lo carrer del riu

lo carrer del riu

30 de novembre, 2008

Pasqual Maragall ha presentat les seves memòries en un gran acte al Palau de la Música

L'ex-president de la Generalitat de Catalunya i ex-batlle de Barcelona, Pasqual Maragall, ha presentat avui al Palau de la Música Catalana 'Oda inacabada' (La Magrana), el llibre de les seves memòries, que d’ençà de divendres és a la venda. No ha estat una presentació habitual per la gran presència de polítics. Maragall ha clos l'acte amb un discurs de quinze minuts on ha repassat part de la seva trajectòria política i personal.

Pasqual Maragall ha rebutjat tenir cap mena de "ressentiment" amb els seus adversaris, ja siguin del seu partit anterior, el PSC, o de les files nacionalistes, en un acte de presentació de les seves memòries que s'ha convertit en un sentit i íntim homenatge a l'exalcalde olímpic i expresident de la Generalitat. Maragall ha presentat la seva autobiografia Oda Inacabada. Memòries (RBA-La Magrana) en un acte al Palau de la Música amb 1.500 convidats, entre els quals destacava una nodrida representació del PSC, amb el president José Montilla al capdavant, encara que no hi han assistit cap dels dos ministres catalans del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Tampoc hi ha assistit el president del Parlament, Ernest Benach, i ERC només hi ha estat representada per la seva portaveu parlamentària, Anna Simó. CiU, ICV i PPC hi han enviat als seus màxims representants, Artur Mas, Joan Saura i Alícia Sánchez-Camacho. Durant la seva al.locució, Maragall ha aprofitat per reivindicar una manera de fer política, que ha expressat en la seva voluntat d'anar "en contra de l'evident i previsible". En referència als seus companys de partit, entre els quals hi havia el president Montilla, Maragall ha instat el Govern a aplicar "aquesta imprevisibilitat".

Així mateix, l'exalcalde olímpic ha expressat que l'Alzheimer, malaltia que se li va diagnosticar, no li impedirà seguir fent tot allò que li agrada.

Acompanyat pel president de RBA, Ricardo Rodrigo, a l'acte de presentació de les memòries de Maragall hi han assistit sobretot familiars, com la seva dona Diana Garrigosa i el seu germà Ernest Maragall, amics, consellers i representants de la societat civil, cultural i econòmica de Catalunya.

Vídeo: Discurs de Pasqual Maragall al Palau de la Música on va presentar 'Oda inacabada', el seu llibre de memòries, en un acte molt emotiu.

Decidim.cat es compromet a fer una consulta popular d'autodeterminació a nivell local

Vol aprofitar la llei que permet fer consultes a nivell municipal. Més de mil batlles i regidors s'hi han adherit El moviment municipalista Decidim.cat ha reunit avui, per primera vegada, tots els càrrecs electes de l'àmbit municipal que donen suport a la inciativa, creada ara fa un any. De la trentena d'alcaldes i altres càrrecs de l'àmbit municipal que el desembre del 2007 van impulsar-ne el manifest, han passat ara a 1.090 adherits. De la reunió d'avui se'n desprèn el compromís de fer una consulta d'àmbit local i popular sobre l'autodeterminacó.

El batlle de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbregues, explica que és un 'moviment transversal, perquè aglutina representants de CDC, UDC, ERC, ICV i també PSC i compta amb una força imparable'.En total, Decidim.cat suma ja 1.090 adherits, representants de 477 municipis distribuïts arreu de les 41 comarques d'arreu del país. Entre els adherits amb més pes polític hi ha els barcelonins Xavier Trias (CiU), Jordi Portabella (ERC) i Ricard Gomà (ICV). Decidim.cat vol aprofitar 'l'escletxa' que atorga la llei en l'àmbit local, que permet de fer consultes populars a cada municipi amb la prèvia aprovació del ple de l'ajuntament. 'Si no ens el donen el fem', assegura Fàbregues. Així, el moviment, 'més enllà de les formacions polítiques, a formalitzar en una mateixa data' una consulta popular d'àmbit local en un futur.

Ara per ara Decidim.cat no planteja una data exacta o un horitzó. El primer objectiu passa per aglutinar a quanta més gent millor, per tal d'assolir una 'majoria suficient' que permeti dotar de prou valor la consulta.

El projecte el van impulsar, ara fa un any, els batlles de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, de Castellterçol, Manel Vila, i de Santpedor, Laura Vilagrà. Fàbrega ha dit a VilaWeb que l'objectiu del moviment era la convocatòria d'una consulta popular als ajuntaments sobre el dret de decidir.

Mestres, pares i alumnes reclamen de nou canvis en la llei d'educació

Els manifestants s'han concentrat davant el Parlament per demanar que la nova llei d'educació reculli les bases del Pacte Nacional per a l'Educació. Sis entitats que representen pares, estudiants i mestres han cridat la ciutadania a participar per rebutjar el projecte. El nou text de la llei ja ha recollit algunes de les esmenes, però les entitats que avui es manifesten exigeixen, entre altres qüestions, que s'incrementin els recursos destinats a l'educació fins a aconseguir el 6% del PIB. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha admès que algunes de les esmenes presentades són assumibles. Joan Herrera 301108 CATinfo En la protesta hi són presents també diversos partits polítics sobretot de partits del govern com Iniciativa i Esquerra Republicana. Per això, el líder de Convergència, Artur Mas, ha acusat el govern del tripartit de falta de cohesió interna. I, des d'Unió Democràtica, Josep Maria Pelegrí ha acusat Esquerra i Iniciativa d'irresponsables i immadurs per participar a la manifestació. El que no diuen és que aquesta llei afavoreix l'escola privada/concertada que és la nineta dels ulls de CiU. VilaWeb/ElPunt: Entre cinc i vuit mil persones reclamen canvis a la Llei d'Educació davant el parlament

elPeriódico: Unes 5.000 persones es manifesten a BCN contra la nova llei d'educació

Toc d'alerta de Pujol i Barrera

Els presidents Jordi Pujol i Heribert Barrera conversen al llibre 'Toc d'alerta', moderats per Salvador Cot, sobre els mals de la societat catalana i el catalanisme Salvador Cot: Entrem, doncs, en l’apartat d’identitat i política. Jo crec que serà un dels que ens ocuparan més esforços i tindran més importància. I, en aquest sentit, els voldria fer una pregunta molt directa: els catalans acabarem, en un termini mitjà-llarg, sent un grup ètnic més dins del territori de Catalunya?

Jordi Pujol: Podria ser, podria ser perfectament, en això no podem amagar el cap sota l’ala. El que passa és que si fas aquesta pregunta hi ha una pila de gent, sobretot en el món progre o bé en el món econòmic, que et dirà que això és igual.

Heribert Barrera: Això podria ser perfectament, el que passa és que nosaltres fins i tot com a grup ètnic tenim complicat de subsistir perquè, a part de la llengua, no tenim cap característica interna important que ens permeti de mantenir l’especificitat. No tenim ni la insularitat d’Irlanda ni una religió pròpia com els jueus o els musulmans... I, pel que fa a la llengua, la nostra no és prou diferenciada de...

JP: ...del castellà.

HB: ...de la dominant, de l’espanyola i, a més a més, per poder mantenir-nos com un grup ètnic en el territori necessitaríem canviar molt la mentalitat de la gent, perquè en la mentalitat general actual, això és el pitjor destí possible. Per damunt de tot volem una sola comunitat.

JP: Sí, però és que podria passar.

HB: Jo crec que podria passar, sí.

JP: Podria passar que hi hagués una sola societat, però mantenint característiques lingüístiques, culturals, no direm ètniques, però de fet comunitàries, diferents. Jo això, a 200 anys vista, ja no ho sé.

HB: Això ja...

JP: A 200 anys vista la pressió que hi hauria sobre aquest nucli, no ho sé. Però ara, els propers 50 anys sí que em sembla que es podria mantenir.

HB: Sí, 50 anys més segurament es mantindria perquè 50 anys vol dir...

JP: ...els que no han nascut encara.

HB: Que els que ara tenen 30 anys encara hi seran, d’aquí a 50 anys.

SC: I els sembla un escenari...

HB: ... possible?

SC: Probable. De possible segur que ho és.

HB: Jo el veig com un escenari probable.

JP: Catalunya té una cosa que és una virtut i un defecte, potser: és molt porosa, té molta porositat, tu que ets químic ja ho saps, hi ha osmosi. Nosaltres els catalans en general hem optat per això, el problema és que en aquesta barreja els nostres, els catalanoparlants, no tenen una actitud prou militant, és a dir, no defensen la llengua...

HB: El problema és allò dels patis d’escola, encara que hi hagi majoria de catalanoparlants entre els nanos, a molts llocs parlen castellà, perquè la minoria de parla castellana s’imposa.

JP: És més natural.

HB: I perquè hi ha el cinema...

JP: ...i la televisió.

HB: I la televisió i la ràdio, això explica aquesta preferència castellana, aquest és el problema. A més, crec que el que complica bastant les coses és que és més difícil d’integrar un llatinoamericà que no pas un andalús.

Cada dia passen pel Camp i l'Ebre més de 7.000 tones de mercaderies perilloses

El Camp i l'Ebre són, pel fet de concentrar el pol químic més important del sud d'Europa i quatre centrals nuclears (una en desmantellament), el territori de Catalunya que suporta anualment el pas d'un volum més elevat de mercaderies perilloses: més de 2,5 milions de tones, segons es dedueix dels càlculs fets a partir de la informació subministrada pels Bombers de la Generalitat. Això significa que cada dia circulen per la demarcació més de 7.000 tones de mercaderies perilloses. La xifra s'obté sumant dos resultats: el de la multiplicació del nombre de camions diaris per les tones que transporten i el de la divisió de les tones transportades anualment per tren pel nombre de dies de l'any. La xifra final no inclou les mercaderies transportades pel feix transvasador (rack) ni per via marítima. VilaWeb/ElPunt: La demarcació suporta cada dia el pas de més de 7.000 tones de mercaderies perilloses

Fabra: "Si em toca la loteria, em trauré la titola i pixaré a la seu d'IU"

Tot i els nou presumptes delictes pels quals està sent investigat, el president de la Diputació de Castelló i líder del PP en aquella província, Carlos Fabra, segueix buidant el pap de gust contra els seus rivals polítics. Si fa uns mesos va dir "fill de puta" a un diputat provincial del PSOE per haver-se interessat per la seva situació judicial, divendres passat va tornar a carregar, a la seva manera i envoltat dels seus, contra l'oposició. Després que hagi circulat per internet un fotomuntatge que representa Fabra com el famós calb de la loteria de Nadal al costat del número 27.931, el dirigent popular va responsabilitzar del pasquí la parlamentària d'Esquerra Unida per Castelló Marina Albiol. Segons va informar ahir el diari Levante, en un acte de partit, Fabra va ironitzar: "He comprat el 27.931 i, si em toca, em trauré la titola i pixaré a la seu d'IU". Va assegurar, a més, que ha comprat una sèrie sencera d'aquest número, que va localitzar a l'administració 199 de Madrid. La curiosa rèplica és sucosa en la mesura que el líder popular ja ha estat premiat, almenys, en quatre sortejos de loteria. Una casualitat sospitosa segons l'oposició, que recorda que comprar dècims premiats és una de les fórmules més utilitzades pels blanquejadors de diners. En el seu discurs, no obstant, Fabra va carregar contra gairebé tothom. Als socialistes els va qualificar directament de lladres: "¿Sabeu com es diu la web del PSOE? A robar, a robar, a robar.com", va dir fent broma després d'acusar "els zapateristes" de "robar als pobres i als rics". I de cara al futur, Fabra, a qui Mariano Rajoy va definir al seu dia com un "ciutadà exemplar", va començar a perfilar la seva herència política. Va confessar que espera que la seva filla, Andrea Fabra --diputada al Congrés i casada amb el conseller madrileny de Sanitat, Juan José Güemes-- el succeeixi a la presidència de la Diputació provincial. "Seria la sisena generació de la meva família", va postil.lar.

Público.es: Fabra: "He comprado el 27.931 y si me toca me sacaré la pirula y mearé en la sede de Izquierda Unida"

29 de novembre, 2008

Sevilla 0 - Barça 3

Puyal 291108 Dos trets, dos xuts inesperats, imprevisibles, demolidors han deixat a Sevilla el rastre d'un líder que s'escapa, la imatge d'un Barça sòlid i implacable, que en la seva primera prova exigent, segons l'opinió dels que deien que no s'havia enfrontat a ningú, ha clavat un cop sobre la taula i ha pintat de golejada (0-3) la seva visita al Sánchez Pizjuán en l'últim minut. Només dos remats, secs, imparables. D'Etoo i Messi, que s'han emportat els honors en una actuació coral blaugrana poc lluïda, sense rivets de brillantor, però sòlida. Pròpia d'un líder que té un segell, amb perdó, de campió. Era la cita més important, en opinió de Guardiola, que permetria aventurar a quin nivell estava el seu equip. Ja ho sap. Ho sap tothom. Al Sánchez Pizjuán ha sumat la desena victòria consecutiva. Ha estat una més d'un Barça que camina sol. Sense titubejos. Que sap el que vol i com aconseguir-ho. Capaç de rendir el Sevilla --la grada ha reclamat al seu equip que hi posés "ous"-- i la seva gent, que ha premiat amb aplaudiments la guinda del tercer gol de Messi. Ha estat un Barça que ha respost com s'esperava, atenent a l'atrevit anunci de Guardiola. Ha volgut manar a través de la pilota, com sempre. No ha hagut de disputar-la. El Sevilla l'hi ha regalat gustosament. No la volia per a res, vista l'alineació que ha dissenyat Manolo Jiménez. El seu cas sí que ha estat una fanfarronada, al pregonar que també aniria al màxim pel partit. S'ha penjat del travesser i ho ha fiat tot a les pilotes llargues dirigides a Luis Fabiano i Kanouté, que no necessiten res més per fer-ne de les seves. De ciment armat ha arrebossat Jiménez el seu equip, amuntegant tot el múscul que tenia a la plantilla. Fins i tot ha posat un tercer central, Fazio, com a centrecampista, per frenar Touré, mentre Maresca perseguia per tot el camp Xavi. Ha prescindit fins i tot de Diego Capel, l'únic que podia taponar Alves. Una estratègia d'equip menor; comprensible fins a cert punt davant la visita del líder, però inútil si no mana al marcador. Ho hauria pogut fer, perquè Luis Fabiano ha rematat tres vegades i Kanouté s'ha escapat sol --Piqué ha comès un possible penal-- i ha rematat després al travesser en una badada defensiva blaugrana. Amb molt poc, el Sevilla ha estat a punt de fer un gol; amb res, l'ha aconseguit el Barça en l'única oportunitat que ha tingut al primer temps. En realitat, no ha estat ni oportunitat, perquè Etoo ha caçat una pilota rebutjada per afusellar Palop. La determinació del camerunès en la jugada ha contrastat amb l'apatia d'Henry. Els blaugranes han dominat sense intimidar en cap moment, perquè mai han trobat cap escletxa per acostar-se a l'àrea. Desactivat pràcticament Xavi, limitat a participar en el joc de passades, sense temps per aixecar el cap, la construcció del joc ha recaigut en Piqué. El central ha provat en curt i en llarg, però el Barça mai s'ha estirat al camp. Quan el Barça perdia la pilota, s'ha observat llavors un error estructural en l'equip. Piqué estava escorat a la dreta, amb Alves més avançat, i no arribava amb prou rapidesa per tancar la defensa a prop de Márquez, el millor enrere. Tampoc ho ha fet Puyol, que ni ha atacat davant l'insubstancial De Mul --amb el sancionat Navas les hauria passat de tots colors--, ni ha ajudat a l'eix de la defensa. Els defectes s'han corregit després de la visita al vestidor al descans. Ni tan sols amb el 0-1 i amb l'entrada de Capel, ha canviat l'onze andalús, potser confiat que el plantejament inicial era igualment vàlid. La temuda allau blanca per enganxar-se a la Lliga i agrupar el grup capdavanter no ha aparegut en cap moment. Al contrari, Kanouté encara s'ha endarrerit uns metres per despenjar els melons que enviaven els defenses i Palop. Perquè, al davant, el Barça ha mantingut també una encomiable pressió. Ha pressionat Etoo, tot i participar poc en el segon temps; ha pressionat Henry, inofensiu amb els seus trets fluixos; ha pressionat Messi, que a la segona part ha fixat els centrals, i després de perdre el cap amb l'àrbitre s'ha centrat en el seu fort. S'ha cosit la pilota a la bota, ha mirat Palop i li ha fet dos gols. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

ERC i ICV es plantaran demà davant el Parlament contra la LEC

El grup parlamentari d’ERC ha anunciat a través d’un comunicat que estarà present a la concentració de demà davant el Parlament contra la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que també compta amb el suport d’ICV. El portaveu d’Esquerra a la comissió d’educació del Parlament, Josep Maria Freixanet, i el president de la Sectorial d’Educació d’Esquerra, Carles Martínez, encapçalaran la representació del partit per “escoltar les entitats convocants” i “el batec de la ciutadania”.

El partit es disposa a “intercanviar opinions amb els representants de les entitats convocants”, amb les quals ja es va reunir dimarts passat en una trobada on també hi era el president del partit, Joan Puigcercós. “Aquesta és més una llei de continguts que d’aparador”, ha manifestat Freixanet, que ha recordat que ERC es disposa a “impulsar i presentar esmenes a la LEC durant el seu tràmit parlamentari” malgrat que dóna suport al projecte de llei i va aprovar-ho al Govern.

A la concentració també assistirà ICV-EUiA, que rebutja la llei i manté una posició diferent que els seus socis de Govern. Ahir, la portaveu parlamentària d’ICV, Dolors Camats, i els joves del partit, Joves d’Esquerra Verda (JEV), van manifestar-se enfront d’un col•legi públic de Barcelona amb una pancarta on podia llegir-se: Maragall, aquesta llei no l’escriguis amb la dreta. Segons va explicar la coordinadora de les JEV, Janet Sanz, reclamen al conseller d’Educació que pacti el text amb la comunitat educativa que va firmar el Pacte Nacional i no cedeixi a les “exigències de CiU”.

eMaragall creu que la presència de partits desmereix la manifestació contra la Llei d'Educació. Si, si..., ja et fotran !!! El conseller d’Educació, eMaragall, considera que la presència de ICV-EUiA i ERC a la manifestació d’aquest diumenge al Parlament per demanar solucions sobre l’educació a Catalunya treu valor a la convocatòria. “La presència de partits no em sembla que enriqueixi la manifestació sinó que li fa disminuir el valor de representació de la comunitat educativa”, ha reflexionat eMaragall.

Decideixo decidir exigeix als polítics catalans un gest de sobirania davant el Tribunal Constitucional

L’abril de 2007, la Plataforma pel Dret de Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés van iniciar la campanya Decideixo Decidir, amb el propòsit d’emplaçar els parlamentaris catalans a "recuperar per al poble català el poder d’expressar-se i decidir en referèndum popular sobre tot allò que és fonamental per a la vida col·lectiva del país". Un equip de voluntaris va anar recollint signatures dels ciutadans perquè l'estat transfereixi al Parlament la capacitat de convocar referèndums, tal com preveu l'article 150.2 de la Constitució espanyola. Avui, un any i mig després, més de 50.000 persones han participat a la campanya, i de manera simbòlica, perquè el registre del Parlament avui és tancat, es fa l'entrega de les signatures davant la cambra catalana. "Aquestes signatures certifiquen que volem decidir per nosaltres mateixos, sense la llosa i la imposició que representa la Constitució espanyola, la qual ens impedeix un dret essencialment democràtic com és el dret i la llibertat de convocar referèndums", ha apuntat l'organització en el discurs d'agraïment als voluntaris de la campanya. Els voluntaris han fet una crida als polítics catalans perquè aprofitin l'oportunitat de fer un acte de sobirania davant la previsible retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional i que convoquin un referèndum. "Si el poble va votar un Estatut i ara en serà un altre, ha de ser consultat de nou. I ho ha expressat clarament un polític que no és sobiranista, l'expresident Pasqual Maragall", ha recordat Elisenda Paluzie, de la Plataforma Sobirania i Progrés. VilaWeb/ElPunt: La PDD tanca la campanya per la convocatòria de referèndums i llima conflictes interns

Cent mil persones demanen a València la dimissió del conseller d'Educació

Més de cent mil persones, segons dades de l'organització, han participat aquest vespre en la manifestació que sota el lema Amb esta educació, Font de Mora dimissió ha marxat pel centre de València en contra de l'ordre que regula la impartició de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania (EpC) en anglés. Més de 500 centres escolars, 100 entitats de divers àmbit i 30 ajuntaments s'havien sumat prèviament al manifest de la Plataforma per l'Ensenyament Públic, entitat que ha convocat la marxa en contra de la política educativa de la Generalitat Valenciana impulsada pel conseller d'educació Alejandro Font de Mora Turón (PP).

VilaWeb/ElPunt: Cent mil manifestants ocupen València contra la política educativa de Font de Mora

28 de novembre, 2008

El Pinell de Brai accepta la instal·lació d'un abocador de residus metropolitans

El ple de l'Ajuntament del Pinell de Brai va aprovar dijous al vespre un conveni amb una unió temporal d'empreses que projecta rehabilitar una mina d'argila amb el rebuig dels ecoparcs de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'alcalde Pere Martí va confirmar l'interès del govern municipal perquè el projecte puga tirar endavant, però va precisar que l'última paraula serà de la Generalitat. De fet, a canvi d'autoritzar el soterrament de les bales plastificades amb els residus urbans de Barcelona, l'Ajuntament rebrà dos euros per cada tona dipositada a l'argilera. Així, el càlcul és que el Pinell de Brai puga rebre uns 300.000 euros cada any.

A Ascó tenim al Rafel i al Pinell, lo Pere. Molta merda !!! (i no de teatre, precisament).

VilaWeb/ElPunt: El Pinell de Brai s'ofereix per rebre el rebuig dels ecoparcs metropolitans

Oriol Junqueras: Efecte multiplicador

Comentàvem recentment que, sense l'espoli fiscal català i les donacions alemanyes, l'economia espanyola pràcticament no hauria crescut durant el darrer quart de segle. En realitat, bona part d'aquests diners tan sols han servit per sustentar el consum d'algunes regions espanyoles -per exemple, mitjançant la contractació de funcionaris o la concessió de subvencions als grans propietaris de terres improductives-, sense que hagin estimulat un increment de la seva productivitat. En aquestes circumstàncies, en canvi, no és pas estrany que l'economia catalana hagi experimentat tantes dificultats. Amb el greuge afegit que aquesta quantitat ingent de recursos espoliats no ha pogut exercir cap efecte multiplicador sobre el nostre teixit productiu. De tal manera que, per ser precisos, no tan sols hauríem de comptabilitzar allò que ens han espoliat, sinó també allò que hem deixat de créixer, fruit d'aquest espoli. De fet, si l'Estat espanyol considerés que els catalans som espanyols, no hauria estrangulat mai tant la nostra economia. I és que, atès que l'economia catalana era més productiva, hauria d'haver tingut en compte que cada euro invertit en el sector públic hauria estat una mica més productiu. Per tant, en la mesura que hauria generat més creixement, també hauria generat més recaptació fiscal -que, evidentment, hauria permès a l'Estat de portar a terme les polítiques redistributives que hagués considerat més oportunes-. En altres paraules, tot asfixiant Catalunya, l'Estat també limita la seva capacitat d'actuació futura. I suposo que no cal recordar que, si algú està disposat a sacrificar la gallina dels ous d'or és perquè sap que no és seva. Llàstima que la gallina no ho acabi de tenir tan clar...

Salvador Cot: Maragall, l'últim

Pasqual Maragall ha estat l’últim a defensar algunes conviccions, i això li ha conferit una certa aura romàntica que el manté com a personatge interessant per a l’opinió pública i els mitjans de comunicació. De fet, Maragall ha estat el darrer líder polític a anar per lliure respecte al seu partit i això li ha costat els dos càrrecs màxims a què pot aspirar un polític català: va haver de plegar, primer, de l’alcaldia de Barcelona i, després, de la presidència de la Generalitat. I en cap dels dos casos no el va descavalcar l’oposició, com és notori. L’anterior president de la Generalitat també ha estat l’últim polític a creure’s alguns dels mites fundacionals del catalanisme polític. I per això va jugar-se-la, tossudament, per exportar una idea catalana d’Espanya, quan a hores d’ara és evident que és Espanya qui té una idea permanent de Catalunya i que l’aplica, amb intensitats diverses però amb determinació, des de fa tres segles. Pasqual Maragall, en definitiva, ha estat un polític d’idees. Equivocades? Potser sí, però convincents.

La Generalitat Valenciana ha tancat aquest divendres els repetidors de la Llosa de Ranes i l'Alginet

La Generalitat Valenciana ha tancat aquest divendres els repetidors de TV3 de Llosa de Ranes i Alginet, una clausura que repercuteix en les comarques de la Ribera i la Costera, segons informa Acció Cultural del País Valencià (ACPV). La Generalitat de Catalunya ha reaccionat al tancament tot titllant "d'inacceptable" l'actitud 'dilatòria' del Govern espanyol en aprovar un reial decret, que obstaculitza la reciprocitat entre ambdós territoris.

En un comunicat, la Generalitat de Catalunya lamenta i rebutja la nova acció de tancament de repetidors del senyal de TVC per part del Govern valencià. Malgrat l'empara judicial esgrimida per la Generalitat Valenciana, l'executiu creu que la mesura "ignora i perjudica" el procés d'acord establert entre ambdós governs per assolir la reciprocitat televisiva dels respectius canals públics.

Si fa un any es van tancar els repetidors de les comarques del sud del País Valencià, ara el tancament afecta les comarques centrals, i les converses polítiques que havien de garantir la reciprocitat de les emissions televisives dels territoris que comparteixen la llengua catalana, encara no han donat resultat. Mentre Canal 9 es pot veure a Catalunya, TV3 va perdent presència al País Valencià.

VilaWeb/ElPunt: El govern català reclama l'aprovació immediata del decret de reciprocitat

ICV vol un procés de participació ciutadana sobre el monument franquista però l'alcalde creu que és una falsa polèmica

El monument franquista que es va erigir amb motiu de la Batalla de l'Ebre l'any 1966 torna a ser motiu de debat arran de dues mocions que ERC i ICV han presentat al pròxim plenari de l'Ajuntament de Tortosa. El portaveu d'ICV a l'Ajuntament de Tortosa, Jaume Forcadell ha presentat la proposta d'ICV aquest divendres on es reclama l'obertura d'un procés de participació ciutadana per decidir què fer amb el monument, tenint en compte que la llei de la Memòria Històrica preveu la retirada de la simbologia franquista.

Amb tot, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ja ha anunciat que CiU votarà en contra de les mocions, tant d'ERC com d'ICV, i ha assegurat que el debat sobre el monument és una 'falsa polèmica' i una 'maniobra de distracció'. VilaWeb/ElPunt: Bel diu que «no té sentit» enderrocar el monument franquista de Tortosa

Interior invertirà més de 465.000 euros a les Terres de l'Ebre en projectes de recuperació de la memòria històrica

La directora dels serveis territorials del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació a les Terres de l'Ebre, Pilar Andreu, ha presentat les principals inversions del Departament per l'any vinent. Andreu ha destacat la construcció de la comissaria de Mossos de Tortosa, l'ampliació del parc de bombers de Tortosa, i la construcció de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre; així com els més de 465.000 euros que es destinaran a projectes de recuperació de la memòria democràtica. D'aquests, 350.000 euros seran pels espais de la batalla de l'Ebre integrats al Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre (COMEBE).

Barcelona treballarà per reconèixer el dret a decidir com a poble

El Ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una declaració institucional en la que es compromet a desenvolupar polítiques per tal que "es reconegui el dret dels ciutadans i ciutadanes a decidir com a poble". La declaració proposada per ERC ha estat aprovada amb el suport de tots els grups polítics.

El president del grup d'Esquerra al consistori barceloní, Jordi Portabella ha ressaltat el "fet històric" que suposa que la capital catalana hagi fet "un pas endavant en el reconeixement del dret a decidir de la ciutadanis sobre el seu futur" i no ha dubtat a titllar que aquesta és "la proposta política més important que s'ha aprovat a la ciutat en els últims anys".

El text aprovat renova el compromís de l'Ajuntament amb la Declaració Universal dels Drets Humans i acorda cinc punts, entre els quals "treballar en suport de les víctimes i dels defensors i defensores dels drets humans", "realitzar accions de prevenció a les agressions al medi ambient" i "desenvolupar polítiques efectives per tal que es reconegui el dret dels ciutadans i ciutadanes a decidir com a poble"