El Grup Acte de Sobirania espera 20.000 persones a la manifestació de dissabte

El Grup Acte de Sobirania espera unes 20.000 persones –poden ser-ne entre 10.000 i 30.000, segons els seus càlculs– a la manifestació que prepara per a dissabte i que forma part d'un programa d'accions "per denunciar la fi de la via estatutària i exigir als representants dels ciutdans que facin un acte de sobirania que porti el país cap a la sobirania", segons ha explicat Enric Fontanals, portaveu de la plataforma. La protesta sortirà a les cinc de la tarda de l'Arc de Triomf i anirà fins a la cambra catalana. "El dijous 18 de juny vam portar a la consergeria una carta per a cada un dels 135 diputats. Els anunciàvem la manifestació i els demanàvem que ens rebessin al final de la marxa, quan arribem al Parlament. Si no n'hi trobem ni un, ens semblarà una falta de respecte tan gran que no m'ho sé imaginar. I estem disposats a seure allà mateix i esperar-los fins dilluns", assegura Fontanals. En la preparació de la protesta hi participen la Comissió per la Dignitat, Deumil.cat, la Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i Justícia i Sobirania i Progrés.

VilaWeb: Acte de Sobirania fa una crida a plantar-se davant el Parlament de Catalunya dissabte vinent

El Senat tracta el català i el valencià com a llengües diferents

Contracten un intèrpret per a traduir les intervencions en valencià i dos per al català Els consellers i senadors de la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat que se celebra aquest dijous disposaran de set intèrprets dels què dos s'encarregaran de la traducció de les intervencions en 'català', i un altre, segons fonts de la cambra, de les fetes en 'valencià'. També n'hi haurà dos per a l'euskera i dos més per al gallec. El Senat fa aquesta mateixa distinció al seu web, on els visitants troben l'opció de visualitzar-la català i en valencià sense que es pugui diferenciar quina és quina, a més del gallec, l'euskera i l'anglès.

Una fundació d'extrema dreta denuncia a l'Audiència Nacional els "organitzadors" de la xiulada de Mestalla

La Fundación para la Defensa de la Nación Española (Denaes) ha presentat aquest dijous una querella a l'Audiència Nacional contra les organitzacions Catalunya Acció i ESAIT, a les quals considera responsables de la xiulada al rei Joan Carles i a l'himne espanyol el 13 de maig a l'estadi de Mestalla amb motiu de la celebració de la final de la Copa del Rei entre el Barça i l'Athletic de Bilbao, segons fonts d'aquesta entitat.

Denaes, de la qual és patró d'honor l'eurodiputat Alejo Vidal-Quadras, denuncia els dirigents de Catalunya Acció i ESAIT per un suposat delicte d'ultratge a Espanya, perquè entén que van ser ells els qui van "impulsar i orquestrar" la xiulada. Avui: "La querella demostra que els espanyols ni tan sols freguen la democràcia"

Chaves anuncia una nova ronda de reunions amb les comunitats per abordar la reforma del finançament

El vicepresident tercer del govern espanyol, Manuel Chaves, ha anunciat aquest dijous que es reunirà amb les comunitats per abordar la reforma del finançament autonòmic abans que es reuneixi el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), previst per abans del 15 de juliol.

Així ho ha avançat Chaves durant la seva compareixença a la comissió general de comunitats autònomes del Senat, en què ha insistit que tancar el model no és "responsabilitat exclusiva" d'una de les parts, perquè, "si tots no fan la seva aportació, l'acord serà senzillament impossible".

Chaves ha subratllat que la crisi econòmica "afegeix un plus de dificultat" al tancament del model de finançament, però ha precisat que cal saber entendre'l com una "contribució al combat" contra la conjuntura econòmica.

El Suprem rus ordena repetir el judici per l'assassinat de la periodista Politkòvskaia

El Tribunal Suprem de Rússia ha anul·lat avui l'absolució dels tres homes acusats d'assassinar el 2006 la periodista dissident Anna Politkòvskaia i ha demanat que es repeteixi el judici celebrat el mes de febrer passat. Segons ha informat l'agència russa de notícies RIA Novosti, el tribunal ha acceptat el recurs de cassació interposat per la Fiscalia que havia recorregut la sentència per les 'irregularitats comeses durant el procés'.

El jurat, va considerar que no hi havia proves que demostressin la implicació en els fets dels tres acusats d'assassinat, dos germans txetxens, Ibraguim i Dzhabrail Majmudov, i un responsable del Ministeri de l'Interior, Serguei Jadzhikurbanov, que van ser posats en llibertat. Tot i això, Jadzhikurbanov va ser detingut després i acusat de subornar, a canvi de 350.000 dòlars, Dimitri Pavliuchenkov, principal testimoni de càrrec del cas Politkòvskaia.

Cisma al món gai

La capital gai d’Europa s’esquerda. Barcelona serà l’escenari, aquest cap de setmana, de dues manifestacions amb motiu de la celebració del Dia de l’Orgull Gai, Lèsbic, Transsexual i Bisexual. Paral·lelament als actes organitzats per la Comissió Unitària 28 de Juny –menys unitària que mai–, des de l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes (Acegal) s’ha impulsat el Pride Barcelona, que ha aconseguit el suport d’una trentena d’entitats del col·lectiu homosexual. Algunes d’aquestes entitats –com l’Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes (Ampgil) i l’Associació Gai d’Óssos i Admiradors de Catalunya (Bearcelona)– s’han adherit a les dues propostes de celebració. Però també hi ha visions enfrontades. Per a uns, la nova cita batejada com a Pride Barcelona “està buida de contingut polític” i s’emmiralla en el model “mercantilista” de Madrid, que no té a res veure amb “el model reivindicatiu” de Barcelona. Ho explica Eugeni Rodríguez, portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), que forma part de la comissió organitzadora de la manifestació de dissabte. Per Rodríguez, és com si, el Dia Internacional de les Dones, “les marques de calces o de compreses organitzessin la manifestació”.

Isabel-Clara Simó: Atrapats

No puc dir altra cosa que ho lamento. Lamento que López Tena sigui ara assessor jurídic del govern de la Generalitat de Catalunya i que Ramon Tremosa sigui europarlamentari. I ho lamento perquè els aprecio i els he seguit i sé que estaven fent una tasca formidable, realment formidable. Alfons López Tena ens ha parlat d'independència (al Cercle d'Estudis Sobiranistes, al seu llibre Catalunya sota Espanya, a les seves nombroses conferències i articles), de la seva viabilitat i de la seva legalitat. I Tremosa ens ha explicat què és el dèficit fiscal i què paguem els catalans a les arques jacobines de l'Estat, sense drets corresponents. Són dos homes clau, l'un militant de Convergència i l'altre un independent proper a Convergència. Però ara ocupen càrrecs o llocs oficials, i malgrat la seva intel·ligència, quedaran inexorablement atrapats per la màquina, aquella demolidora mola que és la burocràcia. Convergència, en absorbir-los, els ha neutralitzat. Tant se val que sigui Convergència o qualsevol altre partit. Sabem, perquè ho hem viscut i ho estem vivint, què passa quan les idees, que són abstractes per definició, s'han de concretar des del poder, i hem vist els nostres companys debatre's, amb la més absoluta bona fe, entre les xarxes de la màquina, i els hem vist perdre una i altra vegada, i pactar i pactar i pactar fins a quedar reduïts a un gest, a un símbol, a l'ombra pàl·lida d'una idea (i no ho dic en sentit platònic).

López Tena i Tremosa podien menar un projecte nacional, i ho havien de fer des de la base, des de la ciutadania. I ara els hem perdut com a tals. Tanmateix, m'alegro en compensació, que la CUP s'hagi decantat per no presentar-se a eleccions, ufff!

EUA acaba amb els rècords d’Espanya

Gràcies Casillas! Ho has fet molt bé!!*!! Sorpresa majúscula de la selecció espanyola, que portava tota la competició de la Copa Confederacions dient blat sense tenir el sac ben lligat i, al final, se’n tornarà de Sud-àfrica amb la cua entre cames en perdre contra pronòstic (0-2) davant els Estats Units, que ja es va colar a les semifinals de carambola. L’equip de Vicente del Bosque, amb tres jugadors del Barça (Puyol, Piqué i Xavi) de titulars, va semblar que jugava dos partits en un: el que l’enfrontava als nord-americans i al que somiava disputar al Brasil en una eventual final del torneig. El combinat estatal, favorit per joc i per dinàmica, va quedar-se amb un solemne pam de nas, ja que no només es va quedar a un pas de la final sinó que, a més a més, va veure com la inferior selecció dels Estats Units acabava amb el seu rècord més impressionant.