lo carrer del riu

lo carrer del riu

28 de maig, 2008

La Plataforma en Defensa de l'Ebre demana la dissolució del Consorci d'Aigües de Tarragona

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha qualificat de ''nefast'' el paper que el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) ha desenvolupat en la crisi per la sequera, igualant-lo ''al que ha dut a terme la Conselleria de Medi Ambient''. Per aquest motiu, la PDE ha demanat la dissolució del CAT i un canvi en els seus estatuts i organigrama, així com ha sol·licitat la dimissió del seu president, el reusenc Daniel Pi, per ''enganyar les Terres de l'Ebre i donar dades falses per justificar la canonada''. En aquest sentit, l'entitat antitransvasista ha reclamat la presidència del CAT per a ''un alcalde de les Terres de l'Ebre'' ja que 'la clau de l'aixeta ha d'estar aquí i no al Camp de Tarragona'.

Joan Antoni Panisello, portaveu de la PDE, ha criticat el vot ponderat que regeix la presa de decisions a les assemblees del CAT i ha denunciat també les suposades ''influències'' que van haver-hi en la darrera assemblea, on ''es demanava vots favorables a l'enviament d'aigua a Barcelona a canvi de desbloquejos en projectes urbanístics''. Panisello ha defensat que sigui un alcalde ebrenc el president del CAT ''perquè es comenci a tancar l'aixeta i la gent del Camp de Tarragona pugui ser autosuficient i no hagi de dependre de les Terres de l'Ebre''.

D'altra banda, el també portaveu de la PDE Manolo Tomàs ha criticat el fet que el conseller Baltasar ''no vulgui donar per acabada la sequera'', fet que duu la Plataforma a pensar que ''hi ha una carta amagada''. Segons Tomàs, la PDE rep amb ''prudència'' i ''desconfiança'' la possibilitat que el Govern renunciï a la construcció de la canonada que ha de connectar les xarxes del CAT i del sistema Ter-Llobregat (ATLL) i ha destacat que ''seguirem de ben a prop tots els passos que es facin'', ja que des de l'entitat es mostren ''convençuts'' que el Govern vol fer la canonada i el CAT vol ''reforçar'' el transvasament de l'Ebre. ''Qualsevol cosa que sigui disfressar el transvasament tindrà en contra les Terres de l'Ebre'', ha afegit Tomàs.

Pel que fa a la celebració de la Taula de la Sequera, la portaveu de la PDE, Susanna Abella, assistent a la mateixa, ha destacat que alguns representants d'entitats subministradores d'aigua van fer una 'defensa aferrissada' de la interconnexió de xarxes. Abella ha assegurat que 'l'Ebre no és la solució a la sequera', sinó que aquesta resideix en les mesures a desenvolupar per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i que ja estan planificades, com la dessalació, la reparació de canonades o la reutilització d'aigua regenerada.

La portaveu ha afegit que la PDE ''exigeix al Govern i al govern espanyol que compleixin les lleis que fan'', ja que el reial decret que permet la interconnexió de xarxes recull que es tracta d'una obra ''per un problema conjuntural'' i que ''en el moment que s'hagi subsanat la sequera, deixa de tenir vigència''. Basant-se en el fet que l'obra es va adjudicar ''només fa un mes'', la PDE demana l'aturada immediata del projecte, així com l'anulació de l'adjudicació i de ''tots els tràmits que fan referència a aquesta obra''.

Baltasar diu, per fi, que el govern es planteja anul·lar el transvasament

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha admès aquest dimecres que el govern català es planteja no realitzar el transvasament de l'Ebre a Barcelona si les pluges garanteixen que hi haurà prou reserves d'aigua als pantans per proveir la població fins al juny de l'any que ve. És la primera vegada que un membre de l'executiu català admet en públic la possibilitat d'anul·lar la canonada entre Tarragona i Barcelona.

Baltasar ha assegurat, en declaracions als periodistes, que l'executiu català està analitzant com es podria garantir el subministrament de la població de Barcelona si finalment es derogués el decret llei que possibilita la prolongació del denominat minitransvasament de l'Ebre des de Tarragona fins a Barcelona.

"Caldrà analitzar quines mesures cal posar en marxa. També estem analitzant la no materialització de la canonada i, per tant, estem analitzant com funcionaria el sistema amb la derogació del reial decret llei", ha dit Baltasar.

El conseller ha aclarit que és "impensable" que es derogui el decret i es mantingui el projecte de construcció de la canonada entre Tarragona i Olèrdola (Alt Penedès), a la vegada que ha subratllat que la Generalitat està en permanent contacte amb el govern central per prendre una decisió sobre això.

Precisament, el portaveu del grup del PSOE al Congrés, José Antonio Alonso, va avançar ahir que el ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí tindrà llest entre avui i demà un informe que permetrà saber si les últimes pluges són suficients per anul·lar el trasllat d'aigua a Barcelona.

Respecte al trasllat d'aigua en vaixells procedents de Marsella (França) i Tarragona, Baltasar ha explicat que arribaran només els prop de seixanta vaixells que s'han contractat fins al 15 d'agost i que ja estan pagats.

Barcelona, doncs, no rebrà finalment cap vaixell amb aigua procedent de la planta dessalinitzadora de Carboneras (Almeria), malgrat les obres que s'estan portant a terme al port andalús per fer efectiva la càrrega de líquid als vaixells.

elperiódico: La Generalitat ja estudia com garantir el subministrament a Barcelona si es paralitza el transvasament

LaVanguárdia: La Generalitat admite por primera vez que se plantea parar el minitrasvase del Ebro

VilaWeb/ElPunt: Baltasar admet ara que el govern es replanteja el transvasament

Els pantans es continuen omplint i el sistema Ter-Llobregat supera el 46%

Els pantans del sistema Ter-Llobregat, que són els que abasteixen d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona, estan al 46,28 per cent de la seva capacitat, segons les últimes dades fetes públiques aquest dimecres per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). La capacitat global dels embassaments catalans supera el 45%.

El pantà de Boadella està al 28% de la seva capacitat (aquest dimarts estava al 27%); el de Sau, al 56% (fa 24 hores estava al 51%); Susqueda es manté al 32%; la Baells puja fins al 67% (estava al 63%); la Llosa del Cavall puja dos punts respecte a aquest dimarts i se situa al 35%; i San Ponç, al 69% (puja un punt).

Pel que fa als pantans de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) estan al 70,68 per cent de la seva capacitat, amb 2.688 hectòmetres cúbics d'aigua (la capacitat màxima és de 3.803 hectòmetres). La gran quantitat d'aigua acumulada aquests últims dies ha fet que la CHE hagi decidit obrir les comportes dels pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix, fet que ha provocat inundacions de camps fruiters i dels pobles que hi ha al costat del riu.

Indignats amb la CHE

Toni Borrell 280508 RAC1

Els alcaldes de la zona, com el de Miravet, Toni Borrell, han mostrat aquest dimecres el seu descontentament amb l'actitud de la CHE i les empreses hidrogràfiques, que els van anunciar que desguassarien 1.800 hectòmetres cúbics d'aigua per segon però en realitat, segons els municipis, el riu porta entre 2.200 i 2.300 hectòmetres cúbics d'aigua. Un cop es redueixi el cabal del riu, els municipis avaluaran els danys causats, sobretot als camps on ja s'havia començat la recollida de la fruita, i es tem que ara es pugui perdre la collita.

L'alcalde de Benifallet, Jordi Monclús, assegura que la culpa és de les empreses hidrogràfiques, a qui acusa d'haver comès "una semifallada", perquè han volgut acumular el màxim d'aigua i no han previst, malgrat l'anunci de pluges, que haurien d'obrir comportes. "Han omplert els pantans més del compte i ara han hagut de deixar anar massa aigua", fet que ha provocat la inundació de molts camps.

Indemnitzacions

Segons explica Monclús, un cop acabi el desembassament d'aigua dels pantans i baixi el cabal del riu (calculen que la setmana que ve) avaluaran els danys causats i demanaran indemnitzacions a la Generalitat. Asseguren que la CHE i les empreses hidrogràfiques "s'excusen" dient que els camps i els pobles són en "zones inundables" i, per tant, les inundacions poden ser, i de fet són, habituals.

SEQUERA: Amposta 18 de maig: una lliçó de dignitat

Arribem al pont que travessa l´Ebre i espontàniament esclata al bus, de la Plataforma Metropolitana Contra el Trasvassament, una ovació que acaba de despertar als somnolents i és un preludi de les emocions que vindran. Hem arribat a Amposta i encara no hem baixat a terra ferma que ja veiem afluents de gent amb samarra blava i nus al pit que camina per desguassar al gran riu de gent que ens espera. Només arribar al punt de trobada ja t´adones que la "mani" no serà xicoteta, va arribant gent per tots els carrers i el que és més significatiu gent de tot tipus. Comença a fer-se evident que ací la gent no s´ha deixat ensarronar. Jo no sé contar però sempre he pensat que quan necessites trucar al mòbil per trobar-te amb algú i et perds als 10 minuts, no hi ha dubte, hi ha molta gent! Gent de tota edat i condició, de tots els racons de les Terres de l´Ebre, del Segre, del Francolí, d´Aragó, de Girona, de Lleida, de Barcelona i del País Valencià. Però encara més important que la qualitat, diversitat i procedència de la gent és l´actitud. Aquesta barreja de ràbia, indignació, de "avui no venim de bones", però també d´alegria revoltada, de sensació de força col·lectiva, de lluita compartida, de "a nosaltres no ens enganyareu, embusteros", de "què s´han pensat?", de "podem aturar-lo i l´aturarem, i no estarem sols". Una barreja de coses que té un nom molt clar que és: dignitat. La dignitat d´un poble que no es deixa enganyar ni trepitjar, que ha vist molt clara la traïció dels "seus" governants. "Ai quan governen els teus!". D´un poble que ha decidit plantar cara en defensa del seu riu, que és la defensa de la terra, d´uns pobles, d´unes formes de vida i d´una identitat que no estan en venda que són de tothom i no un negoci més per La Caixa. Una dignitat que varen mostrar els Jóvens de l´Ebre quan amb veu tremolosa cridaven que després d´estudiar a Barcelona: "volem tornar a la nostra terra, als nostres pobles, i volem tornar amb dignitat". Moment en què més d´un assistent no va poder aturar les llàgrimes. Llàgrimes tan sinceres com la pluja. Perquè aquesta vegada al meu país la pluja sí ha sabut ploure per desemmascarar als venuts. (PAU URENYA, AMPOSTA) http://www.laccent.cat/article.asp?n=131&idart=1479

El govern basc aprova la regulació de la consulta popular

El cap del govern basc, Juan José Ibarretxe, ja ha donat a conèixer el contingut del projecte de llei per a fer la consulta el proper 25 d'octubre. Ibarretxe ha anunciat quines seran les dues preguntes. La primera és: 'Esteu d'acord a donar suport a un procés de final dialogat de la violència si, prèviament, ETA manifesta de manera inequívoca la seva voluntat de posar fi a la violència per sempre?'

I l'altra: 'Esteu d'acord que els partits bascos sense exclusions comencin un procés de negociació per arribar a un acord democràtic sobre l'exercici del dret a decidir del poble basc i que aquest acord sigui sotmès a referèndum abans de final del 2010?'.

'Espero el sí de tots els partits, el sí rotund i ampli del parlament basc', ha assegurat Ibarretxe, que ha assenyalat també que 'la mà estesa' i l'oferta del president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero 'ha estat permanentment refusada'. 'Ens hem trobat davant d'un mur que bloca la política en aquest país i no estem disposat a viure en una espiral sense solució'. En aquest sentit, el cap del govern basc ha dit que calia passar a l'acció i assumir la responsabilitat: 'les institucions basques havíem de prendre la iniciativa'.

El text s'entregarà demà a la presidenta del Parlament basc, Izaskun Bilbao, per començar la tramitació parlamentària, després de l'aprovació per part del consell de govern.

Finalitat: tenir valor de llei

El projecte de llei es tramitarà en un article únic, inclourà les dues preguntes de la consulta i permetrà que el parlament basc el pugui debatre el 27 de juny. El govern basc vol que el parlament aprovi el projecte de llei el dia 27 de juny, de manera que la convocatòria de la consulta deixi de ser una iniciativa particular del lehendakari i tingui valor de llei. Tanmateix, el govern espanyol ja ha anunciat que recorrerà al Tribunal Constitucional si el parlament basc aprova, finalment, el projecte.