Des de fa massa temps, els nostres polítics, periodistes i professors universitaris viuen en el món estèril de les declaracions i de les contradeclaracions. El camí de l'èxit, però, no passa mai pel còmode pendent de l'enveja, del menyspreu i de l'odi cap als altres, sinó pels sempre difícils viaranys de l'esforç de superar-nos a nosaltres mateixos.
Tal com advertia Jaume Brossa el 1893, el nostre jovent "hauria de desfer-se, per raquítics, d'odis que empetiteixen l'esperit. ¿A què ve l'odi a Castella [...]? ¿I a què ve l'antipatia per França [...]?". El que realment necessiten els nostres joves és "valor per obrir-se a totes les influències, sense demanar-ne la procedència". I, de fet, "el no espantar-se davant cap conclusió, el desitjar comprendre-ho tot, denota valor moral".
En paraules de Jaume Vicens Vives a Industrials i polítics, per entendre com el modernisme intel·lectual va forjar el catalanisme polític, per "captar la deu cabdal i misteriosa d'aquesta força, impetuosa abans d'ésser definida, persistent abans d'ésser assenyalada, independent de tota pressió econòmica, idiomàtica, jurídica, romàntica o de simple ressentiment provincià", cal tenir present que "els joves de 1892" van protagonitzar una veritable "revolució dels esperits", que "incorporava Catalunya a Europa d'una manera total i irrenunciable [...]. I això permeté de marxar en un mateix galop, aristòcrates i catalanistes, burgesos i anarquistes, en una de les arrencades més sensacionals i admirables de la història de Catalunya".
Així, doncs, la clau de volta del nostre futur rau a formar una nova generació de revolucionaris espirituals que, tot situant-se en posicions capdavanteres de la cultura universal, protagonitzin "la irrupció victoriosa del catalanisme en totes les articulacions socials". Quant de temps volem permetre'ns el luxe de perdre, abans de posar-nos a treballar seriosament?
Puyal 310808
El Barcelona no ha tingut sort, però tampoc l'ha buscat. S'ha entrebancat en atac, ha reiterat errors, ha mogut la pilota amb lentitud i ha estat espès en els últims metres, Messi inclòs, que ha repetit una vegada i una altra sense èxit la seva jugada d'atac. El Numància, per la seva part, ha donat la impressió d'estar cada vegada més còmode, sobretot arran del gol de Mario, del qual el Barcelona mai s'ha recuperat.
L'equip barcelonista no ha escatimat en el començament i ha encerclat el Numància al seu camp, que ha format dues línies de jugadors, amb dos laterals esquerres, Bellvís i Cisma, per cobrir les entrades de Dani Alves i, sobretot de Messi, que ha estat el primer a provar sort, sense conseqüències per a la porteria de Juan Pablo.
Al jugador argentí l'han seguit Etoo, en dues ocasions, i Henry, però ha estat el Numància el que ha protagonitzat la primera gran sorpresa de l'inici lliguer, en una jugada per l'esquerra de Bellvís. El seu centre no ha pogut ser rematat per Gorka Brit, però Mario Martínez, lliure de marcatge, s'ha fet seva la pilota i ha travessat amb la cama dreta el fons de la xarxa.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.
