No puc dir altra cosa que ho lamento. Lamento que López Tena sigui ara assessor jurídic del govern de la Generalitat de Catalunya i que Ramon Tremosa sigui europarlamentari. I ho lamento perquè els aprecio i els he seguit i sé que estaven fent una tasca formidable, realment formidable. Alfons López Tena ens ha parlat d'independència (al Cercle d'Estudis Sobiranistes, al seu llibre Catalunya sota Espanya, a les seves nombroses conferències i articles), de la seva viabilitat i de la seva legalitat.
I Tremosa ens ha explicat què és el dèficit fiscal i què paguem els catalans a les arques jacobines de l'Estat, sense drets corresponents.
Són dos homes clau, l'un militant de Convergència i l'altre un independent proper a Convergència. Però ara ocupen càrrecs o llocs oficials, i malgrat la seva intel·ligència, quedaran inexorablement atrapats per la màquina, aquella demolidora mola que és la burocràcia. Convergència, en absorbir-los, els ha neutralitzat. Tant se val que sigui Convergència o qualsevol altre partit. Sabem, perquè ho hem viscut i ho estem vivint, què passa quan les idees, que són abstractes per definició, s'han de concretar des del poder, i hem vist els nostres companys debatre's, amb la més absoluta bona fe, entre les xarxes de la màquina, i els hem vist perdre una i altra vegada, i pactar i pactar i pactar fins a quedar reduïts a un gest, a un símbol, a l'ombra pàl·lida d'una idea (i no ho dic en sentit platònic).
López Tena i Tremosa podien menar un projecte nacional, i ho havien de fer des de la base, des de la ciutadania. I ara els hem perdut com a tals. Tanmateix, m'alegro en compensació, que la CUP s'hagi decantat per no presentar-se a eleccions, ufff!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada