Aneu pel carrer i uns lladres armats us acorralen i us roben la cartera. Aneu a comissaria a posar la denúncia. I resulta que l'inspector us recrimina així: "Sou un ploramiques, feu victimisme. Que no veieu que aquests lladres necessiten els vostres diners? Amb quin dret els negueu la vostra solidaritat?". Tot i la vostra sorpresa, teniu esma de balbucejar: "Però, inspector, la llei diu que la meva propietat no pot ser espoliada, que em pertany, ja que és fruit del meu treball". "De cap manera! Vós no sabeu interpretar la llei de lleis, que és la Constitució. O és que sou anticonstitucional, antidemòcrata, nazi, feixista i potser comunista i tot? Llegiu bé la carta magna: diu que tots els espanyols són iguals. Si vós teniu més diners que els lladres, hem d'igualar-ho i el robatori és legal". "Però, inspector, si cal ajudar uns indigents, no hauria de ser jo qui ho decidís?". "En absolut, això és típic dels racistes com vós, sempre insolidaris: l'Estat regula què té cadascú i decideix qui paga què a qui, i així fa iguals els ciutadans i jo represento l'Estat!". Tot i astorat, encara potser voldreu contradir-lo, sabent que això és un abús i que esteu indefens: "És que els diners que m'han robat eren per pagar l'escola del meu fill, les autopistes, llavors per al camp (sóc pagès) i el gasoil per al meu tractor. Són diners que necessito jo". "Això és l'Estat qui ho decideix". "Inspector, com us dieu?". "Em dic Pedro Solbes, i ara us confisco el tractor, per insolent".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada