uuuuuuuuufffffffff !!!!!!!!!

Barça 1 - Osasuna 0 Puyal 030208

Click To Play

Desafiant la irremissible condemna d'un empat en un altre mal partit, sota una cortina d'aigua i contra un rellotge que devorava els segons a tota velocitat, el Barça ha salvat la pell per la via heroica. La victòria sobre l'Osasuna ha tingut aires d'èpica per totes aquestes circumstàncies, però això no fa altra cosa que subratllar els dubtes que encara generen els blaugranes, que en altres temps haurien ventilat el compromís amb una implacable solvència. No ha estat així, i l'onze culé se n'ha anat a casa amb la satisfacció d'haver protagonitzat una gesta. Una cosa que no hauria de dissimular que a l'equip encara li queda molt per millorar. El protagonista d'aquests "feits" ha estat Xavi quan faltaven tres minuts per al final. Ha culminat un dels últims atacs d'un Barça cada vegada més desesperat i avergonyit per no saber aprofitar l'ensopegada del Madrid a Almería. A Xavi li ha agafat per xutar a porteria sense pensar, sense caure en la temptació de controlar la pilota. Se n'ha fiat del seu instint i d'una porteria buida, amb Ricardo descol·locat, per empalmar aquesta bola pesada i mullada. Gràcies, Xavi. Ens has salvat les naus i l'honor !!!

Aute: "Els nous cantautors són els rapers, gent amb intenció"

Aute 300108 CATr

Click To Play

Aute-Aleluya N.1

Click To Play

Aute-Pasaba por aquí

Click To Play

La setmana passada va ser a Barcelona per actuar al Palau de la Música, en el marc del festival BarnaSants. Luis Eduardo Aute té un públic fidel, que s’emociona amb el seu estil intimista. Per commemorar els seus 40 anys de carrera –el 1967 va gravar Aleluya n.1–, va fer un recital a Còrdova, terra del pintor Julio Romero de Torres i, per tant, «només en podia sortir un disc únicament amb cançons d’amor», explica el polifacètic artista.

Aute creu que la indústria discogràfica està desesperada. "En l’angoixa de la mort, desesperadament, ven productes en el suport que pugui. I, ara, el mitjà de distribució de les cançons són altres suports, els telèfons mòbils, els politons. Jo no tinc telèfon mòbil ni politons, però sembla que aquest és el camp d’acció de la indústria discogràfica pel que fa a supervivència. No actua gaire bé. Convertir una cançó en una cosa que sona en un telèfon és arribar a la màxima insensatesa", diu.

El fenomen d’autor intèrpret, afegeix, s’ha estès en tots els estils musicals. Moltes vegades dic que els nous cantautors són els rapers. Gent que fa rap, són autors d’uns textos llarguíssims, més o menys ben escrits alguns dels quals tenen una certa gràcia, intenció... Algunes cançons són absolutament dinamiteres. De la resta, tinc més empatia per uns que per altres, però no voldria donar noms".

Luis Eduardo Aute - Al alba

Es compleix el 70è aniversari de la Brigada Lincoln

La de la Brigada Lincoln és una de les aventures més atractives de les que envolten la Guerra Civil Espanyola. Un conflicte que precisament és molt ric en epopeies, heroismes i relats personals de tota mena. Aquest 2008 es compliran 70 anys de la sortida de la Península de les Brigades Internacionals, que hi havien acudit per donar suport a les forces republicanes contra el feixisme.

Acaba de morir Milton Wolff, un dels darrers comandaments vius de la Brigada Lincoln, la branca nord-americana de les Brigades Internacionals. Tenia 92 anys. La seva biografia és força representativa de molts dels seus companys d'armes. Jueu, nascut a Nova York, va ingressar en el Partit Comunista, que els anys trenta va experimentar un fort creixement en el seu país, a redós de la crisi social i econòmica que va seguir la gran depressió. Amb 21 anys va aterrar a la Península, el 1937. Hemingway parla d'ell en una de les seves cròniques de la guerra. Wolff va sortir viu de la guerra i va marxar poc abans que acabés el conflicte, com el gros dels brigadistes. Tanmateix, va continuar vinculat a un munt de campanyes de signe progressista. També en això va ser com molts altres membres de la Lincoln. Va viure la repressió anticomunista al seu país, que va ser especialment forta els anys cinquanta, va ser un activista contra el segregacionisme i en favor dels drets civils els anys seixanta i, ja gran, va solidaritzar-se amb la causa sandinista a Nicaragua, quan el Govern del seu país va armar i finançar la guerrilla somozista de la contra. Als EUA hi ha una associació d'amics de la Lincoln que és molt activa en tota mena de campanyes de solidaritat internacional. Bloc de Pere Muñoz: HA MORT MILTON WOLFF

L'Ebrebloc constata que en un any han irromput a la xarxa 186 blocs ebrencs

Ara hi ha 287 blocs en funcionament a la xarxa L'Ebrebloc 2008, la 2a edició de la trobada de blocaires ebrencs, va tancar ahir les portes amb la notícia de la consolidació de l'ebresfera, com es pot veure en l'augment del 184,16% de blocs fets a les Terres de l'Ebre. La presidenta de l'associació Blocaires Ebrencs, Carme Pla, va afirmar que la trobada va ser un èxit, amb una assistència superior a la de la primera edició. Segons Pla, l'objectiu ara és acabar de consolidar l'Ebrebloc i realitzar diverses activitats a altres llocs de l'Ebre.

Una de les darreres activitats que es van fer va ser la taula rodona sobre els blocs dels polítics, en què van participar Jaume Forcadell (ICV), Pere Muñoz (ERC), Francesc Sancho (CiU) i Joan Sabaté (PSC), tots ells blocaires. En el col·loqui es va parlar, entre altres temes, sobre el fet de permetre comentaris anònims als blocs ja que hi ha persones que s'aprofiten de l'anonimat per insultar. Sabaté va afirmar que ell no permet anònims al seu bloc, mentre que Sancho i Forcadell es van mostrar a favor. De fet, Jaume Forcadell va dir que prefereix permetre anònims perquè també hi ha qui fa bones aportacions amb un anònim.

El diputat de CiU al Parlament i alcalde de l'Ampolla, Francesc Sancho, va reconèixer ahir a la taula rodona de l'Ebrebloc que el seu primer contacte amb els blocs va ser amb la web de La Gallina. Es tractava d'un lloc web sorgit en plena polèmica pel pla hidrològic nacional en què es defensava de manera oberta el transvasament de l'Ebre cap a Castelló. A més a més, a La Gallina també hi havia continguts contraris a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i els socialistes. En aquell moment, a més, Sancho era delegat del govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre. Però aquesta no va ser l'única confessió de Francesc Sancho en la 2a trobada de blocaires ebrencs, ja que el diputat de CiU va afirmar que en els seus inicis polítics havia militat en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on va militar fins al 1977, després de la mort de Franco.