lo carrer del riu

lo carrer del riu

11 de desembre, 2008

Protestes en la visita dels prínceps d'Astúries a Tortosa

Els prínceps d'Astúries, Felip de Borbó i Letizia Ortiz, han visitat aquest dijous al migdia la ciutat de Tortosa per clausurar oficialment els actes del centenari de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació. Abans de presidir un dinar amb la cúpula cameral i diversos empresaris i dirigents polítics del territori, els prínceps han visitat l'Ajuntament de Tortosa, on han saludat la corporació i han signat el llibre d'honor.

La visita ha estat envoltada d'extraordinàries mesures de seguretat i un desplegament de cossos policials sense precedents. Això ha creat alguns moments de tensió, com quan agents dels Mossos d'Esquadra han retingut, davant del mercat municipal, prop d'una quinzena de joves amb banderes antimonàrquiques que es dirigien cap a la plaça consistorial per mostrar el seu rebuig a la monarquia. Les banderes han estat requisades i el grup de joves ha estat identificat mentre es trobaven retinguts a les portes del mercat municipal durant l'acte a l'Ajuntament. D'altra banda, agents policials han arrabassat a un vianant la seva bandera republicana, un emblema que, arran de la visita borbònica, s'han fet veure aquest dijous en alguns balcons de la ciutat de Tortosa. VilaWeb/ElPunt: Polèmica i fortes mesures de seguretat per la visita dels prínceps a Tortosa

VilaWeb/ElPunt: La Cambra de Tortosa acomiada el centenari amb la visita dels prínceps

El Consell d'Europa avala la immersió en català, basc i gallec

El Consell d'Europa proposa que les comunitats autònomes espanyoles amb llengües cooficials desenvolupin un model d'ensenyament d'"immersió total", tot i que reconeix que en "la majoria" d'aquestes autonomies l'ensenyament d'aquestes llengües es basa en un model bilingüe, que, segons explica, no correspon als compromisos adoptats per Espanya després de la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.

En un informe donat a conèixer aquest dijous, el Comitè de Ministres, màxim òrgan de decisió del Consell d'Europa, recomana a les autoritats espanyoles, entre d'altres coses, que "prenguin mesures per adoptar un marc jurídic específic de protecció i promoció de l'aragonès i el català d'Aragó" i que "precisi l'estatus", i "arribat el cas adopti mesures de protecció i promoció" de l'amàzic a Melilla, l'àrab a Ceuta, el gallec a Castella i Lleó i el portuguès a Olivenza (Badajoz).

Fraga: "Els nacionalistes s'haurien de penjar d'algun lloc"

El president fundador del PP, Manuel Fraga, ha assegurat aquest dijous que caldria ponderar el pes dels partits nacionalistes "penjant-los d'algun lloc" perquè "el nacionalisme, per definició, és contrari a la defensa d'Espanya". Per Fraga, la paraula nacionalisme s'hauria d'eliminar de la Constitució.

En un esmorzar informatiu a Madrid, el senador del PP ha expressat el seu "profund menyspreu" per les polèmiques paraules "Mori el Borbó" que el diputat d'ERC Joan Tardà va dir en un acte de les JERC celebrat el 6 de desembre.

Vicent Partal: I escriuré els noms...

Puigcercós assegura que Fraga és una "rèmora" de la història

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha assegurat aquest dijous que el president fundador del Partit Popular, Manuel Fraga, és una "rèmora" de la història. Puigcercós ha fet referència a les declaracions de Fraga, qui ha dit durant un esmorzar que si es vol ponderar el pes dels partits nacionalistes dins la política espanyola caldria "penjar-los d'algun lloc".

El líder dels republicans encara ha anat més enllà quan ha assegurat que "si s'apliqués una Llei de memòria històrica com s'ha fet a països com Alemanya o Itàlia Fraga no podria ni diria això". "Hi ha certa impunitat amb persones com Fraga", ha dit.

Segons el president d'ERC, "Fraga té tot el dret a dir el que vulgui". "Només faltaria", ha manifestat. "Té tota la llibertat d'expressió, malgrat que quan era ministre de la informació no era aquest el seu criteri de la llibertat d'expressió", ha afegit.

La PDE rebutja el pla de la conca de l'Ebre i anuncia protestes

El programa inclou més regadius i no té en compte el cabal mediambiental La proposta base del nou pla hidrològic de la conca de l'Ebre, que acaba de presentar el govern de l'Estat amb l'objectiu que estiga aprovat abans del desembre del 2009, no convenç la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que ja ha anunciat que obrirà un front tècnic, jurídic i social per aturar la seua aplicació. La PDE critica que el pla no té en compte els cabals mediambientals per al tram final, la poca implicació de la Generalitat, i la «compra de voluntats polítiques» amb inversions al territori.

VilaWeb/ElPunt: La plataforma rebutja el nou pla hidrològic de la conca de l'Ebre i fa una crida a la societat a oposar-s'hi

directe.cat: La PDE alerta que el pla hidrològic de la conca de l'Ebre serà aprovat sense definir el cabal ambiental del tram final

Isabel-Clara Simó: La situació catalana

Joan B. Casas és el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya i ara fa poc la revista El Temps li va fer una entrevista. Em va semblar aclaridora, cosa molt d'agrair quan parla un economista. Com que només en puc fer la síntesi de la síntesi, vaig directe al gra: diu que el flux sanguini del sistema econòmic ve dels bancs, i que era urgent obstruir l'hemorràgia que patien (una mesura que ens ha escandalitzat a tota la societat, però que es veu que calia). Després diu que l'economia espanyola, i la catalana en menor mesura, té un problema de competitivitat, perquè no som tan productius com els nostres competidors; i afegeix que després de la crisi financera haurem d'aguantar la crisi productiva (la productivitat falsa en què ens ocupàvem, sense aturats i cridant mà d'obra del Tercer Món). Diu que Catalunya necessita poder aplicar polítiques fiscals i d'ocupació, si no, viurem sempre pendents de Madrid (que vol dir perdre moltíssim temps defensant-nos dels linxaments mediàtics dels qui diuen "inconveniències", però quan les diuen "els seus" ens hem de resignar; mireu, si no, els casos emblemàtics Tardà - Jiménez Losantos). Diu que l'economia catalana té un dèficit fiscal molt important, és contribuent decisiu de l'Estat, ha de digerir un importat flux migratori, i té una renda familiar inferior a la de les regions que subvenciona, i, malgrat tot, aporta un 28% a les exportacions de l'Estat. I quan li pregunten que què hem de fer, conclou: no tenim un sistema educatiu a l'altura i no tenim infraestructures suficients, no tenim diners i ens manquen competències vitals; només tenim una capacitat d'adaptació que la fa una economia única al món. Que els déus t'escoltin, Casas!