Joel Joan al Parlament Europeu: "Espanya maltracta Catalunya"

L'actor i president de l'Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan, ha denunciat aquest dimarts a l'Eurocambra que l'Estat espanyol "maltracta" Catalunya i li ha demanat que faci "d'observadora" quan convoqui un referèndum d'independència. Joan ha presentat a Brussel·les el documental britànic sobre el conflicte Catalunya-Espanya 'Spain's Secret Conflict' amb la professora d'Economia de la UE, Elisenda Paluzie, i el professor de Sociolingüística de la UOC, Miquel Strubell. "En pocs anys, tal com van les enquestes i com s'està desenvolupant la història al nostre país, ens podem trobar que Europa tingui un nou Estat i volem fer-la partícip de les nostres angoixes i inquietuds", ha defensat Joan.

"Que el món sàpiga com funcionem catalans i espanyols i de quina manera l'Estat ens tracta i a estones ens maltracta", ha proclamat Joan al Parlament Europeu. "Volem que el món vigili, que estigui pendent de nosaltres", ha reivindicat l'actor, convençut que "tenir a Europa d'observadora i saber que el seu marc democràtic ens empara ens dóna força i ens treu pors". Joan ha avisat els eurodiputats que "aquest conflicte s'està portant de manera educada però algun dia pot ser que Catalunya convoqui un referèndum vinculant i això canviarà les coses".

Jaume Roures: 'Els distribuidors de cinema estan fent una colonització cultural dirigida'

Jaume Roures 020710 RAC1

El president de l'imperi multimèdia Mediapro, Jaume Roures, ha carregat durament avui contra l’actitud dels distribuïdors cinematogràfics pel boicot que han anunciat que practicaran contra la nova llei del cinema -aprovada amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC i ICV. Segons Roures, en declaracions a RAC1, 'no estan fent un negoci, estan fent una colonització cultural dirigida', i els ha acusat de mantenir posicions 'predemocràtiques' i d'estar 'passats de voltes'. Els distribuïdors van alertar ahir que 'hi haurà menys estrenes' als cinemes 'i seran en versió original', sense fer cap esment al fet que, cada cop més, el públic visualitza les pel·lícules per Internet.

Roures considera que els distribuïdors 'no són conscients que calen mesures per afavorir que la gent vagi a veure el cinema en català' i ha dit que no tolerava les amenaces que ja han proferit: 'Si cal, ja anirem a Saragossa a veure Piratas del Caribe, però no ens amenaceu. I si ens porteu pel·lícules en anglès, les veurem en anglès. Però no ens amenaceu, que n’estem farts. Et vénen a amenaçar quan en el seu país no et deixen doblar-ho en anglès. El que ells apliquen a casa seva no volen que s’apliqui aquí.'

'Magic journey to Africa' ('Viatge màgic a l'Àfrica')

El 'Viatge màgic a l'Àfrica' del periodista Jordi Llompart arriba als cinemes del país aquesta setmana. El film, en tres dimensions, narra el viatge màgic i espiritual d'una noia de deu anys a través de la imaginació pe trobar un amic que viu a l'Àfrica. Rodat en anglès, només pot veure's en català en sis cinemes del país.

Després de la seva trobada amb un infant africà hospitalitzat, Jana, de deu anys, comença un viatge fantàstic per l'Àfrica per cercar-lo. Acompanyada del seu cavall amb ales, Jana coneixerà Mel, el seu nou millor amic, i plegats viuran autèntiques aventures amb animals, plantes i criatures fantàstiques. Amb l'ajuda de la seva fada madrina, Jana creuarà els límits de la imaginació i aprendrà a superar els obstacles. Aquest és un viatge espiritual per als adults i un viatge màgic per als més petits. Un relat que trasllada un missatge profund sobre l'amistat, l'amor, la passió, la naturalesa i la imaginació.

El film pot veure's en català només als cinemes Albèniz (Girona), Illa Carlemany (Andorra), Girona (Barcelona), Ocine (Girona), Sucre (Vic) i Urgell (Mollerussa).

Nova campanya dels exhibidors cinematogràfics contra la normalització del català a les pantalles

Després del tancament patronal del passat 1 de febrer, el Gremi d'Exhibidors Cinematogràfics de Catalunya emprèn una nova campanya en contra de la nova llei del cinema que ha de normalitzar la llengua catalana a les pantalles. Des d'aquest divendres, tots els espectadors que vagin a un dels 70 cinemes del Gremi hauran d'empassar-se un anunci de 22 segons en què els exhibidors carreguen contra la llei del cinema explicant les conseqüències que, al seu entendre, tindria la llei per al futur del negoci i per als espectadors. El tancament del febrer va motivar protestes a les xarxes socials i davant dels cinemes contraris a la llei i una crida a boicotejar-los. Avui: Els exhibidors ataquen de nou amb un anunci apocalíptic sobre la llei catalana del cinema

La Llei del cinema va disparar la quota de mercat dels films quebequesos del 4% al 18%

La Llei del cinema del Quebec, que va entrar en vigor el 1983, va provocar que la quota de mercat de la indústria cinematogràfica autòctona augmentés d'un 4% a un 18%. 'Al Quebec vam viure la mateixa situació per la que passa Catalunya amb la llei del cinema', ha explicat a l'ACN Claude Fleury, director de l'oficina del Govern del Quebec per la Península Ibèrica, amb seu a Barcelona. 'Al principi la nostra normativa va tenir les mateixes crítiques, que es destruirien llocs de treball, que no funcionaria, però l'experiència ha demostrat el contrari i ha portat al naixement d'una indústria cinematogràfica quebequesa important'. Joan Manuel Tresserras: “No es pot sacrificar el català per garantir un model de negoci” (Avui)

El 70% de les sales del Principat tanquen contra la Llei del Cinema

Un total de 69 cinemes, molts agrupats dins el Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya, donen suport aquest dilluns a la jornada de protesta contra la Llei del cinema tancant les seves sales al públic. L'aturada, que s'ha fet coincidir amb la gala d'entrega dels Premis Gaudí, posarà a negre el 70% de les pantalles del Principat. Únicament, els 27 cinemes de la Xarxa Nacional de Cinema de Catalunya han anunciat que no s'adhereixen a la protesta, tot i reconèixer 'que cal adoptar mesures per a pal·liar la crisi que afecta el sector de l'exhibició'. Els 74 cinemes restants també han obert les portes amb normalitat. Fins i tot els cinemes Verdi s'han afegit a la protesta com a conseqüència, segons asseguren, de les pressions de les distribuïdores. El tancament patronal d'aquest dilluns ha provocat rebuig entre una part del públic català que ha convocat accions de protesta contra els cinemes que han tancat, i al mateix temps han volgut incentivar l'afluència als cinemes que no han secundat el tancament.

Avui: El Gremi d'Empresaris del Cinema insisteix que fan vaga per les "conseqüències nefastes" de la llei

VilaWeb: El tancament patronal de cinemes topa amb una gran oposició ciutadana

Puigcercós anima a anar dilluns al cinema com a resposta al tancament patronal

La decisió del Gremi d'Empresaris del Cinema de tancar les sales aquest dilluns com a protesta contra la Llei del Cinema segueix aixecant polseguera. Després que la notícia hagi provocat un gran enrenou a la xarxa social Facebook, amb més de 16.000 usuaris adherits al grup 'Si els cinemes fan vaga contra el català, els catalans fem vaga de cinemes', el president i candidat d'ERC, Joan Puigcercós, està animant als catalans -també a través de Facebook- a respondre al tancament patronal contra el català anant als cinemes que no s'han afegit a la protesta i obriran les portes dilluns. Puigcercós i altres membres del partit aniran a veure la pel·lícula catalana 'Petit Indi' al cinema Alexandra de Barcelona.

El circ de la papallona

Un petit circ en plena depressió americana troba un jove sense extremitats que participava en una exhibició de rareses. El director del circ i el valor del jove aconsegueixen que aquest descobreixi la seva autèntica dignitat com a persona. Si disposeu de 20', gaudiu d'aquest curt!

Wikipedia: Nick Vujicic

El Govern aprova la Llei del cinema per equiparar català i castellà a les sales

El Govern ha aprovat aquest dimarts un dels projectes de Llei més polèmics dels darrers mesos, el de la Llei del cinema de Catalunya, que s’ha trobat amb l’oposició de part del sector (distribuïdores i sales d’exhibició, fonamentalment), així com de l’opinió pública més ferotgement espanyolista. Tot, per les mesures que preveu la llei per fer que el cinema d’estrena en català (ja sigui en VO, doblat o subtitulat) a les sales catalanes passi del testimonial 2% dels darrers anys al 50%. Malgrat aquesta oposició, el Govern ha tirat finalment endavant el projecte, no sense algun gest de bona voluntat per part del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras, que ha demanat al sector que consideri Catalunya “com a banc de proves” d' una política que, inevitablement, hauran d'acabar adoptant a tot el món.

elPeriódico: El Govern aprova el projecte de llei del cine de Catalunya

LaVanguardia: El Govern aprueba la ley del cine que obligará a distribuir el 50% de las películas dobladas en catalán

Susan Sarandon i Tim Robbins anuncien la seva separació després de 23 anys de relació

Els actors nord-americans Susan Sarandon i Tim Robbins han acordat separar-se després de més de 23 anys de vida en comú, segons ha anunciat l'agent de la parella. "No es faran més comentaris", va afegir Teal Cannaday en una declaració a Los Ángeles. Cannaday va dir que l'acord de separació va ser acordat l'estiu passat. Sarandon i Robbins formaven un dels matrimonis més famosos del cinema nord-americà. Es van conèixer el 1988 durant el rodatge de la pel·lícula 'Bull Durham' i, sense haver-se arribat a casar mai, tenen dos fills, Jack, de 20 anys, i Miles, de 17 anys. En una ocasió, Sarandon va manifestar que no es casava amb Robbins "perquè no vull que ell em consideri que em tindrà per sempre ni jo vull considerar-ho envers ell... Potser casar-se sigui una bona excusa per fer una festa quan compleixi 80 anys", deia amb una certa ironia. Caracteritzada pel seu activisme polític, Sarandon va guanyar el 1995 l'Òscar a la millor interpretació femenina pel seu paper de monja a "Dead Man Walking". També va guanyar aquest premi de l'Acadèmia de Hollywood el 1981 pel seu treball a la pel·lícula "Atlantic City", al costat de Burt Lancaster. Robbins també va participar els últims anys en activitats polítiques i entre els seus papers més destacats hi ha "Cadena perpètua", al costat de Morgan Freeman, i "Misty River", amb Sean Penn.

Mor José Luis López Vázquez

L'actor José Luis López Vázquez ha mort a Madrid als 87 anys. Protagonista de films com Novio a la vista, El pisito, Atraco a les tres i Plácido, va començar la seva carrera artística al Teatro Español Universitario el 1951.

José Luis López Vázquez va néixer a Madrid el 1922 i va fer les seves primeres aparicions al cine com a figurant.

Després d'aquestes col·laboracions, el seu debut com a actor va ser al Teatre María Guerrero de Madrid el 1946 en substitució de l'actor Fèlix Navarro, en l'obra El anticuario, i va formar part de les companyies de Conchita Montes i Albert Closas.

Viquipèdia: José Luis López Vázquez

Detenen una monja per conduir èbria després d'emborratxar-se a l'església

Una monja de Nova York ha estat posada en llibertat després de reconèixer que es va emborratxar mentre era a l'església, que va conduir beguda i que es va estavellar contra un arbre en intentar esquivar un grup de nens que jugaven al carrer.

Les autoritats han detallat que la germana Lauren Hanley, de 68 anys, tenia una ampolla d'alcohol al cotxe quan dimecres es va estavellar contra un arbre al comtat de Wantagh, a Long Island. La monja va ser acusada de conduir en estat d'embriaguesa i perquè el seu cotxe no tenia la inspecció de l'Estat en regla.

Hanley va començar a beure ginebra a l'església San Frances de Chantal mentre treballava com a directora espiritual. Després va agafar el cotxe i va conduir de forma erràtica fins que va estar apunt d'atropellar dos nens de deu i catorze anys que jugaven al carrer. En intentar esquivar-los va topar amb diversos cotxes estacionats fins que va xocar contra un arbre. Com la sor Citroen, ja no en queden!

Els internautes denuncien González-Sinde per derivar ajudes a "familiars i interessos privats"

L'Associació d'Internautes (AI) ha presentat avui una denúncia contra la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, davant l'Oficina de Conflictes d'Interessos, en considerar que les últimes ajudes aprovades i publicades al BOE dirigides a la indústria cinematogràfica, per un valor total de 8 milions euros, "afecten a empreses, societats, familiars i interessos privats" de la ministra, cosa que incompliria el règim d'incompatibilitats d'Alts Càrrecs.

"L'actual ministra de Cultura té evidents interessos econòmics, personals i familiars directes amb tot el relacionat amb la indústria del cinema i la gestió dels drets d'autor i, per tant, l'ampliació d'ajudes publicades pel ministeri de Cultura, amb data 13 de maig del 2009, afecten empreses o societats en les quals bé directament o indirectament González-Sinde, o familiars, tenen interessos", afirma l'AI.

En l'escrit presentat davant l'Oficina de Conflictes, l'AI demana la cessació de les últimes ajudes. Els internautes ja van demanar la recusació del nomenament de González-Sinde en entendre que "contradiu la Llei que regula els conflictes d'interessos dels membres del govern espanyol i dels Alts Càrrecs de l'Administració General de l'Estat".

Segons recalca l'AI, quan la ministra estava al capdavant de l'Acadèmia de Cinema, va gestionar i va percebre "múltiples" subvencions del ministeri de Cultura, entre altres, per als premis Goya. I que sota el seu mandat, l'Acadèmia va incrementar el seu patrimoni "notablement" amb la cessió per part de l'Estat del palauet del carrer Zurbano, seu actual de l'Acadèmia.

Té la mà Maria: SGAE – QUE FA FALTA MES PER PROCESAR-LA ?

González-Sinde reconeix el "desequilibri" entre la realitat catalana i l'oferta de cinema en català

La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha reconegut que hi ha un "desequilibri" entre la realitat de la societat catalana i l'oferta cinematogràfica que hi ha en català. Així considera "normal" que la Generalitat ho vulgui corregir mitjançant una llei del cinema.

Quant a la històrica actitud de les majors, reticents a permetre el doblatge i la subtitulació a una segona llengua, la ministra ha desitjat trobar un "terreny en comú" amb el govern per aconseguir que les quotes lingüístiques entre el castellà i el català s'apliquin en pro de la igualtat entre idiomes als cinemes de Catalunya.

Encara que s'ha considerat com a "simple observadora" de la negociació de la llei, la ministra ha assegurat que aquesta és una qüestió que "preocupa" tots els europeus, ja que cada vegada més les seves llengües i cultures pròpies perden espai en el mercat cinematogràfic.

En aquest sentit ha reconegut que la preocupa que l'anglès acabi triomfant com a llengua vehicular i que s'imposin les formes anglosaxones de concebre el món.

Kevin Spacey protagonitzarà 'Catalonia', l’adaptació al cinema d’‘Homenatge a Catalunya’, d’Orwell

L'actor nord-americà Kevin Spacey protagonitzarà 'Catalonia', l'adaptació al cinema del llibre 'Homenatge a Catalunya', de George Orwell, juntament amb Colin Firth, segons informa la revista 'Variety', que també indica que la productora Arclight Films està representant el llargmetratge al festival de Cannes. El cineasta britànics Hugh Hudson, director de 'Carros de fuego', s'encarregarà de la direcció del film sobre l'experiència de George Orwell a la Guerra Civil, recollida en un llibre, que revela les experiències personals de l'escriptor i la seva dona Eileen, que van viatjar a Barcelona el 1936, quan el periodista es va unir a les brigades anarquistes. Al costat de l'actor Colin Firth, Kevin Spacey protagonitzarà el film, que es començarà a produir la primavera del 2010 amb la recerca de localitzacions a Espanya, Anglaterra, l'Argentina i l'Uruguai. El film destacarà la relació entre Orwell i Georges Kopp, el carismàtic comandant de les brigades.

Pippi Langstrum fa cinquanta anys

Li agradava caminar endarrere, deia que el seu pare era un pirata i sempre estava navegant pels oceans. Òrfena, vivia sola amb el seu mico, el Senyor Nilsson, i un cavall, Pequeño Tío i vivia grans aventures amb els seus amics Tommy i Annika. Anava esparracada i amb unes mitges llargues i, sobretot, duia dues trenes pèl-roges com dues antenes al cap.

Va ser l'enveja de tots els infants dels anys setanta, un autèntic mite que ha perdurat fins al segle XXI. Malgrat les innombrables sèries posteriors, la Pippi Langstrum, o Pippi Calzaslargas, manté inalterable l'estima dels qui van créixer amb ella. Inger Nilsson, l'actriu que li va donar vida, fa avui cinquanta anys.

Va començar la seva carrera molt aviat, quan tenia deu anys, interpretant Pippi Langstrum, que li donaria fama mundial (fins i tot es van fer segells de correu amb la seva imatge) però estancaria la seva carrera.

Després de protagonitzar aquella sèrie, obra de l'escriptora Astrid Lindgren, només va aconseguir interpretar tres papers més al llarg de la seva carrera.

Però malgrat aquest fracàs post-Pippi, Inger Nilsson mai va renegar del paper que la va catapultar a la fama. Al contrari, sempre que ha estat entrevistada l'ha recordat amb estima i agraïment. A Suècia ella mateixa va posar veu a la cançó de la sèrie.

També la va interpretar amb finès, idioma que domina des de ben petita. Tampoc la seva faceta de cantant va prosperar i un únic disc que va gravar el 1978 no va tenir gaire èxit. Ha estat dona d'un sol paper, però un paper tan gran que li ha omplert la vida. I part de la nostra! Wikipedia: Inger Nilsson

Catalunya ja té la seva 'pilota basca'

Isona Passola 210409 CATr

“Se’m va acudir dirigir-la dinant un dia amb Julio Medem. Ell em va comentar que des que havia fet La pelota vasca estava destrossat per la reacció violenta que havia provocat la pel·lícula. Jo li vaig dir que això aquí no passaria, que creia que els mitjans de comunicació eren més lliures i ventilats”. Així argumenta Isona Passola, la directora de Cataluña/Espanya (Massa d’Or Produccions), el procés de creació del documental que es podrà veure a partir de Sant Jordi a deu capitals catalanes i que és, sens dubte, l’alter ego d’aquella pilota basca de Medem. Setanta minuts de cinta posen de manifest que la qüestió catalana no està ni molt menys tancada, ni a Catalunya ni a Espanya, en vista tant del que opinen una trentena de personalitats interrogades pels impulsors del documental com de les imatges sobre les quals recolza l’anàlisi. La directora, que dedica el film al seu pare, l’empresari i promotor cultural català Ermengol Passola –mort l’1 de gener–, ha concentrat el debat en experts i només ha donat veu a l’actual classe política a través de declaracions ja emeses per televisió. Així, hi ha presències sucoses com Xavier Rubert de Ventós, Albert Boadella, Germà Bel, Alberto Oliart, Ángel de la Fuente, Ramon Tremosa, Luis María Anson, Iñaki Gabilondo, Jesús Ruiz-Huerta, Ignacio Sotelo, José Alcalá-Zamora y Queipo de Llano, Curri Valenzuela, Borja de Riquer, Toni Soler o Máximo San Juan. Però també doloroses absències com Pilar del Castillo, Federico Jiménez Losantos, Pedro J. Ramírez, Víctor Morlán, Miquel Roca o César Vidal –aquests últims llistats en els crèdits finals.

González-Sinde nega que el castellà estigui amenaçat a Catalunya

"Donde dije digo, digo Diego", després d'haver signat el "Manifiesto" La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha assegurat aquest dilluns que el castellà no està amenaçat a Catalunya i ha recordat que ella ha apostat públicament perquè es faci "cinema en català" i que "tingui la difusió que es mereix".

"Hem d'acostumar-nos, d'una vegada per totes, a que vivim en un país on es parlen diferents llengües", ha declarat la ministra de Cultura durant la roda de premsa que ha celebrat aquest dilluns al costat de l'escriptor barceloní Juan Marsé, que aquest dijous rebrà el premi Cervantes 2009. Sobre l'aposta de fer més cinema en català, Marsé ha puntualitzat que "abans que res, han de ser bones pel·lícules". "A mi em sembla tant o més important el que es diu, que la llengua en què es diu", ha indicat Marsé.

"Primer que es facin bones pel·lícules i després és igual en la llengua en la que es facin", ha insistit Marsé, que fa uns dies va declarar que el problema en el cinema espanyol no era la pirateria sinó "la falta de talent".

A la venda la primera banda sonora original de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries

Avui comença a vendre's el nou disc de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Fet i fet, aprofita la banda sonora del documental 'La batalla de la memòria', dirigit per l'ebrenc Mario Pons. El disc inclou onze peces (quatre d'instrumentals) i deu fragments sonors del documental. Segons Artur Gaya (Quico el Cèlio), el disc vol reivindicar 'la pau'. L'obre 'Ai Carmela', de la qual els 'Quicos' han fet la primera adaptació catalana. Segons que ha dit Gaya, 'treballar amb Mario Pons, el director del documental, ens ha complagut moltíssim. Hem pogut veure com analitzava i valorava la guerra una persona de trenta anys, sense els prejudicis de qui ha viscut més de prop aquests esdeveniments. D'alguna manera es tracta de parlar de la guerra perquè no n'hi torni haver cap més.'

De les onze cançons del disc, dues no surten al documental: l'adaptació de 'Si algun dia em vols escriure' i 'Ebre valley'. 'Hem gosat fer una adaptació molt lliure de 'La vall del riu vermell', que les Brigades Internacionals van convertir en 'Jarama valley'. Nosaltres en diem 'Ebre valley' i hem fet una lletra nostra imaginant els sentiments d'un ex-combatent que torna avui a la vella Corbera d'Ebre', diu Gaya.

Nunavut: deu anys d'autonomia inuit

Nunavut ('la nostra terra' en llengua inuktitut) és un extens territori àrtic de dos milions de quilòmetres quadrats i sols trenta mil habitants que va obtenir l'1 d'abril de 1999 l'autonomia del Canadà amb la institució d'un parlament propi a la capital, Iqaluit. La creació de Nunavut es va concretar arran d'un compromís entre la població autòctona i el govern canadenc: els inuit van renunciar a les reivindicacions tradicionals sobre la possessió legal de tota la terra de Nunavut en canvi d'una autonomia especial. Deu anys després, l'autonomia no ha resolt els principals problemes sòcio-econòmics d'aquesta àmplia regió escindida dels Territoris del Nord-oest, com l'altíssima taxa d'atur o el fracàs escolar. Tampoc s'ha avançat gaire en la formació d'una administració local ni en l'autonomia financera, atès que bona part del pressupost és sufragat pel poder federal canadenc. El naixement de Nunavut, amb tot, ha esperonat la resta de comunitats inuit del Canadà i el Quebec a reivindicar més autonomia.

Al Quebec es preveu per al 2011 l'autogovern de Nunavik ('indret per viure'), una regió de mig milió de quilòmetres quadrats del Gran Nord quebequès on viuen onze mil inuit; a la província de Labrador es va aprovar la creació de Nunatsiavut ('la nostra bella terra'), i als Territoris del Nord-oest hi ha la Inuvialuit Settlement Region. Tots quatre territoris es coordinen per mitjà de l'Inuit Tapiriit Kanatami.

Els inuit són un dels pobles indígenes més antics. Fa trenta mil anys un grup de caçadors, amb les famílies corresponents, van passar l'estret de Bering fins a Sibèria i a poc a poc es van anar disseminant pel pol Nord fins a Grenlàndia. Es calcula que actualment hi ha 150.000 inuit a les regions àrtiques d'Alaska, Nunavut, Grenlàndia (on fa cinc mesos els quaranta mil habitants van obrir la porta a la independència) i la regió russa de Txukotka. Atanarjuat