercós, adverteix que si el Tribunal Constitucional espanyol (TC) retalla l'Estatut es veuran reforçades les posicions independentistes d'Esquerra ja que això suposaria 'la fi de la via estatutària'. En aquest cas, Puigcercós considera que 'només ens queda la via de la independència'. I afegeix que 'la via federal, defensada pel PSC i ICV, no ha interessat a ningú a Espanya'. En una entrevista al diari El Mundo, el líder republicà també explica que 'la relació amb CDC és ara molt fluida' assegurant que han posat el comptador a zero perquè 'no es podia mantenir una relació bloquejada'.

Puigcercós també aclareix que 'la manifestació preventiva' que va defensar Carod 'no era una proposta formal' i que 'es va parlar de prendre mesures preventives perquè la sentència serà inapel·lable'.

Òmnium prepara una Diada reivindicativa

Òmnium Cultural ha preparat un manifest sota el títol Som una nació. Nosaltres decidim amb motiu de la Diada, on alerta que un Estatut desvirtuat, que no respecti els acords competencials, el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya o l’equiparació del deure de conèixer les llengües oficials, seria “una estafa política”, després d’haver assegurat que es respectaria la voluntat expressada pel Parlament. L’entitat catalanista té previst posar aquest any més l’accent en la part reivindicativa de l’Onze de Setembre que en la festiva. El text es va començar a fer arribar dilluns a unes 300 organitzacions i entitats perquè s’hi adhereixin.

El document, que també serà repartit durant la Diada, sosté que “per dignitat democràtica” no es pot acceptar que hi hagi noves retallades a l’Estatut. Sosté que “no és democràticament legítim que el pacte polític dels poders legislatius català i espanyol sigui ara desvirtuat amb noves retallades o reinterpretacions a la baixa per un tribunal que ha mostrat la seva escassa independència i la seva manca d’imparcialitat”. Per Òmnium, si es produís la retallada, el “fracàs” no seria del catalanisme, sinó de l’Estat autonòmic, i seria el punt de partida del procés cap a la plena sobirania de Catalunya.

Un home és agredit per la Guàrdia Civil a l'aeroport de Palma per parlar en català

Iván Cortés i la seva companya van ser agredits el 7 d'agost per la Guàrdia Civil a l'aeroport de Palma per parlar en català. Els agents els van demanar la documentació i ells van respondre en català, davant d'això els guàrdies civils els van arrossegar dins un quartet on l'home va ser víctima d'agressions físiques. L'incident s'està tramitant per l’Oficina de Drets Lingüístics de l’Obra Cultural Balear.

En una roda de premsa per denunciar el cas celebrada avui, Tomeu Martí, coordinador de l’OCB, ha valorat els fets com a gravíssims i ha manifestat el seu suport a Iván Cortès. El coordinador ha afirmat que els fets són comprovables, ja que hi havia càmeres que ho enregistraven tot. Martí considera, a més, que són injustificables: 'res en democràcia no justifica l’agressió a un ciutadà que simplement transitava per un aeroport'.

La Plataforma pel Dret de Decidir vol obrir una nova etapa

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) elegirà nova junta dissabte, 5 de setembre. L'única candidatura que es presenta aspira a superar les divisions internes de l'organització: 'La nova junta és perfecta i pot marcar un abans i un després', ha dit a VilaWeb Jaume Lòpez, un dels membres fundadors de la PDD. Però no tothom ho veu igual i ex-responsables de la PDD critiquen el rumb de la candidatura, si bé no n'hi proposen cap d'alternativa.

La candidatura que es presenta és integrada per Josep Cruanyes de president, Carme Forcadell de vice-presidenta i Elisenda Romeu de secretària. Segons Romeu, 'la PDD continuarà essent una plataforma àmplia', i segons Cruanyes, treballarà 'per superar la confrontació viscuda fins ara dins la PDD, perquè integra els dos sectors en litigi'.

ERC i IU s’irriten perquè ZP improvisa amb el pressupost

La política del qui dia passa any empeny ha servit a José Luis Rodríguez Zapatero per anar fent la viu-viu durant uns quants períodes parlamentaris. Però a mesura que el panorama se li complica, en lloc de forjar un esquema clar d’aliances opta per esmunyir-se i emfatitzar la tàctica de la batzegada i la improvisació que tant irrita els seus hipotètics socis. És el cas dels comptes de l’Estat pel 2010, que el dia d’ahir encara no havien estat mostrats als grups amb els quals el PSOE “presumeix” que negociarà per tirar-los endavant, segons evidenciava el portaveu d’ERC, Joan Ridao.

En l’etapa de Pedro Solbes com a vicepresident econòmic, sovint citava els grups abans de l’estiu per explorar la viabilitat de l’entesa de cara a la tardor següent. També en moltes ocasions, Zapatero s’havia implicat directament en la recerca d’aliances. Amb el nou equip econòmic es van fer uns primers passos però, segons apuntava ahir Ridao, no van passar d’una reunió de cortesia amb la vicepresidenta Elena Salgado en la qual no es va entrar en cap detall sobre els futurs comptes. Això no impedeix que el PSOE, a través del seu portaveu parlamentari, José Antonio Alonso, segueixi donant per fet que a hores d’ara ja tenen lligat el nombre suficient de vots per aprovar els comptes i altres iniciatives tan complexes com l’ajut dels 420 euros. En tot cas, els propers dies obriran negociació amb tots els grups “sense prejudicis”, subratllava.

En privat, però, la direcció socialista admet que aquest serà un dels anys “més complicats”, perquè els possibles socis “es redueixen” i això farà que augmenti el nivell d’exigència. “Intentaran endurir les seves posicions”, es temen.

Alfredo Pérez Rubalcaba: "El que Espanya no pot fer és negar la decisió d'un Parlament democràtic"

Si em punxen, no em treuen sang!!! El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha manifestat que "el que Espanya no pot fer és negar la decisió del Parlament català" en relació a la sentència que ha d'emetre el Tribunal Constitucional (TC).

"Jo crec en aquest Estatut, crec que és constitucional i crec que recull un fet que a més a més és políticament rellevant. El que Espanya no pot fer és negar la decisió d'un Parlament democràtic escollit pels catalans", ha dit el ministre en declaracions a Punto Radio.

Preguntat per la definició de nació per a Catalunya, el ministre ha explicat que "en el preàmbul del text, que no té caràcter normatiu, diu una cosa que és una descripció d'un fet i és que el Parlament de Catalunya en el seu moment es va definir com a nació (...) És només el reconeixement d'un fet".

Tot i això, el ministre ha matisat que acataria la decisió del TC en cas que dictamini que aquesta definició de nació és inconstitucional.